La UE veu ara el pes estratègic del gasoducte MidCat
Europa vol donar prioritat a la interconnexió de gas a través de l'Alt Empordà per garantir el subministrament i l'estabilitat de preus
La interconnexió amb Europa des de l'Alt Empordà per al proveïment de gas, un projecte que la poca voluntat de França havia deixat perdut en els llimbs, sembla que es revitalitza, amb la decisió de la Comissió Europea de donar-li un caràcter prioritari amb vista al desenvolupament del Mercat Interior de l'Energia, que Brussel·les vol que prengui embranzida a partir de l'any vinent.
El MidCat, gasoducte que havia de travessar els Pirineus per habilitar els fluxos bidireccionals de gas, entrarà en la llista d'infraestructures d'aquesta mena que la UE considera de caràcter prioritari, tot i que tinguin garantida la viabilitat econòmica. Aquesta llista és previst que surti en pocs mesos i pot suposar la represa del projecte, després que l'any passat el ministeri francès d'Energia i Indústria anunciés que assumia els seus compromisos en l'obra de 150 km que comunicava Barbairan (Aude, França) i Figueres, a causa del que estimava “feble demanda” dels comercialitzadors, tant francesos com espanyols. Tanmateix, com explica Marta Margarit, secretària general de Sedigas, associació que defensa els interessos de la indústria espanyola del gas, “ara la UE té clar que cal tirar endavant el projecte, que és una opció més per nodrir Europa de gas.” Afegeix que “Brussel·les té clar el factor econòmic: la interconnexió fa que el gas pugui fluir en un sentit o en un altre, segons els preus, cosa que contribuirà a l'estabilitat de preus, tant a Espanya com a tot Europa”. De fet, una de les fites que es proposa assolir el Mercat Interior de l'Energia és precisament estimular la competència en el mercat i, com a conseqüència, la homogeneïtzació de preus.
Segons les darreres estadístiques publicades per Eurostat, referides al 2012, Espanya, amb un preu de 0,054 euros per kWh del gas natural per al consumidor domèstic i de 0,029 per al consumidor industrial, se situava per sota dels preus de la zona euro, 0,062 i 0,037, respectivament, i de la UE-27, 0,063 i 0,040. Cal dir que grans mercats d'energia, com Alemanya, es desvien de la mitjana a l'alça: 0,059 euros per KWh en el cas del consumidor domèstic, i 0,046 pel que fa a l'industrial. A França, per la seva banda, els preus també són superiors: 0,058 euros per KWh per al consumidor domèstic i 0,037 per a l'industrial.
Cal dir que, malgrat l'interès que ara evidencia la UE per recuperar l'eix nord-sud en el proveïment de gas a Europa, sempre cal tenir en compte els interessos nacionals. Quan França va abandonar sine die el projecte MidCat, va al·legar que ho feia perquè la subhasta de capacitat entre comercialitzadors, a la qual només va ofertar Gas Natural Fenosa, no havia despertat interès, però el cert és que al darrere hi havia la por de competir i perdre. Com assenyala Marta Margarit, “França interpreta que tot el gas que arribi d'Espanya a través de la interconnexió és negoci que perd”. Cal dir que companyies com Gas Natural Fenosa ja tenen una quota de mercat a França. La interconnexió també és crucial per resoldre un gran problema conjuntural de les comercialitzadores espanyoles, que van firmar entre els anys 2002 i 2004 importants contractes de subministrament a llarg termini, importacions que ara han de revendre a causa de la caiguda en el consum que imposa la crisi. Així, en els dos darrers anys, hem pogut veure com les gasistes espanyoles han hagut de carregar els vaixells metaners i reexportar perquè aquests contractes no es quedessin en el capítol de pèrdues. Aquesta circumstància ha fet que empreses com Endesa i Iberdrola, sense posicions prou sòlides en el mercat gasista, hagin decidit abandonar l'accionariat del gasoducte Medgaz.
Amb tot, les inèrcies del mercat i el treball d'anys del sector gasista espanyol per assolir-ho, han fet que la interconnexió amb França s'hagi revitalitzat considerablement en els darrers temps: fins al mes d'abril d'enguany, les exportacions a través de les interconnexions de Larrau i Biriatou, a la regió francesa d'Aquitània, s'han revitalitzat, tot passant d'1,2 bcm (milers de milions de metres cúbics) a 5,5 bcm. Val a dir que quan el MidCat sigui una realitat, hi afegirà 7 bcm.
Aquesta aportació podria ser definitiva per donar a la UE una seguretat en el subministrament que ara mateix no té assegurada. A Brussel·les tothom recorda com, l'hivern del 2009, el tancament de les aixetes del gas procedent d'Ucraïna va deixar molts països de l'Europa Central en una situació de vulnerabilitat energètica crítica. A banda de cobrir eventualitats indesitjables, el gas exportat per Espanya podria estimular la competència en preus a mercats ara dominats pel gas procedent de Rússia, com Alemanya.
Així mateix, la importància de donar més pes estratègic a l'eix nord-sud, en què el gasoducte Medgaz que prové d'Algèria encara guanya molt més pes del que ara té, està molt influïda per les profundes mutacions que ja comença a mostrar el mercat del gas. En el futur immediat, els preus poden abaratir-se considerablement amb la irrupció del shale gas (gas no convencional) dels EUA, país que s'ha erigit en una gran potència exportadora, a la qual podria respondre si habilités les seves interconnexions. És important assenyalar que com que no s'han estimulat els fluxos de gas en el mercat intercomunitari els preus de mica en mica s'han anat incrementant. En les dades d'Eurostat, els preus del gas a la UE marquen una clara tendència a l'alça els darrers anys: si el 2010 se situaven en els 0,052 euros per kWh, el 2012 ja havien pujat fins als 0,063.
Contestació ecologista al Vallès
El projecte del gasoducte Martorell-Figueres, que transportaria el gas d'Algèria a Europa, ha rebut una forta contestació ciutadana a l'àrea dels Vallesos, on s'ha denunciat que les obres, que corren a càrrec d'Enagás, han creat importants danys en alguns paratges naturals d'interès, com alguns boscos. Hom demandava que el gasoducte, en lloc de malmetre aquests paratges, s'hauria d'haver projectat paral·lel a infraestructures que ja estaven construïdes, com ara l'AP-7. Molts ajuntaments de la zona, assabentats que França renunciava temporalment al projecte, van demanar un replantejament de l'obra, atès que havia perdut el caràcter estratègic o, en tot cas, crear una comissió mixta de seguiment de les obres del gasoducte.