Han passat tres mesos des que el govern va aprovar el decret llei que obre la possibilitat que les administracions exerceixin el dret de tempteig i retracte per adquirir els pisos procedents d'execucions hipotecàries i dacions en pagament. Des d'aleshores els bancs han informat de 2.500 habitatges en aquestes circumstàncies i aquest juliol el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu formalitzar l'adquisició dels primers 40 pisos, tots ells ubicats a zones d'alta demanda.

El govern va aprovar el decret llei per evitar en part que els bancs col·loquin paquets de pisos a preus ridículs a fons d'inversió. Tal com explica el secretari d'Habitatge, Carles Sala, “algunes entitats financeres que han rebut molts recursos públics estan venent habitatges a 10.000 o 20.000 euros”. Per enguany el departament disposa d'un pressupost aprovat de 8 milions d'euros per exercir aquest dret de tempteig, tot i que Sala confia a poder com a mínim duplicar-lo amb els ingressos provinents del futur impost que gravarà els pisos buits de grans tenidors, i que finalment el Parlament votarà a finals de juliol.

En la selecció d'aquest primer paquet el govern ha tingut en compte l'ubicació, el preu (no poden superar el 80% del preu del mòdul de règim especial), i l'estat de l'edifici, mentre que “si estan o no ocupats no és un criteri determinant”, destaca Sala. De fet prop de la meitat d'aquesta quarantena de pisos tenen ocupats, explica.

El govern confia també que amb aquest primer moviment els municipis s'animin també a participar en aquestes compres. “Si ho ha de fer només la Generalitat no hi arribarem”, diu Sala. I és que el volum d'operacions que les entitats financeres comuniquen a la Generalitat en base a aquest dret de tempteig s'espera que no pari de créixer. Un exemple: el passat abril el fons nord-americà Blackstone va formalitzar la compra de la cartera de 40.000 hipoteques tòxiques de Catalunya Banc. En aquest temps 900 d'aquestes han passat a ser casos de dació en pagament o execució hipotecària.

A més, en un context en què la situació financera de l'Incasòl fa inviables les noves promocions, la Generalitat vol ampliar la seva cartera de pisos públics amb aquestes adquisicions. “No tan sols la Generalitat, sinó que la majoria de les promotores públiques tampoc no tenen capacitat per fer pisos nous”, diu Sala. Tots els habitatges que se sumin a aquest parc públic s'afegiran al Fons d'Habitatges de Lloguer Social, que s'acaba de constituir amb prop de 25.000 pisos, provinents del parc públic de l'Incasòl (14.000), els 9.000 de les borses de mediació de lloguer o els 300 afegits cedits aquests dies per la Sareb i els provinents d'altres entitats financeres.

D'aquí a finals d'any, el govern preveu afegir-hi tota la cartera de pisos socials dels ajuntaments, i arribar així als 40.000. Sala confia que també els municipis grans i amb més capacitat financera com el de Barcelona s'hi sumin. “No imagino l'alcaldessa Colau dient que no a una iniciativa que va sorgir de la Plataforma per un Habitatge Digne i que compta amb el suport de les associacions municipalistes.” Els habitatges del fons han de complir uns criteris comuns, com contractes de cinc anys o que la renda estigui a un 20% del preu de mercat, però els municipis mantenen la seva gestió i adjudicació. “Es tracta de sumar per visualitzar l'esforç per incrementar el parc de pisos socials”, diu Sala. El 2016 el govern vol incorporar-hi els pisos en mans dels bancs.