opinio

Rescat financer necessari

El rescat financer és una solució que hauria de tranquil·litzar la situació financera interior i internacional, que havia assolit uns nivells insostenibles

El cap de setmana passat el govern de Madrid va demanar als socis europeus el suport per al sistema financer espanyol després de dies i setmanes de rumors, sobresalts, de prima de risc desbocada en els mercats internacionals i d'una intensa agenda ministerial que passà per Brussel·les, Alemanya i els Estats Units. Malgrat que els detalls encara estan per definir, sembla clar que el crèdit sol·licitat tindrà un màxim de 100.000 milions d'euros, tot i que la xifra definitiva sobre les autèntiques necessitats de capitalització de les entitats financeres es decidirà després de saber els resultats de les dues auditories que s'estan fent al conjunt del sector. El període del crèdit serà de 15 anys, amb 3-5 anys de carència, i el tipus d'interès, entorn d'un 3%. Sembla que el crèdit començaria a ser efectiu a partir del proper mes de juliol i podria canalitzar-se a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede). A l'Estat espanyol s'instrumentarà mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que injectarà els diners a les entitats.

Espanya s'enfronta en l'actualitat a tres grans reptes íntimament relacionats, que són la reforma financera, el deute públic, i la productivitat i competitivitat de l'economia. Sense la resolució del primer (la reforma financera) resulta impossible donar una resposta adequada a la resta de qüestions. La recuperació de l'economia exigeix, inexorablement, reforçar el sistema financer. El rescat financer es planteja, doncs, com una opció necessària per possibilitar els programes de govern encaminats a la reducció del dèficit públic i a recuperar el flux creditici a les empreses, sense el qual no és possible el creixement. Per això és tan important la decisió presa aquest cap de setmana.

El rescat financer és una solució que hauria de tranquil·litzar la situació financera interior i internacional, que havia assolit nivells insostenibles. Amb tot, no podem oblidar que el rescat tindrà efectes molt menys desitjables: a)Un impacte sobre el deute públic, que es pot estimar en 10 punts percentuals més dels actuals, ja que el crèdit computarà com a endeutament de l'Estat. Després de tot el procés, el deute públic espanyol s'aproparia a la xifra del seu PIB. b)Un impacte sobre el dèficit públic de les administracions públiques. Aquest impacte es produirà si els interessos que cobra el FROB pels recursos que prestarà al sector no compensen el que haurà de pagar al Mede o bé que es destinin directament a cobrir pèrdues de les entitats receptores. c)D'entrada sembla que no hi haurà més condicionaments macroeconòmics, encara que sí es poden esperar més exigències sobre els compromisos anteriors ja adquirits, especialment en el control del dèficit públic. d)Finalment, cal també tenir present que tot el procés estarà controlat per l'FMI, el BCE i representants de la UE.

Com ens ha indicat l'FMI el nucli del sistema financer “està ben gestionat i resistiria nous xocs, però existeixen encara importants vulnerabilitats en el sistema”. Destaca que “la capacitat de resistència dels bancs varia molt d'un cas a un altre”, segons models de negoci i filosofies de qualitat de gestió i de control del risc. L'anàlisi efectuada diferencia entre la solidesa financera de les distintes entitats. De fet, cal insistir que el sistema financer presenta a hores d'ara un triple panorama, ben diferenciat, que s'ha d'entendre per mesurar correctament la magnitud del problema. Hi ha un primer grup d'entitats que no presenten problemes destacables, com són, per exemple, Banesto, BBVA o Caixa Bank. Un segon grup d'entitats serien aquelles de dimensió mitjana que palesen una situació solvent i que no es veuran previsiblement obligades a recórrer al FROB per capitalitzar-se. Estarien en aquest grup, el Banco Popular Español, el Banc Sabadell Atlàntic o les caixes basques. I, finalment, s'ha de centrar l'atenció allà on realment hi ha el problema financer espanyol i es focalitza en tres entitats: Bankia, Catalunya Caixa i Nova Caixa Galícia.

Com ja s'ha comentat, el rescat financer hauria de tenir en un termini raonablement curt i sempre que no apareguin noves incerteses, com ara l'evolució de Grècia cap a un conflicte obert amb els països de la zona euro, un impacte positiu en matèria de fluxos financers dirigits a les empreses i les famílies. La capitalització i neteja d'entitats en situació difícil i la reducció de la desconfiança sobre el sector financer hauria de permetre al conjunt de les entitats un millor accés als mercats financers i en millors condicions, permetent fer més i millor la seva activitat bàsica, que és deixar diners a qui ho necessiti per tirar endavant projectes solvents i viables.

Tot l'anterior no exclou continuar el procés de despalanquejament que està duent a terme l'economia espanyola, tant en el sector públic com el privat, des de fa un temps. Però sí suposa una millora de les expectatives per a aquells projectes d'inversió d'empreses i famílies que presenten unes característiques raonables i que necessiten finançament en bones condicions. En definitiva, no podem esperar que d'una forma immediata percebem les conseqüències positives del rescat, però és del tot evident que en la situació anterior eren inexistents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.