El riu Nevà, al seu pas pel centre de Sant Petersburg, ha quedat orfe temporalment d'uns dels símbols importants de la ciutat i de la història de Rússia, l'imponent i llegendari cuirassat Aurora, que ara s'ha de restaurar, protagonista de fets històrics de principis del segle XX i obligada visita turística de l'antiga capital tsarista.

El vespre del 25 d'octubre del 1917, el tret d'un canó del cuirassat Aurora, que estava ancorat una mica més avall del Palau d'Hivern, l'última residència dels tsars i seu actual del Museu de l'Ermitage, simbolitzaria un dels canvis radicals de la història mundial amb el triomf de la Revolució Bolxevic liderada per Lenin, nom de batalla de Vladímir Ilitx Uliànov. Aquell dia els revolucionaris ja controlaven els principals punts estratègics de l'aleshores Petrograd, però quedava guanyar el Palau d'Hivern, seu del govern provisional que es va constituir després de l'abdicació
del tsar Nicolau II arran de la Revolució de Febrer del 1917.

En realitat, a la historiografia soviètica hi ha divergències so-bre quin va ser el tret de canó
que va indicar l'inici de l'assalt del Palau d'Hivern, perquè uns minuts abans se n'havia sentit un
altre provinent de la fortalesa
de Pere i Pau. Sigui com sigui, ningú qüestiona que el tret de
canó i la presència del cuirassat Aurora, que tenia l'ordre d'ajudar en la presa del Palau d'Hivern, va exercir una forta pressió psicològica en els defensors de l'antiga residència dels tsars.

Al cap d'uns dies, el 9 de novembre, el comissari de l'Aurora va desmentir al diari Pravda que el cuirassat hagués disparat contra el Palau d'Hivern assegurant que “s'havia disparat un únic tret des d'un canó de sis polzades, que representava el senyal per a tots els vaixells militars que hi havia al riu Nevà perquè estiguessin preparats i en estat d'alerta”.

El cuirassat Aurora servia a la flota militar de Rússia des del 1903. Abans de disparar aquell tret de canó que simbolitzaria el final de l'ordre antic, l'Aurora va combatre durant la guerra russojaponesa del 1905 i va participar en la Primera Guerra Mundial, esdeveniments històrics que precipitarien la caiguda del tsarisme i el triomf de la revolució bolxevic. Després va participar en la Gran Guerra patriòtica, tal com es coneix a Rússia la Segona Guerra Mundial, i, des del 1948, amb algunes pauses per treballs de restauració, es trobava en el seu “estacionament etern” al moll Petrogradski de Sant Petersburg, on es podia visitar com a museu militar.

El 21 de setembre passat milers d'habitants de Sant Petersburg van acudir al riu per presenciar com, després de 30 anys sense moure's, el mític Aurora solcava 40 quilòmetres pel riu Nevà i el golf de Finlàndia, remolcat solemnement per onze vaixells civils i militars, fins a l'illa de Kronxtadt, on hi ha les drassanes de l'armada russa.

Els operadors han de revisar l'estat del buc d'aquest vaixell museu, perquè podria amenaçar la seguretat dels visitants, i com a molt tard l'Aurora tornarà al seu “estacionament etern” el 2016. Anton Gubankov, cap del departament de Cultura del Ministeri de Defensa, va explicar que s'han destinat 120 milions de rubles (uns dos milions i mig d'euros) a la restauració “d'aquest símbol de la flota russa del segle XX”. Gubankov va assegurar que es conservaran les parts històriques i els mecanismes originals de la nau, i que no es preveu de fer-la navegar de manera independent.