Gran angular

‘L'honrat obrer' (1903)

Alsina va presentar la distribució territorial de les xifres dels ingressos de l'Estat espanyol als anys 1889-90. Segons el seu càlcul, els catalans (que eren un 10,50% de tota la població espanyola) pagaven un 21,18% de tots els impostos pagats a l'Estat espanyol. Això significava que cada català pagava 56,51 ptes./any a l'Estat, mentre els habitants de la resta de l'Estat espanyol pagaven un xic menys de la meitat: 26,87 ptes./any

En molt poc temps, als últims anys del XIX i a començament del XX, les peces perdudes del puzle català es van trobar, i van dibuixar la figura de “l'honrat obrer, màquina de fer diners”. L'autor de la descoberta fou Pompeu Gener, escriptor i home d'ateneu. En un llibre editat el 1903, Gener ho explicava així: “El Centre (espanyol) voldria que a Catalunya hi hagués, només, l'honrat obrer, l'home de la pila, adotzenat, útil, laboriós, ocupat i hàbil en especialitats, màquina de fer diners per a què l'Estat agafi el que necessiti per a enriquir ministres, i per a mantenir declassés de les dues Castelles, de tota Andalusia i d'altres províncies” (La cuestión catalana, o sea la resurrección de un pueblo. Barcelona, Joan Llordachs, 1903).

Però la descoberta de Gener hauria estat impossible sense la feina prèvia dels càlculs de 1893 de Ferran Alsina, tecnòleg i empresari, director de la modèlica Colònia Güell. Uns càlculs que serien divulgats per Francesc Flos i Calcat, cal·lígraf i ensenyant, promotor de les primeres escoles catalanes.

Alsina va presentar la distribució territorial de les xifres dels ingressos de l'Estat espanyol als anys 1889-90. Segons el seu càlcul, els catalans (que eren un 10,50% de tota la població espanyola) pagaven un 21,18% de tots els impostos pagats a l'Estat espanyol. Això significava que cada català pagava 56,51 ptes./any a l'Estat, mentre els habitants de la resta de l'estat Espanyol pagaven un xic menys de la meitat: 26,87 ptes./any.

Pel que fa a la contribució industrial i del comerç, la discriminació era encara més gran: cada català, cada “honrat obrer”, seguint la terminologia de Pompeu Gener, pagava a l'Estat 4,78 ptes./any, mentre els altres habitants del mateix estat pagaven, només, 2,08 ptes./any.

En altres impostos succeïen coses semblants. Els impostos sobre immobles significaven 9,68 ptes./any per als catalans, i 8,68 ptes./any per als espanyols. Els impostos sobre el consum, 5,53 ptes./any per als “honrats obrers” catalans, i menys, 4,07 ptes./any per als no-catalans de l'estat. A Catalunya, fins i tot l'impost inclòs en les tarifes ferroviàries era més alt: significava 0,90 ptes./any per habitant, mentre a la resta de l'estat era de 0,65 ptes./any.

L'estudi de les xifres del deute públic donava, també, uns resultats interessants. En síntesi: els catalans pagaven 25,63 ptes./any en concepte d'interessos del deute públic de l'Estat, i els espanyols no-catalans, menys de la meitat, només 11,83 ptes./any.

Les xifres bàsiques de Ferran Alsina van ser recollides per Flos i Calcat en la seva Geografia. Un text seminal de 1896, repetidament reeditat, i del qual disposem, sortosament, d'una edició digital penjada a la xarxa d'internet. Flos explicava que, a Catalunya, hi havia “centenars de fàbriques” en tots els rams. Però en destacava els sectors que exportaven. Aquests sectors eren: a) els teixits-filats-tintoreria, b) les indústries de l'alimentació (farines-olis-fruites) i els vins, c) les indústries de la construcció (terrissa-ceràmica-vidre), d) el paper i les impressions, e) la pell i els adobats. I f) la producció de sabó. En plena època del modernisme, Flos presentava, també, g) el que se'n deia indústries artístiques, que, actualment, foren les indústries de la cultura. Eren la tipografia-fotografia-zincografia, la tapisseria, la construcció de mobles i la joieria.

LA DIFERÈNCIA AMB L'ESTAT.

La idea de Pompeu Gener, justament, enllaçava amb aquesta presentació de Flos. A Catalunya, no tot són els honrats obrers: “Catalunya té, a més, homes de ciència, artistes i cavallers de l'ideal.” Però és que Gener també descobreix que, a Catalunya, “la classe obrera és la que es diferencia més de la de tota la resta de la Península. Hi ha molts obrers que segueixen els cursos lliures dels centres docents, que van a les biblioteques públiques i que assisteixen a totes les representacions d'obres estrangeres i llegeixen tots els llibres seriosos que surten”. I segueix: “Més d'un cop, en discussions públiques, i als diaris, han demostrat una instrucció i un bon sentit rar als altres punts de la Península, fins i tot entre les classes altes.”

Un obrer a Filadèlfia

El 1876, el Foment de la Producció Nacional va integrar el filador i cooperativista Josep Roca i Gal·lès a la visita que es féu a l'Exposició Universal de Filadèlfia. El resultat fou un llibre interessantíssim: Un obrero en Fairmount Park. Revista crítica industrial de l'Exposición de Filadelfia. El resum: Filadèlfia, la “ciutat dels càquers”, és 800.000 habitants, 130.000 cases, 140 milles de canonades d'aigua, 150.000 treballadors, 100.000 escolars, 400 escoles públiques, 1.600 mestres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.