La geotèrmia -l'aprofitament energètic de l'escalfor interior del subsòl- comença a lliurar ràtios de retorn d'inversió prou engrescadores per a empreses i administracions que vulguin optar per una renovable que troba a Catalunya una àrea geològica adequada per al seu desenvolupament, gràcies a la fricció entre les plaques tectòniques i a l'abundor de materials granítics, de gran conductivitat.

Catalunya és un territori adobat per tirar endavant projectes de geotèrmia de baixa temperatura, per sota dels 30 ºC, que donen solucions en climatització (calefacció i refrigeració), producció d'aigua calenta sanitària i en algun procés de caire industrial, gràcies a un bomba de calor geotèrmica (BCG). Projectes com el que l'enginyeria Alb ha desenvolupat per al celler Batlle de la firma de caves Gramona. Com explica l'enginyer Xavier Bustamante, es tractava d'escometre el repte de refrigerar a temperatures constants vins base, vins acabats i caves, i “amb dues bombes BCG hem aconseguit estabilitat de temperatures, amb una millor resposta a les puntes de demanda.” En temps de verema, el més crític, s'ha assolit un estalvi de 24.000 kWh en producció de fred per a les tines, un 33% sobre sistemes convencionals. Al llarg de l'any, si sumem el procés de fred a la climatització, l'estalvi ha estat de 68.800 kW h, un 59%. Tot plegat fa que la inversió feta, com sosté Bustamante, pugui ser amortitzada en un període de set o vuit anys. En un altre cas, el d'un hotel de Mallorca de 285 habitacions, l'aplicació de la geotèrmia s'ha saldat amb un estalvi de 700 mW any, uns 50.000 euros, el que vol dir que la inversió inicia de 130.000 euros, pot ser amortitzada en 2-6 anys.

Com diu Pere Vilanova, director tècnic de Daikin, un dels principals fabricants de bombes de calor, “la geotèrmia dóna estalvis del 25% al 50% respecte a d'altres tecnologies, i té uns costos baixos de manteniment. Els costos d'instal·lació poden ser alts si no es calculen amb cura els períodes d'amortització.” Segons diversos estudis, la geotèrmia ofereix la possibilitat d'un estalvi energètic del 65% respecte de la biomassa, el 70% respecte del gas natural i del 80%, si ho comparem amb el gasoil.

Albert Pujadas, de Cecam Geotèrmia, assenyala als decisors polítics: “Cal que hi hagi suport en el finançament, perquè el problema és la inversió inicial, donat que l'explotació és barata. Cal recordar que l'administració té uns deures ben clars, complir amb el 20% d'energies renovables per al 2020.”Per Pujadas, la geotèrmia “és especialment adient en climes mediterranis, per la necessitat de fred, principalment durant els mesos d'estiu”.

La geotèrmia fa del sòl una font de calor, però també un magatzem: si a l'estiu escalfem el sòl amb la instal·lació de BCG i sondes per aconseguir un balanç de refrigeració, a l'hivern hom pot aprofitar l'energia acumulada com a calor. A Catalunya han anat florint projectes, alguns de tan emblemàtics com el del recinte modernista l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona, que ha esdevingut un dels més cridaners d'Europa, en harmonia amb els jardins d'aquest espai monumental: bombes de 3 mWt; 291 sondes de 120 metres per cobrir una demanda de calor i fred de 3.400 mW/h per any. És la prova d'un dels requisits indispensables per a l'eclosió de la geotèrmia, com insisteix el geòleg Daniel Trisant, de Sialtec, empresa d'estudis geotèrmics de baixa temperatura: “és necessari que els ens públics disposin de sòl i l'habilitin per a sondes geotèrmiques”. Trisant insisteix que l'àrea mediterrània és especialment interessant per a la geotèrmia justament “perquè propicia l'emmagatzematge energètic al subsòl, a l'estiu i hivern.” A Catalunya, segons l'Atles de Geotèrmia de Catalunya realitzat per l'Institut Geològic de Catalunya (IGC), l'àrea de la conca de Vic és especialment interessant, pel flux elevat de calor que presenta el seu subsòl. Però d'oportunitats de materialitzar projectes de generació n'hi hauria també a punts de l'àrea metropolitana, on s'han localitzat dues fonts termals que ofereixen un balanç interessant de calor.