Aquests dies s'ha publicat la memòria de la campanya Ara és l'hora (feta amb color groc Pantone 109C). En llegir-la, t'adones de la molta i bona feina feta, i de la molta i bona gent que l'ha fet i que l'ha seguit enfervorida. El color groc és el color del sol, i sobre aquest color, travessat per quatre ditades vermelles, es va congriar, fa més de mil anys, una nació. Aquesta nació, segles més tard, fou desposseïda i ofegada per un monarca vingut de fora, cridat per substituir el malaltís rei que fins llavors ostentava el poder. Però una nació és més que un decret de nova planta, i més que un monarca que amb legítims però incomprensibles drets dinàstic ens acaba de recordar que s'ha de frenar la ruptura emocional, i és més que tot el que aquests dies ens han vingut a dir els líders d'arreu, amb un discurs de paraula dura, també ofensiva, a vegades maliciosament mel·líflua. Tenim la gent que malda per normalitzar el que és nostre i ens va ser arrabassat, i té raó i ho crida en veu forta i amb una sola paraula. Ara no hi ha lloc per a les proclames de defenses socials que fa anys i panys són esgrimides per tot tipus de partits polítics i de governs que van passant del blau al vermell, però sempre hi ha gent que ho passa malament, potser perquè ni els uns ni els altres se'ls miren, i perquè tots dos colors, si agafen intensitat, tendeixen al negre, color de la foscor. El color que ara es reclama és el Pantone 109C. Tot el que diguin rei, presidents, opositors de tot tipus no ens val per a res. Refer el país és l'únic que avui és necessari i inajornable.