Veneçuela, sense Chávez
El president veneçolà mor a Caracas després d'una llarga lluita contra el càncer i unes últimes setmanes de desconcert
La desaparició del líder del chavisme aboca el país llatinoamericà a la inestabilitat política
Pocs minuts abans de les 10 de la nit, hora de Catalunya, el govern de Caracas va confirmar el que des de mitja tarda era una certesa: el president Hugo Chávez, de 58 anys, no havia superat ni el càncer ni les infeccions respiratòries, sinó que havia mort. Chávez no havia retornat al país llatinoamericà des de Cuba el passat 18 de febrer per recuperar el govern, sinó per morir, després de 18 mesos de lluita contra el càncer.
El vicepresident veneçolà, Nicolás Maduro, va demanar calma, pau i respecte per al president. Va fer una crida també perquè predominés “l'únic sentiment que hi havia al cor del comandant Chávez, l'amor”.
Maduro també va explicar que havia ordenat el desplegament immediat de les forces militars i policials per tal de protegir “la pau del poble veneçolà”.
Hores abans de la comunicació oficial de la mort, en una imprevista conferència convocada a corre-cuita Maduro, va dir que el càncer que té a Hugo Chávez entre l'espasa i la paret havia estat “inoculat” per forces externes i internes que volen crear “el caos” al país.
“Arribarà el moment en què la història sabrà que el comandant Chávez va ser atacat amb aquesta malaltia per danyar-li la salut. Tenim prou pistes, és un tema seriós, científic, que haurà de ser investigat per una comissió especial”, va afirmar el vicepresident, que va comparar el cas de Chávez amb el de l'exlíder palestí, Iàsser Arafat, que presumptament va morir enverinat.
Maduro va parlar a la televisió estatal envoltat de la cúpula de les forces armades, tots els ministres i els vint governadors que formen part de l'oficialisme en la que va ser una clara exhibició d'unitat que va servir de marc a un anunci que, de ben segur, tindrà repercussions internacionals. Enmig de denúncies de conspiració dels Estats Units, Maduro va confirmar l'expulsió de dos diplomàtics de l'ambaixada nord-americana a Caracas.
Els diplomàtics són David del Mónaco i Deblin Costal, als que ahir, l'executiu veneçolà va donar 24 hores per sortir del país. “S'han dedicat a buscar militars veneçolans en actiu per, primer investigar la situació interna de les forces armades i, segon, per sumar-los a plans de desestabilització”, va manifestar Maduro per justificar aquesta expulsió.
La inesperada conferència televisiva anunciada després d'una reunió d'urgència al palau de Miraflores, la seu del govern veneçolà , va disparar tota mena d'especulacions sobre la situació real del president Chávez.
La nit de dilluns, el ministre de Comunicacions, Ernesto Villegas, va dir que la salut del mandatari travessava un moment “molt difícil” i l'escenari d'ahir feia suposar un anunci de gran impacte polític que, finalment es va limitar a les denuncies contra l'oposició i a una crida a tancar files al voltant de la figura del president. “Oració i acció. Podem dir que la direcció del país està unida i crida a la disciplina i a no caure en provocacions de cap mena”, va apuntar Nicolás Maduro.
Només al final de la compareixença, el vicepresident va admetre que la salut de Chávez es troba en “el moment més delicat” des de la seva intervenció l'11 de desembre passat a l'Havana, però també va aclarir que el comandant chavista afronta la malaltia com “una batalla personal” i amb “un somriure”.
La hipòtesi del govern és que l'oposició de dretes buscar generar el descontrol i la por per forçar “una intervenció militar estrangera”.
LA XIFRA
LA XIFRA
Conspiracions i transicions
El missatge de Nicolás Maduro davant un auditori que reunia totes les forces vives i poders fàctics del chavisme, militars inclosos, hores abans de l'anunci oficial de la mort del president, va ser una mostra d'unitat i una demostració que no cedirà fàcilment davant les queixes de l'oposició, que des que va quedar clar que el Chávez no recuperaria el poder va demanar la celebració d'unes altres eleccions.
La mort de Chávez aboca el país llatinoamericà a un panorama d'incertesa i inestabilitat, ja que l'oposició redoblarà ara les seves exigències. Però Maduro, un chavista de primera hora, dirigent sindical i diputat des de l'any 1999, expresident del Parlament té tots els trumfos a la ma: “Si quelcom em passés, que m'inhabilités d'alguna manera, Nicolás Maduro no només ha de culminar el període, tal com mana la Constitució, sinó que en la meva opinió ferma i irrevocable, absoluta i total, és que si s'han de convocar eleccions escolleixin Nicolás Maduro com a president”, va afirmar Hugo Chávez per televisió. Amb aquest testament audiovisual, els chavistes creuen que tenen marge per a la continuïtat.
Però el país fa anys que viu en una crisi i es dificil creure que ara no s'obri un llarg període d'inestabilitat.
Des que Chávez va retornar al país, després de la seva operació a Cuba, el govern va afirmar que estava en bona situació i en fase de recuperació, però ara s'ha comprovat que tal diagnòstic era una cortina de fum i un intent de guanyar temps. Molts van creure en aquell moment que Chávez tornava al seu país per morir.
Ara arriba el moment de les conspiracions, segurament mogudes pels Estats Units. Aquesta és l'opinió oficial del chavisme. j“Seria estrany que l'imperi hagués trobat una tecnologia per induir el càncer?”, es preguntava el 2011 Hugo Chávez, quan ja estava malalt i alertava de la proliferació de casos d'aquesta malaltia entre els presidents sud-americans. Curiosament, quan la salut del mandatari veneçolà ha empitjorat, el govern ha recuperat aquesta hipòtesi acusant “als enemics de la Revolució”
