Les modes sempre s'imposen però la realitat mai decau. Els ecologistes més progres han gastat moltes energies, diners i esforços a fer-nos veure les virtuts del reciclatge i quan han manat a qualsevol ajuntament ells han omplert el paisatge urbà de contenidors de tots colors per fer-nos veure que el reciclatge era l'opció més sostenible. També, darrere de totes aquestes andròmines, per ensenyar-nos com hem de separar les deixalles correctament, s'ha mogut tot un negoci, sovint sense gaire credibilitat, que, emparant-se en el mot reciclar, ha fet, del seu ideari, el seu modus vivendi. Des que els vermells es van quedar sense color ideològic i es van haver de tornar verds, (curiosament el comunisme ha estat la ideologia que més va destrossar el medi ambient) han fet barbaritats, perquè amb la ideologia del reciclatge s'ha anul·lat la reutilització.

Els que tenim una certa edat, i no cal pas tenir-ne gaire, encara hem viscut en l'època del reutilitzable. Els fonamentalistes del reciclatge sempre han destacat les grans virtuts de reciclar i ens han assegurat que aquesta tècnica crearia molts llocs de treball i que era curosa amb el medi ambient. Era un dels nínxols de creació de llocs de treball de la modernitat. I en l'època del reutilitzable recordem com tothom tenia una cura especial per retornar els envasos on els havia comprat: les gasoses, els sifons, les ampolles de Vichy i tots els seus derivats. Les ampolletes de cervesa, les ampolles de Coca-cola, de Pepsi i de la majoria de begudes. I, si no podíem retornar-los, com era el cas de les ampolles de xampany (encara no era cava), sempre hi havia qui les comprava. Els que vam tenir fills en l'època de la reutilització no coneixíem els bolquers d'un sol ús, que ara ens diuen que a més contaminen tant, s'utilitzaven una mena de gasses, que, una vegada netes, es reutilitzaven.

L'ecologisme, el verd, l'ecològic, el bio... són mots tremendament utilitzats pel màrqueting polític i el del consum, però sovint són més que discutibles. El primer avís el vaig tenir en una conversa amb un dirigent d'Endesa quan em va dir que la despesa energètica necessària per construir les plaques solars que s'utilitzen per fer el que en diuen energia neta era superior a la que podrien produir durant tota la seva vida activa. I recentment un arquitecte de prestigi, parlant de les cases eficients energèticament, també em va dir que rarament es tenia en compte l'eficiència energètica en el moment de la construcció.

Tornar a reutilitzar tot allò que és possible reutilitzar és un deure ecològic i d'estalvi i una gran urgència.