Eines

Sobre transportistes i flotes

La paralització es produeix quan, per causes alienes al professional, es troba que no pot portar a terme la seva activitat per tenir el vehicle en reparació. Normalment per un accident de circulació.
Les companyies asseguradores solen cobrir, si es contracta aquesta garantia, la paralització o reclamació de lucre cessant si bé la reclamació al causant és la pràctica reiterada en el dia a dia d'aquest tràfic jurídic.
La reclamació judicial en aquest tipus de supòsits sol ser molt habitual, i ha anat evolucionant al llarg del temps

Els transportistes, així com els taxistes i altres professions que basen bona part del seu negoci en la utilització d'un vehicle comercial i/o camió per al desenvolupament de la seva activitat professional, tenen el risc de sofrir una causa de paralització, per la qual cosa exposarem algunes qüestions transcendents per a la seva reclamació.

La paralització es produeix quan, per causes alienes al professional, es troba que no pot portar a terme la seva activitat per tenir el vehicle en reparació. Normalment per un accident de circulació.

Les companyies asseguradores solen cobrir, si es contracta aquesta garantia, la paralització o reclamació de lucre cessant si bé la reclamació al causant és la pràctica reiterada en el dia a dia d'aquest tràfic jurídic.

La reclamació judicial en aquest tipus de supòsits sol ser molt habitual, i ha anat evolucionant al llarg del temps.

Fins fa poc, s'efectuaven reclamacions basades en dos documents: el certificat del gremi de transportistes a què estava adherit el transportista, així com el certificat d'estada en el taller reparador.

En el primer document s'estableix l'import mitjà diari que ingressa el transportista adherit. És una quantitat bruta i no neta, cosa que a l'efecte de reclamació judicial té les seves conseqüències puix que no es dedueixen els costos o despeses inherents al vehicle.

Així mateix, el certificat d'rstada estableix els dies requerits per reparar el vehicle i deixar-lo en el seu ésser i estat anterior a l'accident, i, per tant, que pugui tornar a circular. És important atendre les hores de treball (UT) necessàries per a la reparació ja que no sempre coincideixen amb els dies d'estada al taller. En aquest sentit, sí que els jutjats són més laxos -però sol·licitant rigor- en valorar que als tallers se'ls presumeix càrrega de treball prèvia a la recepció del vehicle sinistrat, poden ser necessàries peces de fàbrica, etcètera.

Procedir a la reclamació.

Llavors, davant l'ocurrència d'un sinistre de no culpa del transportista, procedirem a la reclamació de paralització o lucre en atenció als següents factors:

-Certificat d'estada en el taller reparador, juntament amb les factures de reparació i informes pericials dels danys soferts. Als dies de paralització hauríem de deduir els dies de festa setmanal del transportista per evitar que sigui deduïda de la reclamació. En cas de flotes és recurrent aportar un certificat de no disponibilitat de vehicle de substitució.

-Certificat del gremi de transportista. Si el perjudicat/a està adherit a gremi, ha d'aportar-se el certificat, si bé no serà la prova fonamental de la pèrdua d'ingressos però sí un indici i prova a considerar pel jutjador.

-Valoració mitjana dels ingressos percebuts pel transportista tant uns mesos (el major termini possible) anteriors a l'ocurrència de l'accident que causa la paralització com posteriors. Així mateix, les declaracions fiscals i impostos són proves transcendentals per acreditar els imports mitjans d'ingressos.

‘Meres hIpòtesis'.

Amb això, es farà una mitjana d'ingressos diaris que deixarà de ser “meres hipòtesis o conjectures”, que estableix el Tribunal Suprem en sentències de lucre cessant a “fets notoris i reiterats”. Passem de reclamar la “mera probabilitat o hipòtesi” a la “versemblança suficient” que requereixen els nostres jutjats i tribunals, cosa que a l'efecte de la càrrega de la prova és fonamental. Finalment han de deduir-se les despeses inherents al vehicle. Les podem distingir en despeses variables (directament vinculades amb els ingressos, en variar aquests en el mateix sentit que aquelles; principalment combustible i amortització del vehicle) i despeses fixes (les que s'han de suportar igualment encara que no es produeixin ingressos i el seu import no es modifica encara que els ingressos augmentin o disminueixin).

En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha establert que aquesta deducció s'assimila a el 30% de la mitjana dels ingressos de forma habitual.

Dit l'anterior i a la vista de l'exposat queda palesa la dicotomia entre reclamació del lucre cessant i paralització basada en l'article 1.106 del Codi Civil enfront del causant enfront de la valoració d'enriquiment “injust” que al·lega l'obligat al pagament.

Per a la millor reclamació ha d'acudir-se amb una prova adequada i concloent basada en criteris d'experiència que acreditin la reparació del dany (restitutio in integrum) recollida en el nostre Codi Civil, sent els anteriors criteris i documents una mostra contrastada del que sol ser requerit pels nostres tribunals per estimar una acció de reclamació per lucre cessant o dany emergent per a transportistes i flotes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.