La força no la dóna el cens
A Catalunya hi ha més de tres-cents micropobles, alguns dels quals tenen la prioritat d'intentar fixar la gent que hi viu al territori i i d'atreure joves per evitar el risc de quedar deshabitats
Alguns ajuntaments donen facilitats econòmiques i fiscals als que s'hi instal·len
Un 1% de la població catalana viu en un 34% del territori. Ho fan en el que s'anomena micropobles, és a dir, municipis de menys de 500 habitants. Al Principat n'hi ha 328 i representen una tercera part del total de municipis. Segons la presidenta de l'Associació de Micropobles, Maria Crehuet, en realitat, aquests centenars són pobles amb ajuntament, però si també es tenen en compte els nuclis de població sense consistori que pertanyen a un altre municipi, el nombre augmenta.
Aquesta realitat, que passa desapercebuda per a molts, va cridar l'atenció de dos joves, un fotògraf i un periodista, que han engegat un projecte -Microcatalunya- amb què volen retratar, amb imatges i paraules, la vida d'aquests pobles. Des de fa un parell de mesos recorren les comarques catalanes per conèixer i explicar-ne les històries.
Edu Bayer, el fotògraf de la parella, deixa clar que no es pot parlar d'aquests municipis com un tot. “Es donen molt tipus de situacions. Hi ha pobles turístics, que es fan grans; d'altres, que s'han convertit en dormitoris de ciutats més grans”, comenta Bayer, que explica que, normalment, aquests són els que estan més habitats. En aquest sentit, Crehuet assegura que l'únic que tenen en comú els micropobles és el seu nombre reduït d'habitants, però que la situació de cadascun varia molt depenent, sobretot, d'on està situat. El seu, Ordils, per exemple, està molt a prop de Figueres i de la Costa Brava i, per tant, en una zona dinàmica, amb una oferta laboral diversa.
Dificultats.
La Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, és un municipi format per nou nuclis poblacionals i dos més que han quedat deshabitats. “Els municipis amb nuclis són els més difícils de gestionar. Els que en tenen un, van tirant. Però a nosaltres ens costa molt de garantir serveis com la neteja de carreteres o l'enllumenat per a tothom”, explica l'alcalde, Josep Xavier Camps, que remarca que la crisi ha castigat molt aquests ajuntaments i els ha posat entre les cordes. “Sobrevivim perquè fem enginyeria financera”, declara.
L'economia d'aquest municipi es basa, sobretot, en la ramaderia i el turisme. Alguns dels agricultors i ramaders que antigament tenien vaques de llet, que han desaparegut per les quotes de llet que marca la UE, s'han reconvertit en productors de vaques de carn. I gràcies a l'auge del consum d'aliments ecològics i de proximitat, el seu producte té sortida. Alguns altres dels que es dedicaven a la pagesia fa anys, en els últims es van passar a la construcció. El tercer puntal de l'ocupació a la zona el constitueix el turisme. Per tant, hi ha famílies que tenen la seva activitat i font d'ingressos principal en restaurants, cases rurals o apartaments.
La prioritat del consistori de la Vansa i Fórnols és, segons l'alcalde, “fixar la gent al territori i intentar que vinguin parelles noves”. Per fer-ho, Camps explica que s'han de donar facilitats econòmiques i fiscals per a la gent que s'hi instal·la. En el seu cas, la Vansa i Fórnols té una xarxa de propietats municipals -el que abans eren les cases dels mestres o dels metges de cada poble- i ofereix lloguers barats. A més, faciliten locals perquè s'hi portin a terme activitats econòmiques. Per exemple, van obrir una convocatòria per l'adjudicació d'un refugi de muntanya. La parella que hi va entrar no paga cap lloguer. “Ho fem per afavorir que apostin per viure aquí”, sentencia.
Un altre aspecte clau per a la supervivència del poble és, segons Crehuet, el manteniment d'una escola. “Si n'hi ha, el poble té vida. Això assegura la permanència dels pares, sobretot en els municipis que no estan a prop de ciutats més grans”, diu.
A la Vansa i Fórnols la tenen compartida amb Tuixent. Compartir serveis és una opció a què el futur portarà, segons Camps. “Ja en tenim, però jo advoco perquè hi hagi més col·laboració entre municipis veïns”, assenyala Camps.
Tant Crehuet com Camps estan en desacord amb el que ha proposat el govern i el govern espanyol pel que fa al finançament local. Segons la primera, hi ha una voluntat recentralitzadora perquè es creu que així es faran millor les coses. “Es belluguen amb criteris de ciutat i no pensen que hi ha altres maneres de funcionar”, lamenta. “No em nego que ens presten algun servei des de la Diputació. És una despesa menys per a l'Ajuntament. Però els han de prestar amb la mateixa qualitat que ara. Nosaltres estem aïllats, a 200 km de Lleida i 45 de la Seu d'Urgell. Podran garantir que a l'hivern a les 8.00 h les carreteres estaran netes?” pregunta Camps. “És important que siguem capaços de mantenir gent vivint aquí. Això no vol dir subvencionar, però sí donar múscul financer als ajuntaments perquè puguin prestar serveis i que no siguem ciutadans de segona”, conclou.
Construint la plaça virtual dels pobles més petits
Edu Bayer i Marc Serena són fotògraf i periodista respectivament. Tots dos havien treballat explicant el que passava a altres països i un dia els va picar el cuquet de mirar cap al seu territori. A partir d'aquí, van començar a dissenyar un projecte que s'ha concretat en Microcatalunya. Ara la iniciativa està en la fase més experimental. Bayer i Serena recorren micropobles de tot el territori català i intenten explicar, a través de textos i fotos, històries que hi passen. De moment, els donen sortida a un web (www.microcatalunya.cat), que han volgut convertir en una mena de poble virtual. “Volem que sigui un punt de trobada d'aquests pobles, perquè hem vist que no hi ha gaire informació sistematitzada”, comenta Bayer. Per això, donen molta importància a la participació a través de les xarxes socials. Després, recolliran el material en un llibre i també intentaran portar-lo als pobles amb exposicions. L'Obra Social de La Caixa, Damm, Lafurgo.net i la Xanascat ajuden a finançar el projecte.
