Gran angular

JOSEP MARIA PUJOL

PRESIDENT DE LA UNIÓ PATRONAL METAL·LÚRGICA (UPM)I PRESIDENT DE FICOSA

“L'automoció té al davant 5 o 6 anys de creixement assegurat”

Una Catalunya independent tindria molt difícil entrar a la Unió Europea
No hi ha preocupació pel procés sempre que es faci ordenadament
Les crítiques de Rosell (CEOE) a la gestió econòmica del govern no
són justes
Pimec no ha demostrat encara que tingui representativitat al sector
El 2015 tindrem a punt el nou conveni del metall de Barcelona
Un conveni català té sentit si és general i respecta les particularitats dels territoris

Josep Maria Pujol va arribar a la presidència de la patronal del sector metal·lúrgic, la UPM, a finals del 2012 després d'un polèmic procés que va acabar amb l'anterior president acusat de malversar més de mig milió d'euros de l'organització. Recorda que va assumir el càrrec més “per responsabilitat” que no pas per tenir ganes de sumar preocupacions a la motxilla, tot i que com a empresari les seves espatlles estan acostumades a suportar tensions i a tirar sempre endavant.

Precisament aquests dies l'empresa que presideix, Ficosa, ha estat notícia per l'entrada en el seu accionariat de la multinacional japonesa Panasonic, que passa a controlar-ne el 49%. La notícia l'avançava el diari nipó Nikkei, demostrant, diu Pujol amb un somriure, “que la indiscreció periodística no és una exclusiva del nostre país”, però més enllà de l'anècdota, l'acord dóna pas “a una Ficosa més forta” i allibera oxigen a una de les empreses industrials catalanes amb més projecció internacional. Un oxigen que dóna certa treva també a l'atapeïda agenda que l'industrial té al capdavant de la UPM.

Es va fer càrrec de la presidència en un moment delicat. La cúpula anterior havia saltat amb l'escàndol de la presumpta malversació i en pocs mesos ja hi havien passat dos presidents provisionals...
Si hi vaig entrar va ser només perquè m'ho van demanar diferents institucions i un client molt important per a Ficosa com és Volkswagen. Em va trucar el seu vicepresident a Alemanya.
Per a Seat la UPM no és important perquè com a gran empresa té el seu propi camí, però per als seus proveïdors ho és i molt, i per a la mentalitat alemanya que la patronal metal·lúrgica estigués com estava resultava incomprensible i podia acabar afectant els plans de Volkswagen amb Seat.
En quina situació es va trobar la patronal?
Evidentment en una situació de desconcert. En aquests dos anys la situació s'ha normalitzant, però humanament ha estat molt complicat i si m'hi he mantingut a pesar d'haver tingut la temptació de deixar-ho en alguna ocasió ha estat per l'objectiu d'assolir la unitat dins la patronal.
I l'ha assolit aquest objectiu?
En això encara hi estem perquè cada territori va una mica a la seva i mira pels seus interessos. I si això passa a escala provincial, entre les territorials de Barcelona, encara passa més entre les territorials provincials que s'apleguen a la Unió Metal·lúrgica de Catalunya, que també presideixo en tant que president de la UPM.
I paral·lelament les negociacions amb els sindicats per renovar el conveni del sector a Barcelona, caducat des del 2012 i referent pel nombre de treballadors afectats (uns 165.000), es van donar per trencades fa un any, i també està en un punt mort la redacció d'un gran conveni català, un dels compromisos que va assumir l'anterior cúpula...
Tant els sindicats com nosaltres estem treballant internament per tenir el nou conveni provincial el 2015, i estic confiat que serà un conveni model que respectarà els interessos de tothom. Les negociacions es van veure complicades per la ‘motxilla' salarial que s'arrossegava dels pactes amb l'anterior cúpula i que ens deixava molt poc marge.
Els sindicats van convocar manifestacions i van anunciar vagues, però hi va haver acte de conciliació i finalment vam arribar a un acord, però aquest procés va posar de manifest els interessos creuats entre els diferents sectors representats a la UPM i mirar d'harmonitzar-los no és senzill.
I l'objectiu d'un conveni català interessa a l'actual UPM?
Sí, però sempre que es tinguin en compte les particularitats de cada província. No tenen res a veure Lleida o Girona amb Barcelona, i per tant el conveni català pot ser possible si es planteja en unes línies generals però no al detall, no es poden ajuntar peres amb pomes.
En aquesta negociació pel conveni català també han entrat en conflicte amb Pimec, que reclama entrar a formar part de la mesa negociadora.
Aquest és un tema que ens va descol·locar. Pimec és una patronal multisectorial i si històricament tots els acords i negociacions s'han fet entre els sindicats i la UPM per què cal canviar-ho ara? Si té la representativitat que ha de tenir, perfecte, però ho ha de demostrar, i de moment no ho ha fet.
Abans de finals d'any s'han de celebrar eleccions a Foment del Treball. El sector del metall va protagonitzar fa quatre anys una candidatura alternativa davant Joan Rosell. La UPM tornarà a tenir un paper destacat en aquesta campanya?
Jugarà el paper que li toqui, ni més ni menys, i amb cap ambició de fer res. El que cal és ajudar la patronal mare, que és Foment, no podem anar a competir amb ella i hem de superar els egos, per difícil que sigui, per tal de tenir un Foment potent. I això no és una qüestió de la gent que està avui a la cúpula, sinó d'anar tots a una.
Precisament l'anterior president de Foment i actual de la CEOE, Joan Rosell, qualificava fa uns dies de catastròfica la gestió econòmica del govern català. Hi està d'acord?
En absolut. El govern català té problemes econòmics seriosos per fer front a la situació que vivim, però dir això és del tot injust.
Com veu l'escenari polític actual després de la convocatòria de la consulta i l'actitud del govern espanyol i el Tribunal Constitucional?
Una patronal no hauria de definir-se sobre aquests temes perquè representes milers de companyies petites, mitjanes i grans amb sensibilitats molt diferents.
I què en pensa com a empresari i president de Ficosa?
L'única vegada que he estat en un calabós va ser pel meu cognom, jo tenia 18 anys i m'hi van portar pel fet de pronunciar-lo en català. En aquell moment no hi havia persona més independentista que jo, que quedi clar que sóc un català de soca-rel.
Dit això, però, el que jo penso és que Europa és la que és, la UE és una unió d'estats, no de regions, i és molt difícil que una Catalunya independent pogués ser admesa. El món és el que és i corre molt de pressa i la nostra competència no s'atura, així que jo no puc gestionar les incerteses esperant a veure com acabarà això.
Però li han tornat a trucar d'Alemanya preocupats?
No, no he rebut ni una sola trucada per aquest motiu. No hi ha una preocupació, i només hi serà en el moment que això es compliqui molt, i això voldria dir que es deixessin de fer les coses de manera ordenada i fóssim motiu de titulars. Això sí que alarmaria la gent.
El govern espanyol acaba de presentar el seu projecte de pressupostos generals per al 2015 amb unes previsions macroeconòmiques força optimistes, que preveuen un creixement del PIB del 2% per a l'any que ve. Les comparteix?
En el cas del sector de l'automòbil tenim al davant cinc o sis anys assegurats de creixement. Vam ser un dels primers sectors a notar la crisi però ja aquest 2014 podrem dir que serà un bon any, i els que vindran també perquè les multinacionals instal·lades a Espanya han apostat per les seves plantes aquí, i això vol dir que la productivitat i la competitivitat d'aquestes plantes són millors que les que tenen fora, i per això han adjudicat nous models i en seguiran arribant, segur.
Això vol dir que al nostre sector no parlem de brots verds sinó de fets arrelats. En altres sectors ja no m'atreveixo a dir el mateix, i en tot cas el govern fa el que ha de fer perquè hi ha eleccions el 2015 i ha de donar un aire optimista d'èxit, però aquí ja no hi entro.
El sector de l'automoció fa de motor de creixement i també lidera la reindustrialització de l'economia després d'uns anys vivint d'esquena al sector. Hi ha el perill que haguem perdut una mica el tren?
No, de cap manera, la indústria forma part del nostre ADN, ho portem a la sang i l'esperit emprenedor no s'ha perdut, sinó que al contrari, la crisi l'ha activat encara més.

“La nostra aposta ha estat sempre buscar un soci industrial per continuar sent forts”

Ficosa, un dels principals productors de components d'automoció de l'Estat i una de les principals indústries de Catalunya, acaba de tancar un acord amb la japonesa Panasonic per donar-li entrada al seu accionariat. La nipona passarà a controlar el 49% de la companyia donant resposta a dues necessitats clau: l'entrada de múscul financer i la possibilitat d'una sortida pactada de la família Tarragó, que junt amb els Pujol van crear l'empresa el 1949. Després d'uns anys més que complicats en les relacions entre les dues famílies fundadores, compartir ara taula amb un gegant de cultura japonesa no sembla un repte difícil. “És una cultura que admiro, és difícil entrar a treballar amb una companyia japonesa però un cop dins són fidels i amb el nostre tarannà ens podrem entendre perfectament”, destaca Pujol.

A més l'operació, diu, és “coherent amb la nostra història, a Ficosa sempre hem mirat d'anticipar-nos a les coses”. Una anticipació, recorda Pujol, que els va fer invertir fort per obrir plantes a Europa i preparar l'entrada d'Espanya a la UE així com tancar un acord amb Sony fa tres anys per posar un peu a l'electrònica “perquè tenim clar que serà clau en el futur del sector de l'automoció”. Va ser una operació d'abast que va costar de pair i ara Ficosa buscava un nou acord amb un soci industrial “per continuar lluitant i mantenir-nos forts”, destaca Pujol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.