A mig matí del dia 23 de juliol de 2007 una cadena de fallades tècniques a la xarxa de transport i distribució d'electricitat de Barcelona va deixar sense subministrament uns 300.000 usuaris. La ciutat també es va quedar sense semàfors i es van produir moments de caos al trànsit. Hores després de l'avaria encara hi havia moltes llars i comerços sense llum i en els dies següents nombrosos generadors elèctrics distribuïts per la ciutat van ajudar que una certa normalitat tornés a Barcelona.

Quan encara cuejava aquesta crisi, el col·lapse provocat per les obres del tren d'alta velocitat a l'entrada a Barcelona des de l'Hospitalet va provocar l'aturada de diverses línies de Rodalies que connectaven amb el Baix Llobregat i la substitució per un servei de busos alternatiu.

Aquests dos episodis van posar a prova la capacitat de resposta de les institucions públiques i de les empreses privades subministradores de serveis davant situacions calamitoses d'ampli abast. Però, sobretot, va evidenciar la falta de coordinació entre les diferents instàncies implicades en una crisi, que a vegades i mogudes per un enfocament individual, protagonitzen un poc vivificant intercanvi de retrets i acusacions. Un espectacle que ben segur contribueix a minar encara més la confiança del ciutadà.

No cal dir que el marge de millora en la resposta d'institucions i empreses és molt gran. Per això un grup de grans companyies de serveis i ens públics -entre les quals Abertis, Gas Natural, Enagas, Endesa, Aigües de Barcelona, l'Autoritat Metropolitana de Barcelona i Mercadona–, conscients de la complexitat d'aquests conflictes que transcendeixen la capacitat de resposta d'una empresa, van decidir fa quatre anys tirar endavant una iniciativa per progressar en el camp de la coordinació i en l'adquisició de coneixement. L'Institut Cerdà va rebre aquest encàrrec, i el resultat acaba de veure la llum amb el nom de Servei de Suport a la Gestió de Crisis, que és d'àmbit estatal i que pretén anar sumar nous membres.

L'objectiu del servei no és explicar a les empreses què han de fer davant una situació de crisi, perquè totes elles tenen plans de resposta harmonitzats amb l'administració, sinó assumir la responsabilitat de la millora constant en aquest camp i fer-ho de forma coordinada.

En aquest sentit, la directora de serveis de suport i assessorament de l'Institut Cerdà, Elisabet Viladomiu, explica que el servei s'orienta cap a l'estímul i la captació de les idees que llancen les empreses i a fer-les realitat: “El nostre objectiu és recollir el fóra bo que es fes de les empreses, de manera que no caigui en sac foradat i s'acabi materialitzant”, assegura.

No és per tant una estructura d'emergència que s'activa quan es desencadena una crisi, sinó més aviat tot el contrari, una eina que es justifica en el treball del dia a dia, quan la crisi és un escenari potencial. Promou la millora contínua dels processos, de les relacions i les actuacions de les empreses amb el conjunt d'agents i de la societat. I afavoreix la prevenció en les organitzacions. Les línies de treball van en quatre direccions. La primera és el foment d'estructures que afavoreixin la coordinació. En aquest terreny s'ha treballat perquè grans empreses s'integrin a RESCAT, la xarxa de telecomunicacions que utilitzen els cossos d'emergències i seguretat; també s'ha impulsat la signatura de convenis de col·laboració entre empreses privades i institucions públiques; s'ha fet un protocol d'actuació específic per al sector de transport de mercaderies per carretera i un altre per als autobusos escolars.

Ara es vol incidir en la segona línia de treball: la comunicació. I en aquest sentit, es mira la forma d'involucrar els mass media en un diàleg franc amb empreses de serveis i institucions públiques per fer compatibles les intervencions urgents per resoldre el conflicte i la informació veraç, transparent i al moment que reclama el ciutadà. També s'analitza com fer de les xarxes socials un aliat en aquestes ocasions.

En tercer lloc hi ha les iniciatives per arrelar aquestes grans companyies en el territori en què operen de manera que millori la proximitat amb el ciutadà. Per últim, el Servei de Suport a la Gestió de Crisis organitza trobades, participa en congressos i emet informes en favor de major coneixement i la investigació.

El servei està pensat per a la gran empresa i les organitzacions amb vocació de servei i que tenen un gran impacte a la societat. Ara bé, a l'Institut Cerdà aspiren a obrir l'espectre a altres empreses perquè entenen que estar preparat per resistir i sortir reforçat d'una crisi fa organitzacions més eficient, responsables i ben gestionades. “Per aquesta via podem aconseguir un país de més qualitat”, assegura Viladomiu.