Aquest juliol farà tres anys que Maria Zaragoza va decidir canviar de feina. Va deixar enrere 22 anys treballant a les oficines de Caixa Laietana per obrir-se camí en un nou sector desconegut però el qual sempre li havia despertat la curiositat i que ara l'apassiona: dissenyar roba.

Per aquesta mataronina resident a Argentona canviar de professió no va ser un pas fàcil. “Havia arribat a un punt que anava a la feina sense cap il·lusió i t'adones que ja no és com abans i que és el moment de fer-ho”, explica. Zaragoza va ocupar durant anys la subdirecció de l'oficina d'Alella, que, com ella mateixa recorda, era la quarta amb més volum de recursos administrats de les 160 oficines de Caixa Laietana. Una feina que l'apassionava tot i que va estudiar pedagogia. “Vaig començar a l'estiu quan encara estudiava i ja vaig fer les proves per quedar-me”, explica. Assegura que aquests anys ha après molt dels companys i reconeix que sense el suport de la família i sobretot del seu marit no hauria fet el pas. “Em semblava que era el moment d'agafar el tren. Ho vaig encertar, però podria haver sortit malament.” Es va acollir a les primeres baixes incentivades que es feien a Bankia un cop tancada la fusió. “Ara molts companys em diuen que he tingut molta sort, però aleshores tampoc sabia què passaria ni que hi hauria les manifestacions per les preferents.” Recorda el dia que es va atrevir a sol·licitar la baixa: “Em va sortir urticària.” No es va atrevir ni a explicar-ho al seu cap de zona per por que arribés a oïdes del seu pare, que ja estava jubilat després de 40 anys a Caixa Laietana. “Allò era una gran família, tota la vida me l'havia passat allà dins.”

L'endemà de signar la baixa s'aventurava en el món de la moda. “Jo no tenia ni màquina de cosir, però tenia clar el que volia fer.” Així va crear la seva pròpia marca, Vnti'3, que actualment ja té cinc col·leccions de roba de dona adreçada a un públic d'un cert poder adquisitiu. Està satisfeta de les vendes, sobretot a Madrid, on per tercer cop participarà al Saló Internacional de la Moda. En aquesta cita té el suport de la seva germana, que l'acompanya cada any. Segons diu, “situar la marca i fer-te la clientela és el que més costa”. Abans de tirar-se de cap va fer un pla d'empresa validat pel Tecnocampus de Mataró. Per accedir al crèdit confessa que no treballa amb Bankia. “Era més difícil vendre hipoteques que roba.”

el ‘clic' del canvi