Els turistes no arriben a la Diagonal
El tancament de comerços alerta una via que se sent discriminada
L'última a abaixar les persianes ha estat Habitat. La coneguda ensenya d'articles per a la llar ha tancat la característica botiga de Diagonal 514, cantonada amb Tuset, i s'ha concentrat a l'establiment que té al centre comercial d'El Triangle, a la plaça de Catalunya. Abans ja havien tirat la tovallola altres negocis amb tradició com Gonzalo Comella (situat a la cruïlla de Diagonal amb la Via Augusta) o Podium (tocant a Balmes). La llista de tancaments en aquest tros de la Diagonal entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia és extensa i en els darrers mesos el nombre de locals buits s'ha multiplicat i ja sobrepassen la vintena, segons les dades de la consultora immobiliària Jones Lang Lasalle.
La crisi i la caiguda del consum afecta, i afecta molt. Les botigues de la Diagonal han vist com el nombre de clients que hi entrava ha disminuït dràsticament en els darrers temps i ha fet inviables els negocis, i això malgrat que les rendes de lloguer que han de pagar han disminuït fins a un 45%. Res extraordinari si es té en compte el context general de recessió. El que passa és que mentre el comerç a la Diagonal es degrada, als seus veïns de baix, passeig de Gràcia, rambla Catalunya o Portal de l'Àngel, les coses no els van malament i, de fet, una mostra d'això és que, com destaca la responsable de Retail de Jones Lang Lasalle Barcelona, Sandra Muñoz, “les rendes aquí s'han mantingut estables i fins i tot amb una certa tendència a l'alça”. El preu del metre quadrat s'acosta als 200 euros en aquestes àrees, mentre que a la Diagonal se situa al voltant dels 45 euros.
I què és el que fa tan diferent Diagonal dels seus veïns? “La Diagonal és un eix que només es nodreix de demanda nacional, que ara com ara està molt aturada, mentre que al passeig de Gràcia, rambla de Catalunya i zona centre el turisme hi té un pes determinant”, destaca el director de Retail d'Aguirre Newman Barcelona, Daniel Jiménez. Portal de l'Àngel, passeig de Gràcia, rambla Catalunya són vies ideals per passejar, amb voreres amples o parcialment per a vianants, espai per a les terrasses i la combinació d'una oferta lúdica i comercial que les fan especialment atractives als visitants estrangers. Però aquest microclima mor a la Diagonal, on l'espai de passeig és molt més limitat.“I al final el que valora una marca que busca local és quanta gent passarà per davant de la seva botiga”, explica el director de l'oficina a Barcelona de Jones Lang Lasalle, Jordi Toboso.
Per això l'associació de comerciants Diagonal Centre, que aplega les botigues ubicades entre la plaça de Francesc Macià i el passeig de Gràcia fa pressió perquè l'Ajuntament de Barcelona aprovi d'una vegada el projecte de reforma d'aquesta via, una de les més llargues i amb més transit rodat de tot Europa. Aquesta associació va entregar ara fa tot just un any una proposta d'actuació pressupostada en 15 milions d'euros -força per sota dels macroprojectes de la fallida consulta de l'alcalde Hereu- i que implicaria bàsicament l'ampliació de les voreres fins als 8 metres mantenint un carril de circulació en els laterals, així com una zona de càrrega i descàrrega i pàrquing de motos i bicicletes.“L'alcalde Trias va donar-hi el vistiplau i fins i tot ens va dir que ampliarien el projecte fins a la plaça de les Glòries i no fins al passeig de Sant Joan com es proposava inicialment, però fa dos mesos ens va trucar i ens va dir que tot s'aturava”, explica la presidenta de Diagonal Centre, Marta Canut.
Els comerciants de la Diagonal lamenten que mentre l'Ajuntament manté aparcat el projecte de reforma d'aquesta via “al Paral·lel i al mateix passeig de Gràcia sí que es preveuen actuacions de millora, quan és evident que al passeig de Gràcia ja no es pot generar més riquesa mentre que el nostre projecte generaria fins a mil nous llocs de treball, la meitat a les botigues i l'altra meitat per les obres”, apunta Canut.
Canut tem que en la situació actual la degradació de la zona segueixi i hi hagi nous tancaments. “Zara ja ha avisat que si no es reforma la Diagonal marxarà”, diu. I en tot cas als comerciants de la zona els preocupa la imatge de locals buits que ha deixat el cúmul de tancaments recents, i que Canut eleva fins a la cinquantena. “Històricament sempre hi ha hagut locals buits, com a qualsevol altra zona de la ciutat, però la taxa de disponibilitat a la Diagonal arriba ara al 8%, quan el nivell normal seria el 5%”, explica Jiménez. El responsable d'Aguirre Newman admet que, tot i que segueix havent-hi interès per ubicar-se a la Diagonal, “si abans hi havia 10 tipus de negocis que podien entrar com a llogaters ara no passen de sis”.
Menys negocis i alguns de nous. De fet les darreres incorporacions fan un gir cap al sector serveis, amb exemples com Sanitas o la immobiliària CORP. En tot cas, com apunta Jordi Toboso, la Diagonal ha d'apostar ara per “negocis innovadors, que ofereixin productes que no es trobin a altres llocs, no tot ha de ser moda o articles per a la llar”.
Carrer ric, carrer pobre
Les marques de luxe i el turisme han convertit el passeig de Gràcia en una de les vies comercials que més facturen a tot l'estat. En els darrers anys hi han aterrat marques com Miu Miu, Manolo Blahnik,Guess o Apple, i altres que ja hi eren, com Loewe, Chanel o Furest, han remodelat i ampliat els establiments. En plena crisi les multinacionals s'han barallat per tenir un local en aquesta via on els turistes poden fer compres mentre fan cua per visitar la Pedrera o la Casa Batlló. Una realitat que als anys setanta era ben diferent. Aleshores el carrer que feia furor per la seva oferta lúdica i comercial era el carrer Tuset. Aviat es va quedar petit i els locals i botigues de moda van buscar espais a la veïna Diagonal, convertint-la en un espai privilegiat. Ara els papers canvien.