Eines

Miguel Benítez

Vicepresident de l'Associació Espanyola de Professionals de Compres (AERCE)

“Compres és clau en la generació d'oportunitats a les empreses”

D'una professió merament administrativa
ha passat a ser estratègica
Entre 2007 i 2012 la volatilitat de la matèria primera ha estat del 33% i no s'estabilitzarà
Cal entrar en el mercat de derivats financers per minimitzar l'exposició al risc
El nou entorn reclama formació dels caps de compres i també de l'alta direcció

Quin lloc sol ocupar el cap de compres en una empresa?

Històricament i encara avui dia en moltes empreses depèn del departament financer. Però si una empresa té en les compres una despesa molt important, el responsable d'aquesta àrea pot formar part del comitè de direcció. Sobretot quan les vendes no creixen com passa actualment. Aleshores el focus es posa en compres perquè qualsevol reducció significa millorar els resultats.
Què se li està demanant al responsable de compres durant aquesta crisi?

Compres està tenint un paper molt important en la generació d'oportunitats a les empreses. És a dir, està passant de ser un departament merament administratiu (el que fa les comandes) a ser una àrea molt involucrada en l'estratègia de la companyia, i realment pot ser un aportador d'idees per reduir costos i generar innovació a través dels proveïdors.
Com es concreta aquesta major implicació estratègica?

D'entrada, la crisi i la necessitat de reduir despeses han fet que el perímetre de responsabilitat de la gestió de compres hagi augmentat. Així, aquelles funcions que estaven disperses en altres àrees de l'empresa, com ara personal, màrqueting o logística, han passat a estar sota un únic paraigua. Però potser on més es demana al responsable de compres és en l'adquisició de material vinculat amb la producció.
La matèria primera... La volatilitat està sent un gran maldecap per a les empreses?

Certament. El CRB (Commodities Research Bureau) té un indicador que analitza unes 19 matèries primeres i que ha calculat les volatilitats dels darrers anys: del 1992 al 2000 hi havia una volatilitat del 12%; del 2001 al 2006, del 20%, i del 2007 al 2012, del 33%, amb un pic alarmant el 2008, del 78%. Amb aquestes volatilitats, o es fa alguna gestió que permeti mitigar-les en part, o, si no, realment els resultats de les empreses estan absolutament venuts. I la volatilitat està aquí per quedar-s'hi.
Què explica aquestes oscil·lacions?

Apuntar a un únic culpable concret és molt agosarat. D'entrada hi ha una dificultat de l'oferta per cobrir les expectatives de la demanda. En els cereals hi ha països emergents que estan fent-se uns estocs estratègics i també estan els biocombustibles. Però no podem negar la irrupció dels financers en el mercat, el que es coneix com a especuladors, que aprofiten la volatilitat per fer majors beneficis.
Què pot fer un responsable de compres per minimitzar l'impacte?

La compra de commodities no és una compra qualsevol, requereix una dinàmica de gestió diferent. Nosaltres defensem que hi ha eines financeres que poden ajudar a minimitzar el risc i això requereix un treball combinat de compres amb finances a l'hora de treballar el pressupost anual.
A què es refereix?

Què passa si he comprat producte per a un any sencer i després el mercat s'enfonsa? Em puc trobar un producte car en un entorn molt competitiu. Al final s'ha d'entrar en el mercat de derivats financers, bàsicament futurs, per intentar mitigar el risc. Es tracta que el que puguem perdre en el mercat físic el puguem compensar amb el mercat de futurs. En tot aquest tipus de situacions és on els responsables de compres hi hem d'entrar de la mà del departament financer; cal fer un comitè de seguiment del risc. Això exigeix formació dels caps de compres però també de l'alta direcció.
No sé si hi ha moltes empreses que tenen clar això?

Cada cop hi ha més empreses que entenen que aquest és el camí. Per gestionar el risc, primer cal saber quina és l'exposició de la teva empresa, i ja hi ha eines informàtiques en el mercat que hi ajuden. Un cop se sap l'exposició i la volatilitat, aleshores es pot elaborar el pressupost del pròxim any, de manera que tingui una lògica i no pateixi grans alteracions.
Em fa l'efecte que això que explica està lluny de les pimes.

Un sector que conec és el de les farineres, el 90% de les quals són pimes. El cost principal de fer farina és el blat, que suposa entre el 80% i 85% del total. I la volatilitat del preu del blat està oscil·lant entre el 30% i el 70%. És un risc molt elevat. Una pime no ha de tenir un cap de compres per força, però qui ostenti aquesta funció necessita tenir unes eines i unes habilitats que han d'estar inspirades en unes metodologies que minimitzin el risc. Per tant, no és una cosa de grans empreses.
Algunes pimes s'estan agrupant en centrals de compra per guanyar volum i millors preus. Vostè sembla més partidari d'una gestió individualitzada de les compres.

S'haurien de marcar les diferències entre el tipus de producte que es vol comprar. En termes generals, si una empresa té un producte estratègic, l'interès per associar-se serà baix. Normalment les centrals tenen sentit en compres que no són estratègiques i per aquesta via es poden aconseguir reduccions de costos. En aquest sentit col·laborar és lògic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.