Plana de Vic es llança a exportar producte elaborat a Europa
La cooperativa ha buscat canals regulars de distribució a Holanda, Anglaterra, Alemanya i França i espera la primera comanda aviat. Preveu arribar als quinze establiments quan l'economia es reactivi
Les vendes s'han incrementat per la demanda de productes de proximitat
La història de la cooperativa Plana de Vic ha avançat a cop de passes endavant quan el mercat plantejava una dificultat concreta per a la seva activitat. Primer va ser la crisi energètica de principis de la dècada dels 70, quan la pujada del preu de les matèries primeres va fer que els fabricants de pinso deixessin de posar-hi una proteïna que es troba a la soja. La resposta dels socis de Plana de Vic va ser engegar una fàbrica per produir el seu propi pinso. Més de vint anys després, va ser la crisi de les vaques boges la que va provocar la reacció de la cooperativa. Es van decidir a llançar una marca pròpia i certificada, i, a partir d'aquesta, van pensar en la possibilitat d'obrir botigues pròpies.
Seguint aquesta mateixa lògica, la cooperativa ha volgut respondre a la crisi econòmica i a la debilitat de la demanda interna amb un nou pas endavant: la internacionalització. Plana de Vic ha decidit començar a vendre els seus productes elaborats als mercats francès, alemany, anglès i holandès. No serà la primera presa de contacte de la cooperativa vigatana amb Europa. Segons el seu director, Josep Erra, algun cop s'han venut a l'estranger -sobretot a Itàlia- animals vius. Però en aquest àmbit els preus són molt variables i els responsables de la cooperativa volien una base més estable per provar sort en els mercats estrangers. Per això van començar a buscar canals de distribució regulars per a productes elaborats, els preus dels quals no fluctuen tant.
La primera comanda.
Segons el director general de Plana de Vic, la decisió d'internacionalitzar-se es va prendre per la debilitat del mercat intern. “La crisi ha afectat molt directament l'economia familiar. A fora, en canvi, la capacitat adquisitiva és més alta”, assegura.
No obstant això, Erra deixa clar que els plans d'expansió a l'estranger no invaliden els plans de creixement aquí. De fet, diu que l'evolució de l'activitat no és negativa a Catalunya perquè els efectes de la crisi sobre el consum familiar es compensen amb el creixement de la demanda de productes de proximitat.
Aquest fenomen afavoreix tant les botigues pròpies de Plana de Vic com les vendes directes a càterings, restaurants i col·lectivitats- hospitals i menjadors escolars-. Actualment, Plana de Vic disposa de quatre botigues pròpies -una a Vic, dues a Barcelona i una a l'Ametlla-. Allà hi venen productes amb marca pròpia i que tracten en un obrador en el qual tenen una participació. El primer dels establiments el van inaugurar l'any 2005 a la mateixa Vic. Els plans passaven per obrir-ne quatre més i testar el model de botiga. I, quan el tinguessin establert, continuar l'expansió amb una o dues botigues més cada any fins tenir-ne quinze. Els plans es van haver de reajustar per la crisi i ara estan, segons Erra, en stand by, no han abandonat: “Estem oberts a noves obertures. Només esperem la reactivació econòmica per fer-ho.”
De la mà d'altres societats
Plana de Vic forma part de dues cooperatives de segon grau. La primera aliança d'aquest tipus la va fer l'any 1982 quan es va unir a un grup de cooperatives agràries i ramaderes per crear una indústria pròpia en l'àmbit dels microproductes necessaris per a l'alimentació animal i van crear Cotecnica. La integració al grup Clade, en el qual hi ha cooperatives d'altres àmbits d'activitat com ara Abacus, La Fageda, Suara, Lavola, Escola Sant Gervasi, Fundació Blanquerna, Grup Cultura 03 i Grup Qualitat, va venir bastants anys després, i va significar “un pas mental cap endavant”. “Pensàvem que el nostre món era el de les cooperatives agràries. En canvi, estar en aquest grup ens dóna una visió més àmplia i ens ha enriquit moltíssim”, assegura Josep Erra.
Plana de Vic es llança a exportar producte elaborat a Europa