Segons es va fer públic el 2 de juliol passat, al govern del PP ja treballen per tal d'imposar llibertat horària als comerços. El decret llei s'aplicarà en ciutats considerades d'interès turístic i afectarà 180 poblacions catalanes. Es limitaria una àrea d'aquestes ciutats en què els comerços podrien obrir cada dia de l'any.

Davant d'aquesta situació, el debat està obert, serà llarg i tornarem a veure tots els partits polítics defensant el petit comerciant però no perquè realment creguin en el petit comerç sinó perquè els dóna vots. Falta saber què hi farà la classe política catalana, però tinc la sospita que els partits polítics catalans s'oposaran a aquesta mesura. Si un partit polític no dóna suport al petit comerç, automàticament perdrà els vots dels comerciants i guanyarà els vots d'alguns consumidors, en canvi, si dóna suport al petit comerç, tindrà tot el gros de comerciants com a votants i molts de consumidors que s'hi solidaritzarien. Per comptes de donar-hi suport passiu, els governants haurien d'impulsar polítiques actives que afavoreixin la creació d'economies d'escala a més de la creació de canals nous de distribució, per poder millorar la competitivitat del petit comerç i augmentar les possibilitats de creixement.

El motiu principal per impulsar aquesta mesura és el d'estimular el consum, però això difícilment passarà. Per molt que les botigues estiguin obertes les 24 h, el consum no augmentarà mentre hi hagi un 25% d'atur i uns consumidors amb un poder adquisitiu cada dia més baix. L'única manera d'augmentar el consum és fomentar polítiques d'ocupació per tal que la gran bossa d'aturats es redueixi i perquè augmenti la despesa per habitant. En un entorn de crisi com l'actual, una liberalització d'horaris trencarà el mercat i només els comerços amb una gran estructura tindran capacitat de sobreviure. Els humans, com animals que som, anirem a comprar on ens resulti fàcil, i si trobem comerços oberts a totes hores la quota de mercat serà pels que estiguin oberts.

Actualment els avantatges que tenen les grans superfícies sobre els petits comerços són moltes, poden oferir preus molt més competitius per les economies d'escala i, si a sobre, tenen facilitats per poder obrir cada dia de la setmana, tindran la capacitat per poder contractar personal per treballar els dies festius en detriment del petit comerç. Amb l'extensió dels horaris comercials augmentarien els costos, la qual cosa implicaria haver de fer una reconversió del sector. Actualment, un tant per cent molt alt dels comerços de Catalunya tenen menys de 5 treballadors, una extensió dels horaris comercials causaria, per tant, no només un perjudici econòmic sinó que, a més, també dificultaria la conciliació laboral i familiar. Si les grans superfícies poden obrir cada dia, el petit comerç té els dies comptats.

Durant aquest dies anirem veient com es desenvolupa el debat, però el més preocupant d'aquesta situació és que el govern espanyol es torna a saltar les competències del govern pel que fa al comerç. Al llarg dels anys hi ha hagut intents per tal de modificar la llei que regula els horaris comercials, però fins ara s'havia aconseguit respectar el model català. És obvi que els costums de la gent a l'hora de comprar han canviat entre els últims 10 i 15 anys, però el fet d'obrir cada dia de la setmana per a molts botiguers farà impossible mantenir el seu negoci. Totes les societats, igual que les empreses, han de tenir un model de negoci propi, respectar-lo i l'han d'adaptar als nous temps, i Catalunya el té. Ara falta saber quina reacció hi haurà del govern per tal de defensar un col·lectiu molt arrelat a Catalunya, i un cop s'hagin pres les mesures oportunes, encara caldrà saber si aquestes seran respectades pel govern espanyol. Malauradament els precedents més recents no són gaire encoratjadors.