Impulsar la figura de l'aprenent
Catalunya inaugura enguany 26 cicles d'FP dual en què l'aprenentatge es fa al centre formatiu i a l'empresa. La referència és el model alemany dual, que funciona des dels anys 70 i té bons resultats: el 60% dels estudiants d'FP Dual es queden a les empreses on han fet d'aprenents.
Melchor Arcarons
director general de fp inicial. conselleria d'ensenyament
L'oferta i la demanda han crescut. El que hem notat arran de la crisi és que augmenten els alumnes que vénen perquè volen canviar de sector, bé perquè s'han quedat a l'atur o perquè pensen que els anirà bé en previsió del que pugui passar en un futur.
L'FP dual és més ambiciosa que l'FP en alternança, perquè hi ha una compartició d'objectius entre l'empresa i el centre formatiu. Amb les empreses es fa una anàlisi funcional dels llocs de treball i a partir d'aquí es dissenya la programació curricular dels cicles.
Reduir l'atur juvenil? L'objectiu de l'FP dual és que l'alumne tingui una millor qualificació, augmentar la seva ocupabilitat. Això potser influirà en una reducció de l'atur, però la desocupació que tenim és tal que aquesta experiència incipient no té capacitat per donar resultats immediats en termes de disminució de l'atur.
En el cas de les pimes l'element clau és constituir lots d'empreses prou grans perquè conjuntament es comprometin a l'absorció d'aquests alumnes. Qui ens pot proporcionar aquests lots és l'entitat patronal que agrupa aquestes companyies. A Tarragona hem fet un conveni amb el gremi de comerciants i cal dissenyar un cicle que valgui per a tots els comerços.
Aniria bé que hi hagués un contracte expressament dissenyat per a l'FP dual, però no està previst. Dins dels molts contractes laborals que hi ha a Espanya, no n'hi ha cap d'idoni per a aquesta modalitat. La beca de formació és més flexible per a les empreses.
Tenim el cas de Seat, que té la seva escola de formació des de fa molts anys. Però a part d'aquesta, de memòria no li'n sé dir cap altra.
A ningú se li escapa que aquesta implantació s'ha fet en un període que per a les empreses no és fàcil. Que s'hagin pogut comprometre aquests 26 cicles formatius ja és un resultat contra pronòstic. Els casos de FP dual ara són pocs, però tendiran a créixer perquè es constatarà que hi ha una millor formació de l'alumne i un benefici a mitjà-llarg termini per a l'empresa, que disposarà de millors treballadors. Per arribar nosaltres a una situació com la d'Alemanya ens queda temps, però anem en la bona direcció.
“Reduir l'atur juvenil? L'objectiu és millorar l'ocupabilitat”
Aniria bé que hi hagués un contracte laboral dissenyat només per a l'FP dual
La demanda per estudiar FP s'ha més que doblat en 10 anys. Què ha canviat?
L'oferta i la demanda han crescut. El que hem notat arran de la crisi és que augmenten els alumnes que vénen perquè volen canviar de sector, bé perquè s'han quedat a l'atur o perquè pensen que els anirà bé en previsió del que pugui passar en un futur.
Quin és l'element més atractiu de l'FP dual?
L'FP dual és més ambiciosa que l'FP en alternança, perquè hi ha una compartició d'objectius entre l'empresa i el centre formatiu. Amb les empreses es fa una anàlisi funcional dels llocs de treball i a partir d'aquí es dissenya la programació curricular dels cicles.
L'objectiu d'aquest nou pla d'estudis és reduir l'atur juvenil?
Reduir l'atur juvenil? L'objectiu de l'FP dual és que l'alumne tingui una millor qualificació, augmentar la seva ocupabilitat. Això potser influirà en una reducció de l'atur, però la desocupació que tenim és tal que aquesta experiència incipient no té capacitat per donar resultats immediats en termes de disminució de l'atur.
Les pimes ho estan passant malament amb la crisi. Com poden treure partit de l'FP dual?
En el cas de les pimes l'element clau és constituir lots d'empreses prou grans perquè conjuntament es comprometin a l'absorció d'aquests alumnes. Qui ens pot proporcionar aquests lots és l'entitat patronal que agrupa aquestes companyies. A Tarragona hem fet un conveni amb el gremi de comerciants i cal dissenyar un cicle que valgui per a tots els comerços.
La relació contractual que s'estableix entre l'empresa i l'aprenent pot ser una beca de formació o un contracte. Cal un contracte específic per a l'FP dual?
Aniria bé que hi hagués un contracte expressament dissenyat per a l'FP dual, però no està previst. Dins dels molts contractes laborals que hi ha a Espanya, no n'hi ha cap d'idoni per a aquesta modalitat. La beca de formació és més flexible per a les empreses.
A Catalunya hi ha, com a Alemanya, empreses que paguen centres privats perquè ofereixin cicles completament adaptats a la seva demanda?
Tenim el cas de Seat, que té la seva escola de formació des de fa molts anys. Però a part d'aquesta, de memòria no li'n sé dir cap altra.
Calen anys per consolidar l'FP dual?
A ningú se li escapa que aquesta implantació s'ha fet en un període que per a les empreses no és fàcil. Que s'hagin pogut comprometre aquests 26 cicles formatius ja és un resultat contra pronòstic. Els casos de FP dual ara són pocs, però tendiran a créixer perquè es constatarà que hi ha una millor formació de l'alumne i un benefici a mitjà-llarg termini per a l'empresa, que disposarà de millors treballadors. Per arribar nosaltres a una situació com la d'Alemanya ens queda temps, però anem en la bona direcció.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.