Qui no ha quedat embadalit davant els jocs d'aigua d'una font ornamental? Les estructures tradicionals on el rajolí sortia de la boca d'una escultura en forma de peix botit o de déu del mar amb cara d'enrabiat, aquests elements comuns a ciutats d'arreu del món han esdevingut amb el temps petites creacions que aporten prestigi, reconeixement i un cert grau d'orgull tant a qui en gaudeix com, sobretot, a qui els construeix. En el petit polígon industrial de Vallveric, a Mataró, l'empresa Somhidros defensa des de fa quinze anys una altra manera d'entendre la projecció de fonts pensades per ser vistes per un gran nombre de persones. La tecnologia, la innovació constant i la creativitat viatgen arreu del món dins la motxilla del director general, Rafael Rodiera, i del director d'operacions, Francesc Camps. “Treballava en el sector de les instal·lacions de rec en una empresa de Mataró que va haver de tancar i arran de la nova situació em vaig plantejar tirar endavant el negoci”, recorda Rodiera, que apunta que inicialment Somhidros va seguir la mateixa estela, però que aviat va descobrir un nou escenari més atractiu: les fonts ornamentals i els llacs artificials. “Teníem la base, vam construir una primera estructura que va agradar i ens hi vam posar de cap”, afegeix el director general. Tant Rodiera com Camps coincideixen a destacar, però, que hi ha molt desconeixement entre el públic en general pel que fa a aquests elements. “Les fonts formen part del paisatge urbà i agraden, però pocs es plantegen que abans de ser una realitat tenen un llarg procés d'elaboració”, diu Francesc Camps. Amb una economia nacional pràcticament estancada, la resta del món és el nou mercat a conquerir. Fa tres anys que gairebé no desfan les maletes i la seva facturació internacional ja representa el 85% del negoci. “Ens fem un tip de viatjar i de mostrar els nostres projectes a països amb més capacitat d'inversió en aquest tipus de projectes”, comenta el director d'operacions. Les economies emergents dels països de l'est i de la Federació Russa són els clients més predisposats a omplir carrers i places amb estructures ambicioses on l'aigua és un element més al costat de les llums de colors, la música, els canvis de pressió o el foc. “No és que aquí la modernitat i la tecnologia no agradin, és que allà són prioritàries i passen davant de tot”, assegura Francesc Camps. Un exemple clar és el guèiser marí de 120 metres d'alçada dissenyat a Somhidros l'any passat i que està instal·lat a la badia de Bakú, a l'Azerbaidjan. Es va inaugurar amb motiu de la celebració del festival d'Eurovisió. “Ha estat un dels nostres projectes més complexos, perquè fins i tot els tècnics van haver de rebre classes de busseig per fer la instal·lació al fons del mar Caspi”, assenyala Rafael Rodiera.