Opinió

La tragicomèdia grega

La manca d'un teixit industrial sòlid, la dificultat per exportar i l'absència de grans multinacionals al territori el fan un país econòmicament poc viable

No són pocs els ciutadans del centre i nord d'Europa que es pregunten què hi van veure els seus líders polítics en Grècia que els dugués a contreure un compromís més sòlid que el matrimonial. Era evident que els escrupolosos germànics no casarien bé amb els irreductibles grecs, avesats a saltar-se les normes i a no admetre la intromissió de l'Estat en les seves vides. ¿Pretenien els calculadors centreeuropeus redimir els anàrquics hel·lènics de la seva proverbial manca de disciplina? Com les núvies que creuen que la seva sol·licitud farà canviar el tarannà del dissipat promès, ¿aspiraven que els grecs es tornessin ortodoxos com ells? –ortodoxos en el sentit econòmic del terme: els impostos es paguen, no s'estira més el braç que la màniga, es procura estalviar, de moneda no se n'imprimeix més del compte, i per descomptat, els deutes es tornen.

Si és això el que pretenien, o van demostrar ser poc assenyats o l'amor els va encegar. I tanmateix, Grècia va ser admesa al si del Mercat Comú Europeu abans que Espanya i Portugal, quan la seva situació econòmica ho feia poc aconsellable, i quan només havien passat set anys des de la fi de la Dictadura dels Coronels; a la moneda única hi va ser des del començament; i el mateix Mario Draghi, com a directiu de Goldman Sachs, va beneir els comptes públics grecs, pocs dies abans que el senyor Papandreu ens fes saber que el dèficit públic real era quatre vegades més gran que l'auditat.

L'estira i arronsa entre Varoufakis i Schäuble, o entre Tsipras i Merkel, és de futur incert; però cal dir que alguns experts del Banc Mundial ja pronosticaven fa dos anys que, a diferència d'Itàlia i Espanya, Grècia tenia els dies comptats dins de l'euro. La manca d'un teixit industrial sòlid, la dificultat de les seves empreses per exportar i l'absència de grans multinacionals al territori el fan, al seu criteri, un país econòmicament poc viable.

Aquesta relació fracassada acabarà en divorci? De moment, la parella s'ha donat quatre mesos més de coll, un cop Brussel·les ha acceptat, aquest dimarts, la promesa de reformes del govern grec. Si, malgrat tot, la cosa acaba com el rosari de l'aurora, les culpes seran compartides. I potser cal recordar que el festeig va començar no pas per raons romàntiques, sinó per pur interès geoestratègic. Ja al final de la segona guerra mundial, l'administració Truman va deixar que molts països de l'est d'Europa quedessin sota el domini soviètic, però Grècia i Turquia eren territori massa sensible; així va arribar la Sisena Flota al Mediterrani, per assegurar que els dos països que separen Orient d'Occident quedessin al costat convenient de la civilització. Aquest control tenia un preu, que per als americans anava inclòs en el Pla Marshall. Ara, els americans s'ho miren de lluny, i els europeus, com feia Josep Pla, es pregunten qui ha de pagar tot això.

Tota relació de llarga durada té alts i baixos. De vegades, provocar una mica de gelosia al cònjuge pot ser un revulsiu, però no està exempt de perills. Les picades d'ullet de Tsipras a Putin semblaven més dirigides a posar pressió sobre la troica (¿per què fem servir aquesta paraula russa per parlar de tres institucions tan arrelades al sistema capitalista?) que no pas a seduir els russos, que ja tenen prou feina a rescatar la seva pròpia economia. Va ser una picada d'ullet amb reminiscències de Guerra Freda. Tot tindria un cert aire de comèdia, si no fos que, al darrere, centenars de milers de famílies amb tots els membres a l'atur la ballen molt magra. ¿És millor allargar la relació amb Europa, al preu de doblegar-se davant les retallades, o enfrontar directament el divorci, amb la sortida de l'euro, la previsible depreciació del dracma i l'impagament del deute? Fa de mal dir. Avui s'ha evitat una trencadissa. Ja ho veurem. Però encara que Varoufakis i Schäuble actuïn de cara a la galeria, això no és una comèdia. Per a milions de grecs és una tragèdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.