El nostre sistema educatiu, en què els resultats no són tan òptims com caldria, genera una apreciable demanda de classes de repàs, una activitat que es desenvolupa en l'inframón del mercat negre, fins a un 93%, malgrat els intents d'algunes empreses de convertir-lo amb un sector reglat amb una força laboral perfectament professionalitzada.

Segons un estudi d'Educa System, la primera empresa que va maldar per fer aflorar a la superfície aquesta tasca de l'economia submergida, aquest mercat no regulat de les classes particulars mou cada any prop de 1.800 milions d'euros en negre. Segons els redactors de l'estudi, només amb la regularització del 22% d'aquest mercat submergit es podrien crear 20,5 milions d'hores de treball a tot l'Estat, que generarien 125.000 llocs de treball, molts dels quals serien la primera ocupació per a un jove professional.

Com destaca Sebastián Trivière-Casanovas, director d'Educa System, fóra important per a l'economia del país “regular uns llocs de treball que no són deslocalitzables”. És una certesa que també té la UE, que impulsa entre els seus socis la creació del marc legal perquè cristal·litzin nous jaciments d'ocupació en tot allò que s'engloba dins els serveis a les persones i que inclouria atenció a persones dependents, neteja, planxisteria, jardineria, guarderia i suport escolar a domicili, entre d'altres. Com a l'Estat francès, on des de l'any 2000 la llei disposa incentius fiscals –deducció del 50% a l'IRPF del que paguen per hora– per a les famílies que contracten professors particulars. Al país veí han aconseguit crear 500.000 llocs de treball en cinc anys.

Com diu Sebastián Triviére, “és cert que cal una inversió inicial per llançar tot aquest sistema, però després tot això s'amortitza amb la reducció del nombre de desocupats i l'augment d'ingressos fiscals”. També hi ha regulació de les classes particulars, en un grau més o menys alt, a estats com Alemanya, Bèlgica o Itàlia. En el nostre entorn, CiU va intentar va fer una proposició no de llei per instar el govern estatal a desenvolupar una llei del sector de serveis a les persones, però ha topat amb un executiu que li fa urticària sentir a parlar de desgravacions fiscals. Actualment, de mitjana es paguen 15 euros per hora de classe particular, i les empreses reglades n'han de demanar 22 per pagar aquesta mateixa quantitat als seus professors i mantenir-hi un marge. Només la desgravació al client final pot sostenir un sistema en què el professor prefereixi abandonar el mercat negre.

Actualment al sector de les classes particulars formalitzades hi ha dues grans empreses, tot i que moltes acadèmies també s'han llançat a oferir el servei. Per garantir la perdurabilitat d'aquesta oferta professionalitzada, caldria, com diu Triviére-Casanovas, que “qui contracta, normalment els pares, fossin conscients que posar un professor particular no és un pedaç: han d'analitzar bé per contractar el millor professional possible”. A Educa System, que té 5.000 professionals seleccionats dels quals 2.000 estan treballant, el professional contractat ha d'acreditar experiència docent prèvia i superar una prova de competència pedagògica. A més, “amb la família de l'alumne confirmem que hi ha bona entesa amb el professor, no debades s'aprèn si s'arriba a establir un vincle afectiu”, explica Triviére-Casanovas. “No oferim un producte, com aprendre anglès, i primer interroguem l'alumne per esbrinar què vol i recomanar-li el millor professor”, hi afegeix. El docent que treballa a domicili respon a tres perfils: professors que són a l'escola i aprofiten la tarda lliure per obtenir més ingressos; altres que estudien oposicions i tenen disponibilitat de temps, i altres que estudien un tercer cicle i volen entrar en l'ensenyament. Segons l'estudi d'Educa System, si bé un 50% dels professors imparteixen classes a domicili per tenir un sobresou, un 25% ho fan per vocació. Es tractaria d'algú que, en la definició, del director d'Educa System, “té dificultats per adaptar-se a una aula de 25 persones, on és gairebé impossible atendre les dificultats individuals”. Triviére-Casanovas també vol desfer el prejudici que la classe particular només és un remei contra el fracàs escolar: “hi ha països en què hi ha molta activitat, com el Japó, on no es dóna el fenomen del fracàs escolar, i la classe a domicili és concebuda com una via per anticipar-se, per millorar.” L'estudi d'Educa System també informa que matemàtiques és l'assignatura més demanada pels estudiants, en un 60% dels casos, i que el 40% que resta se'l reparteixen anglès, física, química i llengua.