Ha estat un adéu tan impactant com inesperat i, com a tal, les reaccions de la comunitat internacional a la renúncia de Benet XVI van bascular ahir entre l'emotivitat i el reconeixement unànime a la seva tasca pastoral. En un moment de convulsions i de crisi de valors arreu, també hi va haver, a més, una coincidència generalitzada entre la classe eclesiàstica i política a destacar l'actitud d'humilitat i honorabilitat que suposa deixar el càrrec després de reconèixer la incapacitat per continuar-lo exercint. “És coherent amb alguna manifestació que ja havia fet en el sentit que, si considerava que no podia realitzar degudament el seu ministeri petrí, hi renunciaria”, destacava ahir l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Fet aquest apunt, però, el cardenal va afegir que aquesta era una notícia que “ningú sabia” i que obre un escenari incert a l'Església que “s'haurà d'anar paint”. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, també va parlar de “sorpresa” per un anunci que, al seu parer, denota un “gran sentit de la responsabilitat i també un gran amor a l'Església i a la humanitat, per deixar pas a una persona que amb més vigor i joventut pugui prestar aquest servei”. Des d'un pla molt més vivencial i personal, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Antonio María Rouco Varela, es declarava ahir “afectat” per una decisió “que ens deixa com orfes”. Tot i això, es va mostrar comprensiu quan va afegir que al papa “li fallen les forces; la tasca continua sent enorme i ell no pot tornar a un estil i una forma d'exercir el ministeri com abans de Lleó XIII perquè som al segle XXI”, va reflexionar Rouco, que ahir no voler fer càbales sobre qui serà el seu successor. No tocava. El que corresponia, ahir, era valorar un gest que, a parer del màxim responsable de la Conferència Episcopal Francesa, André Vingt-Trois, marca un abans i un després en la història de la cúria vaticana. “Els successors de Benet XVI moralment ja no es veuran obligats a seguir en el càrrec fins a la seva mort”, va exposar.

Des d'altres confessions, també es va voler comentar ahir el paper que ha jugat Joseph Ratzinger per estrènyer llaços i complicitats. “Ha estat durant el seu mandat que la relació entre el rabinat en cap d'Israel i l'Església ha passat pel seu millor moment de la història”, manifestava el rabí asquenasita d'Israel, Yona Metzger. Pel president de la Unió de Comunitats Islàmiques de l'Estat, Riay Tatary, Benet XVI ha tingut la gran habilitat de refer ponts. “Al començament del seu pontificat hi va haver un xoc –va assegurar Tatary–, però després, no verbalment, sinó amb la seva actitud, el va esborrar.” Finalment, l'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, en nom de la comunitat anglicana va voler destacar “la gran dignitat, perspicàcia i coratge” amb què Ratzinger ha desenvolupat el seu papat.

En l'esfera política, les conseqüències de la renúncia del papa també van generar una cascada de reaccions al més alt nivell durant tota la jornada d'ahir. Començant pel president dels Estats Units, Barack Obama, que va voler remarcar, d'entrada, “el paper destacat que juga l'Església catòlica als Estats Units i al món” i, posteriorment, va desitjar “el millor” als cardenals que hauran d'escollir el successor de Ratzinger. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, també va ser dels que van usar la paraula respecte per referir-se a l'obra del papa, de qui va voler lloar “el seu treball a favor del diàleg interreligiós i altres reptes globals”. La defensa dels “valors ecumènics com ara la pau i l'atenció que ha prestat als drets humans” van ser, paral·lelament, els aspectes de la tasca del pontífex que va destacar el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, juntament amb el seu “esperit de reconciliació”.