Rastreig.

Genís Roca considera que el document suposa un pas endavant en la comptabilitat dels fluxos turístics: “fins ara les dades s'inferien d'estadístiques i d'enquestes i, per exemple, ens deien que havien vingut 30 milions de turistes i que 10 milions eren francesos. Però qui ho comptava, això?” A més, marca un punt d'inflexió pel que fa al coneixement dels hàbits dels visitants i dels interessos que tenen. El seguiment del telèfon mòbil a través de les antenes que li donen cobertura permet, fins i tot en el cas que l'usuari no activi el roaming, esbrinar amb exactitud per quines zones es mouen i quins patrons de despesa i consum mostren, en definitiva, desentrellar uns paràmetres que són or per al gremi turístic per tal de poder enfocar millor les seves campanyes de promoció i saber sobre quin públic val la pena d'insistir. Francesos, italians i anglesos configuren la majoria de turistes que visiten Barcelona i Madrid i, mentre que els argentins, els brasilers i els portuguesos tenen preferència per la capital espanyola, els nòrdics mostren predilecció per Barcelona.

L'estudi, que també ha estat possible gràcies a les dades aportades pel BBVA sobre indicadors de despesa, revela que el asiàtics, àrabs, suïssos i russos són els qui més atracció senten pels hotels de 5 estrelles i, de la mateixa manera, que els visitants que més diners gasten durant la seva estada són els de Singapur, la Xina, el Japó i els Emirats Àrabs. Per la seva banda, francesos, portuguesos i argentins prefereixen allotjar-se en establiments ajustats de preu encara que sigui a costa de ser lluny del centre. Globalment, l'estada mitjana dels turistes és de 2,2 dies i només un 6% del total han allargat l'estada durant més de 6 dies.

Utilitat.

Roca no amaga que el rastreig telefònic no ajuda a calmar les pors sobre el setge a la intimitat, però manté: “hi ha certa paranoia sobre què se'n fa, de tota la informació que queda circulant en això que en diem Big Data, puc assegurar que se'n fa un ús no només legal sinó també ètic.”