Eva en el món d'Adam
La periodista Eva Peruga desenvolupa un sistema de ‘coaching' per a la dona directiva
Hi ha dones en càrrecs de direcció que se senten desubicades i algunes emmalalteixen
Per què hi ha tan poques dones en llocs de poder? La interpretació tradicional va inventar la metàfora visual del “sostre de cristall” per explicar el munt de barreres amb què es troben les dones al llarg de la seva carrera i que impedeixen el seu ascens a càrrecs de responsabilitat. Massa sovint les culpes acaben recaient en la mai resolta conciliació entre la vida familiar i la laboral. Però ni les lleis, ni les quotes, ni la discriminació positiva han aconseguit res.
Per això, la periodista Eva Peruga pensa que hi ha altres raons més profundes i subtils que frenen la presència femenina en els equips de direcció. “El fet és que hi ha moltes dones que refusen assumir càrrecs de responsabilitats a les empreses, i les que ho fan massa sovint emmalalteixen al cap d'un temps. I això passa amb les dones casades amb fills i amb les dones solteres sense fills”, afirma.
Segons Peruga, aquesta reacció al·lèrgica als càrrecs directius, respon sobretot al fet que el lideratge que s'exerceix en les organitzacions respon a una visió masculina del comandament amb la qual la dona no se sent gens còmoda. Malgrat que s'ha evolucionat els últims anys, encara romanen clixés i estereotips que reserven a la dona altres funcions a la societat, de manera que quan arriben a un càrrec de responsabilitat comencen els sentiments de culpa, de què ocupen un lloc que no es mereixen, se senten desubicades i desorientades. “És el que hem après des de petits i no és fàcil de canviar”, diu la periodista.
El resultat de tot plegat és que les organitzacions acaben tenint equips directius eminentment masculins. I els efectes de prescindir de les dones deixa la seva petja als seus balanços. D'acord amb unes dades aportades per Eva Peruga i referides a estudis basats en els resultats de les empreses en països del món anglosaxó, les companyies amb equips de direcció mixtos assoleixen un 40% de beneficis més que les que no en tenen. Així doncs, les organitzacions haurien de ser les primeres interessades a intentar abordar aquest problema.
Les noves teories i tendències en la forma de liderar les empreses estan ajudant a evolucionar en la bona direcció però no és suficient. Eva Peruga afirma que és clau escoltar la dona directiva que se sent insatisfeta o la que aspira a formar part d'un equip directiu i s'hi resisteix. Per això ha desenvolupat tot un sistema d'acompanyament personalitzat o coaching que ha anomenat wocoach. “En el procés elles escullen què fer, desterrant allò que consideraven que havien de fer o que els era propi de fer perquè això s'esperava d'elles”, afirma.
Aventura.
La periodista ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera en les seccions d'internacional de grans diaris: va viure in situ les primeres cimeres entre Reagan i Gorbatxov, la caiguda del mur de Berlín, la victoria electoral de Nelson Mandela a Sud-àfrica o la caiguda del líder serbi Slobodan Milosevic. “He viatjat per tot el món i a tot arreu he vist, en major o menor grau, la desigualtat entre l'home i la dona. És una qüestió que sempre m'ha preocupat i a la qual he dedicat molt de temps a estudiar i a reflexionar”, afirma.
Com a defensora de la igualtat (des del 2010) va fer tasques de vigilància sobre com els seus companys abordaven aquestes qüestions i va poder desenvolupar tot un cos teòric, que és la base del nou projecte. Peruga també s'endú les eines de periodista: la comunicació i la curiositat. “Ara, però, no interpreto el que em diuen, sinó que vull que siguin elles les que s'interpretin”, diu.
És conscient que ofereix un producte nou, i el primer que ha fet és analitzar si té mercat. Amb satisfacció ha comprovat que ha estat molt ben rebut. Els seus clients poden ser les grans empreses i les administracions públiques preocupades per equilibrar els seus quadres de responsabilitat o directives o aspirants a ser-ho que vulguin abordar la nova etapa amb una actitud positiva.