La botiga Teixits Matas, de Figueres, ara especialitzada en roba de parament de la llar, va començar com a corderia fa dos segles. Així ho certifica un document que els propietaris guarden a la rebotiga i que demostra que el negoci hi és, com a mínim, des de fa dos-cents anys. “No sabem si abans la família ja es dedicava a això perquè no hi ha papers més antics, perquè l'arxiu de l'església es va cremar a la Guerra Civil”, expliquen Jordi Bonaterra i la seva filla Marta, que són la sisena i setena generació d'una nissaga figuerenca dedicada al comerç, que l'any 1812 Joan Matas va iniciar fent de corder. Així consta en un padró d'habitants de Figueres d'aquell any.

Des de llavors fins avui, la botiga no s'ha mogut del carrer Besalú i ha tingut la mateixa família com a propietària. Però ha canviat lleugerament de negoci: de les cordes, a les teles, a la roba per dona i ara al parament per a la llar. Això sí, sense moure's del tèxtil, un sector que ha passat dificultats a Catalunya en les últimes dècades, després d'èpoques d'auge al país. “Va arribar un moment que les indústries van començar a tancar. I ja tot venia del Japó i la Xina”, recorda Jordi Bonaterra.

Si la botiga començava el 1812 com a corderia, la segona generació, en Josep Matas i la seva dona, Dolors Hortal, hi van començar a introduir barrets, manteletes i algun teixit. El fill de la parella, en Jaume, va ser qui va donar l'impuls més important a la botiga, quan ja s'havia deixat el negoci de les cordes i s'havien centrat en les teles. Va ser ell qui va encarregar al voltant de l'any 1900 el sostre de guix tan característic que encara es conserva. Els taulells on s'atén encara avui la clientela són del voltant del 1840. S'han mantingut fins ara, excepte un, del qual Salvador Dalí es va encapritxar i es va endur cap a Portlligat.

L'única filla del matrimoni de Jaume, l'Angelina, es va casar amb el pintor Josep Bonaterra, que formava part de l'elit intel·lectual de Figueres. Va ser l'Angelina qui es va encarregar de tirar-ho endavant fins que un dels quatre fills, en Joan –que va ser alcalde de la ciutat–, va seguir la nissaga de comerciants. Més tard, Jordi Bonaterra, ara jubilat, va agafar el relleu. En Jordi va ser-hi fins que el 2002 es va plantejar si hauria de tancar, com tants altres ho han hagut de fer. Però una de les seves filles, la Marta, que feia d'interiorista a Barcelona, va decidir encarregar-se'n. “Em va posar una condició, que ens especialitzéssim en roba de la llar. I ha funcionat”, diu el pare.