Nova estratègia

La Societat Catalana de Neurologia (SCN) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFic) han signat un acord d'estratègia comú per millorar la qualitat de vida i de salut dels pacients amb migranya. A través d'un ampli document titulat Consens català sobre l'atenció al pacient amb migranya, es vol millorar l'actuació i coordinació dels professionals sanitaris envers aquesta malaltia. Assenyalen que la cefalea és una de les principals causes de consulta mèdica, tant pels metges de família com pels neuròlegs, i la majoria són per migranya, però també hi ha molts casos que no estan diagnosticats i la meitat dels pacients s'automediquen. És per això que remarquen que amb un correcte tractament preventiu, en la majoria d'ocasions, es disminueix la cronificació i s'evita el consum abusiu de fàrmacs millorant les condicions de vida.

La doctora Anna Aymamí, coordinadora del Grup de Cefalees de la CAMFic, destaca que el Consens... permetrà millorar el diagnòstic, el tractament i l'atenció a les persones, i farà més eficient l'organització assistencial en una patologia neurològica molt prevalent. Els objectius del Consens... són establir criteris específics comuns per millorar la detecció, diagnòstic i tractament dels pacients en l'atenció primària; promoure tractaments preventius i establir les recomanacions per al maneig terapèutic de la malaltia crònica; consensuar models compartits d'atenció als malalts amb migranya en diferents nivells assistencials adaptats a les realitats de cada territori de referència i a la complexitat dels casos, i definir criteris de derivació a l'atenció especialitzada.

Malaltia molt estesa

La migranya és el trastorn crònic més freqüent entre les dones de 15 a 44 anys i el tercer en el cas dels homes de la mateixa edat. En general forma part de les principals malalties cròniques en la població catalana d'entre 15 i 64 anys. Afecta, per tant, en les edats més productives i causa un gran impacte en la qualitat de vida. En aquest sentit, la migranya té una gran repercussió socioeconòmica per la baixada del rendiment laboral, l'absentisme en el treball i la pèrdua d'hores lectives en nens i adolescents.