Al París de la gran depressió, la gana feia estralls. Endre Ernö Friedmann i Gerda Pohorylle, una parella de fotògrafs, van haver de recórrer a la imaginació. O, millor, a la mentida piadosa. Es van inventar el personatge d'un fotògraf nord-americà, ric i molt famós, anomenat Robert Capa. Ell es feia passar per l'ajudant de revelatge i ella s'ocupava de comercialitzar les fotografies... a un preu que triplicava la tarifa oficial. Aviat els van enxampar però Robert Capa ja era una marca, qui sap si la primera marca d'èxit de la història. Endre Ernö Friedmann seria per sempre més Robert Capa i Gerda Pohorylle, la seva companya, Gerda Taro.

El 5 d'agost de 1936, tan sols un mes després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, Capa i Taro arribaven a Barcelona disposats a cobrir el que –gràcies a ells– seria el primer conflicte bèl·lic mediàtic de la història. Un conjunt excepcional de les colpidores fotografies que van arrancar d'aquella Espanya radical i sagnant es poden veure fins al 27 de setembre al MNAC en la doble exposició Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro, una coproducció amb l'International Center of Photography (IPC) de Nova York –que va ser fundat por Cornell Capa, germà de Robert–, que ja s'ha vist als Estats Units, Londres i Milà, i que després de Barcelona farà un darrer viatge a Rotterdam.

A Taro, nascuda a Stuttgart el 1910, la petita rossa, com la coneixia tothom al front espanyol, la fortuna li va girar brutalment l'esquena el 26 de juliol de 1937, en ser esclafada per un tanc a la batalla de Brunete. Va ser la primera reportera gràfica que va perdre la vida al front, però la seva odissea, tan pionera com la de Robert Capa, va caure ben aviat en l'oblit, i fins pràcticament als nostres dies.

El destí va ser més benèvol amb Robert Capa, nascut a Budapest el 1913. El reconeixement internacional que va assolir pel seu treball a la Guerra Civil espanyola el va omplir d'encàrrecs i permisos per cobrir l'ocupació japonesa de la Xina (1938) i la Segona Guerra Mundial, de la qual destaquen les fotografies dels desembarcaments del dia D (1941-1945). Ambdós conflictes també estan presents en la mostra del MNAC.

El museu català ha dipositat moltes esperances en aquest projecte expositiu que va concebre el biògraf de Capa, Richard Whelan, a qui la mort va sorprendre en ple procés de preparació i després de molts anys de recerca.