Al llarg de tots aquests anys de crisi s'ha volgut imposar a la ciutadania que les diverses reformes estructurals que la UE demanava a l'Estat espanyol per reprendre el sender del creixement eren condició sine qua non, quan finalment el factor decisiu que permet parlar d'una certa recuperació ha estat la inundació de diners en l'economia, propiciada pel BCE en diverses tongades.

El fet que totes aquestes reformes, algunes de gran volada, com ara la laboral, la reorganització del sector financer, la reforma del sistema de pensions, la tributària i l'energètica, entre d'altres, s'hagin aplicat justament quan l'economia presentava un quadre de vulnerabilitat més evident explica que els resultats no hagin estat els desitjats i que encara tinguem una taxa d'atur exageradament elevada; que el futur de les pensions sigui cada vegada més incert; que els costos de l'energia per al consumidor, domèstic o industrial, siguin encara elevats, i que la fluència de crèdit perquè l'empresari pugui materialitzar els seus projectes d'inversió sigui escassa, per només citar uns quants exemples. Valdria a dir que la inoperància d'aquestes reformes que ens havien de fer més competitius, a l'altura de les economies veïnes, s'origina justament en els errors d'enfocament de les grans institucions multilaterals que han volgut monitoritzar l'economia espanyola durant aquests anys. A més a més del govern de l'Estat, la Comissió Europea, el BCE, l'FMI i OCDE han hagut de reconèixer no només que l'austeritat era una mala recepta perquè l'economia abandonés l'estat de postració, sinó que també determinades reformes podien tenir efectes contraproduents pel moment d'aplicació elegit, independentment del fet que l'economia espanyola, en determinats sectors, necessitava una posada al dia per esdevenir veritablement competitiva, a l'altura dels seus competidors. Així ha quedat ben clar en el cas del mercat laboral, per al qual ara les institucions europees demanen una segona reforma, en vista del fracàs dels primers moviments legislatius.

I posats a plantejar àmbits en què és necessari el foc nou, el govern estatal no ha gosat afrontar l'assignatura pendent de la reforma de les administracions, una qüestió massa delicada en temps electorals.