0
Empreses
cerdanyola - 7 juny 2014 2.00 h

Producte ben triat des de l'any 1847

Les arrels del negoci de queviures de qualitat Autoservei Padró-Solanet, de Cerdanyola, s'enfonsen fins a mitjan segle XIX

- cerdanyola

Ser la indiscutible referència a l'hora de trobar un producte d'alimentació selecta en un indret, en aquest cas a Cerdanyola, és motiu d'orgull, però encara ho és més haver donat continuïtat a un negoci que té uns llibres de comptes que daten del 1847. Aquest és el cas d'Autoservei Padró-Solanet, on la tria rigorosa de carns, xarcuteria, delicadeses, vins i tota mena de queviures es fa amb l'autoritat d'haver format part de la trama comercial d'aquesta localitat vallesana des de temps gairebé immemorials.

A la família Padró-Solanet, des de la infantesa, tenen consciència del pes de la tradició, com explica Montserrat Padró-Solanet, que regenta el negoci amb el seu germà Carles i la seva mare, Montserrat: “Hem viscut molt intensament la botiga i tota la seva història des del bressol, ja que la gran casa familiar comunica amb el negoci, i, com passa a totes les botigues, tots hi han de donar un cop de mà.” A més, l'educació en la memòria hi ha estat sempre, en la persona de l'avi: “Ens explicava com han canviat els usos i costums comercials: a la seva infantesa era impensable que una botiga tanqués el diumenge.”

A Sentmenat (Vallès Oriental) hi ha ubicada la masia Padró-Solanet, que data de l'any 1100. A mitjan segle XIX, Joan Padró-Solanet, cabaler, va haver de deixar la casa pairal per anar a fer fortuna, i va anar a parar a Montcada. Allà hi va trobar feina com a mosso a la botiga de farratges Ca la Roser, on venien gra i vi de missa, molt reconegut per aquells topants. A l'hora de transmetre el negoci, la família, de tarannà molt pietós, es trobava que els descendents eren capellans o monges, així que li van “oferir heretar el negoci, però amb una condició: s'havia de casar i formar una família”. El besavi de Montserrat Padró-Solanet va fer una llista de les pubilles que anaven a comprar a la botiga de farratges, i la primera de la llista ja va dir que sí. Joan Padró-Solanet va conservar llibres de comptes del 1847, data emblemàtica dels orígens del negoci, si bé es considera que possiblement la botiga havia obert molt abans.

Antiga cooperativa.

L'emplaçament a Cerdanyola, al carrer de Sant Ramon, on realment el negoci esdevindrà una de les botigues de més renom, el va dur a terme l'avi, Domingo Padró-Solanet, l'any 1936, uns mesos abans dels primers trets de la Guerra Civil. El local, on havien fet discursos Francesc Macià i Lluís Companys, era el d'una cooperativa que pertanyia a la Unió de Rabassaires, que li van “demanar expressament a ell que el comprés a subhasta abans no ho agafessin uns altres”, explica. La cooperativa encara va acollir durant un temps els rabassaires, que hi estaven de lloguer.
Després de la guerra, el negoci de farratges va anar evolucionant d'acord amb els desitjos dels clients: “Venien i demanaven: «Que tindríeu oli?, que tindríeu arròs?...» A mesura que ho anaven demanant, la botiga anava ampliant la seva oferta de productes.” I és així com es va convertir en una botiga de queviures amb tots els ets i uts. És a partir del 1967, amb el pare, Carles Padró-Solanet, al capdavant, que ja podem parlar d'un “primer autoservei, una botigueta que ja es pot considerar moderna”. El local es va ampliar l'any 1984, i el 2007 va ser objecte de la darrera reforma. Al llarg de tots aquests anys, l'Autoservei s'ha mantingut com una roca davant la inexorable tendència de les botigues a desaparèixer. “El carrer de Sant Ramon era un carrer de botiguetes, però han anat tancant i ara només hi quedem nosaltres.” Aquesta capacitat de resistència s'explica pel tarannà de la botiga d'esdevenir un establiment singular per les carns, els vins, els formatges i altres exquisideses que s'hi poden trobar. L'Autoservei Padró-Solanet no només ha sobreviscut amb els clients de tota la vida, sinó que ha aconseguit connectar amb les noves generacions: “Aguantem gràcies a la fidelitat, sí, però també pel producte que tenim, que fa que parelles joves amb fills que opten pel menjar de qualitat, ben triat, també s'adrecin a nosaltres.” Són aquests nous clients els que han fet bona una dita que s'ha transmès de generació en generació, que diu: “El que no trobis a Can Padró-Solanet, no ho trobaràs enlloc.”

Facturació

2 M€

Treballadors

13

Any de fundació

1847



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Producte ben triat des de l'any 1847