A Catalunya hi ha hagut el darrer segle i mig una forta capacitat emprenedora, igual que en altres països, molt lligada a l'economia real. Una part de la qual és la indústria, que ha permès crear un cert teixit industrial en algun casos, i també comercial i molt poc financer. Catalunya ha estat tradicionalment país emprenedor.

Efectivament, es va trencar els darrers 20 o 30 anys perquè l'economia real va perdre importància, no només a Catalunya, sinó a tot el món. És a dir, els grans negocis ja no es feien fabricant coses sinó que es feien com a conseqüència del sistema financer. En la darrera part del segle XX hi va haver dos fenòmens de caràcter global, un va ser el finançament de l'economia. Als anys 70 els banc americans representaven el 14% dels beneficis de tota l'economia nord-americana. L'any 2007 ja movien el 41% dels guanys.

Doncs que els diners sortien del món financer, que no produïa sinó que movia recursos d'un costat cap a l'altre. I una part molt important d'aquests beneficis no venien de l'economia financera per donar serveis a l'economia real, sinó de la pura especulació financera. L'economia occidental s'ha anat virtualitzant.

En part sí, però també cal afegir-hi un segon element que va ser propi d'Espanya i d'altres països i és que els bons negocis no es feien fabricant productes sinó construint pisos, que és un altre tipus d'especulació. En l'activitat immobiliària el benefici sobretot està en la plusvàlua del sòl. Aquesta situació general del món cap a una economia financera i aquesta situació específica a Catalunya i a l'Estat, basada en la construcció, ha fet perdre pes a l'economia real i, per tant, els catalans no ens hi hem acabat de trobar bé. Això ha fet perdre l'estímul de crear empreses, de ser emprenedors.

Quan vaig acabar la carrera vaig muntar una empresa per fabricar ordinadors. Aleshores muntar empreses era habitual. Durant els anys del gran creixement econòmic això no es produïa tant. Per aquest motiu no és estrany que darrerament hi hagi un cert estancament en l'economia catalana. Hi va haver un desplaçament de capitals de l'economia productiva cap a l'especulativa, perquè donava més rendiments, i a més comportava menys problemes de gestió.

Després d'acabar amb la bombolla és quan torna a sortir l'esperit emprenedor de la gent, que es reconverteix a si mateixa. I fins i tot, si tenen capacitat financera poden muntar empreses i si no es reconverteixen en emprenedors del sector de serveis.

La gran diferència és que la teva feina la fas tu. L'emprenedoria té uns aspectes molt clars i positius com ara la il·lusió de crear. També és clau el desig de ser amo d'un mateix, de no dependre d'un altre que dóna les normes. I també hi juga l'esperança que pots obtenir uns ingressos superiors que sent assalariat.

En molts països no només són les administracions les que atorguen ajuts, sinó que és fins i tot el món econòmic. La fórmula de capital de risc, o els business angels són molt necessaris. Aquí encara estem a anys llum de la seva utilització, tan emprada als EUA o al Regne Unit. També s'observa una mancança clara del mercat financer que estigui disposat a arriscar en favor dels emprenedors.

Totalment d'acord. Però a mi el que em preocupa més dels països occidentals és que ens hem convertit en economies financeres. En l'economia real, quan et dediques a fabricar un producte o donar un servei que la gent necessita s'està creant un valor real i un valor social, però sobretot s'estan posant les bases d'un valor econòmic. En el món financer no hi ha cap valor real perquè tot és virtual.

Sóc dels que pensen que naixem amb unes capacitats intel·lectuals, afectives, sentimentals o físiques i la vida fa que les desenvolupem o no. No és tant si es neix emprenedor, però sí que es necessiten unes certes capacitats. Molts emprenedors són fills d'emprenedors. Una part de les persones adultes té un bocí important de genètica però té una part notable d'aprenentatge. Aquesta gent que ara es troba sense feina, amb la necessitat de reinventar-se, si durant tota la seva joventut li han donat tot resolt no se'n sortirà. Si és una persona que ha hagut de lluitar ho tindrà més senzill. Aquelles famílies que han tingut diversos germans tindran més possibilitats perquè de petits ja aprenen a competir. De fet, la persona és una barreja de gens, de capacitat i una part de necessitats.

Jo no ho he buscat, la vida va com va. Però crec que he canviat de feina deu o dotze vegades. He saltat del públic al privat i viceversa. No hi ha cap dubte que si una persona ha tingut diverses responsabilitats al final ets un pou d'experiència i coneixement global de les situacions. Tal com diu Zygmunt Bauman, el sociòleg polonès que tracta sobre la modernitat líquida, les coses no són estables, són plurals i mòbils. Per això cal aprendre a viure en tot tipus de societat i adversitats. I l'emprenedor no s'ha d'entendre només com una persona que funda empreses. Ser emprenedor vol dir també crear una ONG. De fet hi ha emprenedors perquè necessiten diners però sobretot necessiten fer coses, necessiten crear, innovar...

Sortir de la crisi vol dir que el país torna a créixer. No sé si a final d'any el PIB creixerà unes dècimes. El que sí sé és que créixer unes dècimes no té res a veure amb sortir de la crisi. Deixar la recessió enrere vol dir que es reactiva l'economia i sobretot que es reactiva l'ocupació. El gran drama de la situació econòmica és la desocupació. Sempre es diu que si a l'Estat no s'arriba al 2% de creixement del PIB no hi haurà creació d'ocupació. Un dels problemes més seriosos d'aquesta crisi és que ens deixarà un atur estructural molt elevat.

No confiar en l'economia especulativa. Una part del creixement és perquè creix el valor dels actius, però creix artificialment perquè ve determinat per actius irreals. L'altra cosa és entendre que el consum no es pot finançar a crèdit, la inversió es pot finançar a crèdit però sempre que tingui un rendiment. El problema és que ens hem endeutat molt en consum i en inversions improductives. Hi ha massa deute, tant a l'administració com a les persones o a les empreses. I ara no estem en condicions de tornar ràpidament el deute. Però hem de ser optimistes i apostar per l'automoció, la química, l'agroindústria, infraestructures, farmàcia, biomedicina...