El màster de Feijóo
El candidat del PP aspira a mantenir una majoria absoluta a la Xunta que li serveixi de trampolí per situar-se en la primera línia successòria de Rajoy
El PSdG i el BNG tenen complicat poder revalidar la coalició de govern atès el desgast dels socialistes i la divisió del nacionalisme
Beiras i Conde podrien entrar al Parlament
Al candidat a revalidar la presidència de la Xunta ja fa temps que se li veu el llautó. Però ha de venir una senyora de Madrid per verbalitzar el que sospiten molts gallecs, que Alberto Núñez Feijóo es pren la seva actual etapa política com un període de pràctiques. Es diu que allò a què aspira realment és convertir-se en l'eventual successor de Mariano Rajoy. “I per què no?”, concloïa aquesta setmana l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre durant un acte electoral a Vigo. Això sí, encara que es tractés d'una declaració gens espontània i poc entusiasta, n'hi ha prou que ho digui la líder perquè la cotització de Feijóo a La Moncloa hagi caigut uns quants punts. De moment, i per mantenir-se al capdamunt de les baronies populars, el candidat del PP avui està obligat a imposar-se a les urnes amb una nítida majoria. I no ho farà tant per Rajoy –que veu en el 21-O un bàlsam per contrarestar la seva gestió de la retallada constant– com per poder mantenir la seva ambició de fer el salt a la política estatal. Ja ho deia Manuel Fraga: “Té fusta de líder important”, però “ha d'agafar una mica més de rodatge”. I és el que fa. Això sí, de manera subtil.
Després de tres anys i mig a la Xunta, Feijóo ha procurat desempallegar-se de Rajoy i de la sigla del PP i ha personalitzat la campanya en ell mateix oferint solidesa i capacitat de gestió, una imatge que s'ha anat empastifant quan s'ha descobert que la seva lluita contra el dèficit no és tan heroica com ha volgut fer veure. Simplement, s'havia limitat a amagar-lo. Tampoc no el beneficien l'ombra d'un rescat que Rajoy ha pogut frenar fins després del 21-O, ni els tripijocs de Nova Caixa Galicia, ni els casos de corrupció –si bé l'electorat sovint els passa per alt– ni el fet que el judici per l'enfonsament del Prestige –en el qual el paper del govern d'Aznar havia estat força galdós– hagi començat en la recta final de campanya.
La sort de Feijóo, però, és que el candidat està lliure de pecat pel que fa a la catàstrofe i, sobretot, que enfront té una oposició que fa aigües i que ni tan sols ha estat capaç de fer emergir l'esperit del Nunca Máis, un moviment social que durant la marea negra va sacsejar una esquerra adormida i va provocar, a mitjà termini, la impensable sortida de Fraga de la Xunta. El 2005, el vell dirigent franquista cedia el poder a un govern del PSdG i del BNG.
Complicacions a l'oposició
Però aquest escenari ara com ara és poc factible. Si bé és cert que el PP està sotmès a un desgast sense precedents en un partit que encara no fa ni un any que s'ha instal·lat a La Moncloa, gairebé totes les enquestes assenyalen que Feijóo serà capaç d'abstreure-se'n i retenir la majoria absoluta. La revalidació del bipartit no s'albira per enlloc. L'avançament electoral forçat des de Madrid ha tingut l'avantatge que ha agafat l'oposició gallega desprevinguda. En el cas del PSdG, perquè es presenta amb un líder poc treballat –Pachi Vázquez– i, damunt, sense haver tingut temps d'agafar distància de l'etapa de Zapatero. L'ensopiment de l'actual direcció de Ferraz tampoc no ajuda al fet que el candidat agafi embranzida. Alfredo Pérez Rubalcaba s'hi juga tant o més que Rajoy. Algunes veus internes comencen a demanar un gir radical en l'estratègia d'oposició, però el secretari general s'aferra a un estil que no està donant cap fruit. Així, i amb unes enquestes que auguren que Vázquez afronta la pèrdua d'escons més visible del 21-O, Rubalcaba s'ha bolcat en la campanya intentant fer valdre i consolidar el seu lideratge.
El BNG, dividit
I, mentrestant, el BNG ha viscut immers en unes lluites caïnites que s'han saldat amb el retorn del carismàtic líder gallec Xosé Manuel Beiras encapçalant el cartell d'una coalició que s'acaba d'estrenar, Alternativa Gallega d'Esquerra, de la qual també forma part IU. Els sondejos li garanteixen, com a mínim, un escó per La Corunya. Beiras mai no decep, i una de les sentències de campanya ha estat comparar les víctimes d'ETA amb les de la crisi: “Feijóo està matant més gent que qualsevol grup terrorista.”
Però, tot i la ruptura del BNG, que amb Francisco Jorquera també estrena candidat a la Xunta, no sembla que la formació hagi de patir un daltabaix. La divisió, doncs, no impedirà que es visualitzi una forta presència del nacionalisme gallec al nou Parlament. Durant la campanya, Jorquera ha volgut mirar cap a Catalunya. “El poble gallec ha de fer un pas endavant; ha de poder decidir”, proclamava. La denúncia del BNG pels atacs de Feijóo al gallec –amb el que ell anomena “bilingüisme cordial”– també ha format part de la recerca del vot.
A banda de com queda l'esquerra, les incògnites d'avui se centren en si l'abstenció serà, com diuen els analistes, la segona força política. I, sobretot, quina incidència tindrà en el resultat del PP els moviments d'última hora que s'han produït dins la dreta gallega. L'exbanquer Mario Conde ha caigut com un paracaigudista amb aspiracions de fer forat a Pontevedra –allà es diu que Feijóo s'hi juga la majoria absoluta–, mentre que el conservador Rafael Cuiña també li pot fer mal amb la seva Coalició per Galícia.
