Boí Taüll ultima la recomposició del deute que llastava l'estació
El resort pacta amb Catalunya Caixa la dació d'un hotel en pagament i se'n quedarà l'explotació.
En un mes -calcula la direcció de Boí Taüll Resort- s'haurà redreçat definitivament la càrrega financera a llarg termini que va situar l'estació d'esquí de l'Alta Ribagorça a la vora del precipici l'abril de 2012, quan va haver de presentar concurs de creditors amb un passiu de 45 milions d'euros. Fins aquest moment l'estació, propietat de la constructora Nozar, ja ha aconseguit reduir un 50% aquest endeutament i ara es concentra en els 21 milions d'euros restants que la lliguen, per una part, amb Catalunya Caixa, i per l'altra, amb l'Institut Català de Finances (ICF).
Antonio Domenech, director general executiu de Boí Taüll, explica que s'ha tancat un acord amb l'entitat financera que preveu la dació en pagament d'un dels hotels de la instal·lació per saldar el deute contret. L'estació d'esquí continuarà explotant l'establiment però a partir d'ara en qualitat d'arrendatari, a canvi d'un lloguer variable en funció de la facturació. Domenech diu que les vicissituds per les quals ha travessat Catalunya Caixa, amb canvis constants d'interlocutors, han allargat la solució final que ara està a les portes de produir-se.
Motor econòmic.
De fet, l'executiu català ja va aprovar l'agost passat un préstec pont de 400.000 euros a sis mesos a l'empresa per tal de fer front als problemes de tresoreria, que ja ha tornat “sense endarreriments”, subratlla Domenech. També avança que segurament en tornarà a necessitar més endavant.
Cal pensar que malgrat que la campanya de neu es tanca aquest 21 d'abril, un cop s'acabin les vacances de Setmana Santa, la direcció de l'estació ja preveu que la facturació estarà per sota de l'objectiu marcat en el pla de viabilitat, que és de set milions per al primer any. Aquest pla va permetre a l'estació sortir del concurs a finals del 2012 i l'autor és l'actual director general, per al qual aquest desfasament no és alarmant: “Hem tingut un excel·lent inici de temporada i el pla de viabilitat s'ha complert els mesos de desembre, gener i febrer. Malauradament, el bon temps que ha fet el març i l'abril en els llocs d'origen dels nostres clients ens farà estar per sota del previst en la recta final de la campanya”, diu Domenech. De totes maneres, també caldrà veure el comportament dels mesos d'estiu (l'estació obre del 21 de juny al 30 d'agost) després de diverses temporades sense fer-ho. “Hem sortit de la situació tan complicada en què ens trobàvem; és cert que no hem assolit l'escenari òptim que esperàvem, però estem vius i il·lusionats per treballar encara més fort”, fa balanç Antonio Domenech.
Costos i ingressos.
Així, la nova etapa es va estrenar amb un canvi profund en l'estratègia de venda. L'objectiu era concentrar-la en els segments del mercat on la instal·lació era més competitiva, especialment en els grups escolars. Però també es va simplificar i es va posar l'èmfasi en els forfets individuals i en la comercialització de paquets a través d'operadores turístiques. Domènech explica que aquesta línia de treball ha donat fruits positius.
També s'han atacat els costos estructurals de la companyia, de manera que la despesa s'ha controlat. De moment, l'estació no preveu cap altre expedient de regulació que afecti la plantilla, formada ara per 120 persones, molts fixos discontinus, que arriba a 180 en puntes de feina.
Cursos d'anglès a l'estiu
L'estació lleidatana vol reforçar la posició en el mercat amb diverses iniciatives que la singularitzin. La campanya d'estiu posarà èmfasi en l'entorn natural i en el patrimoni romànic per atraure visitants. L'oferta inclou propostes culturals, com ara cursos intensius d'anglès, i esportives, com per exemple rutes de BTT. També es treballa amb l'administració local per organitzar una ambiciosa cursa de muntanya amb l'objectiu que sigui referent a Europa. Amb vista a la temporada d'esquí, Boí Taüll busca ocupar un lloc en free right (esquí fora pista en un entorn controlat).
Boí Taüll ultima la recomposició del deute que llastava l'estació