Economia

Tsipras accepta l'acord més dur

Europa es venja de Syriza fent-li pagar un preu molt alt per continuar a l'euro

Li imposa 50.000 milions d'euros en privatitzacions

com a aval del tercer rescat i una supervisió de l'FMI

Humiliació. Europa s'ha venjat d'Alexis Tsipras fent-li pagar un preu molt alt per poder continuar a l'euro. El primer ministre grec va haver d'acabar signant ahir una capitulació incondicional, després de prop de mig any de negociació, dues setmanes de corralito, un no massiu en el referèndum, la dimissió de Varufakis i disset hores de cimera agònica, cara a cara amb Angela Merkel. La cancellera alemanya i els seus homòlegs finlandès, holandès i eslovac, entre altres falcons de l'euro, van collar Tsipras durant tota la matinada fins a l'extenuació, obligant-lo a empassar-se totes i cadascuna de les seves línies vermelles i promeses electorals a canvi d'un tercer rescat d'uns 86.000 milions d'euros fins al 2018.

“El Grexit forma part del passat”, va proclamar Tsipras, alleugerit. I és que, fins pocs minuts abans, els seus socis l'havien amenaçat (per primer cop per escrit, negre sobre blanc, en un paràgraf de la declaració finalment esborrat) amb una “expulsió temporal de l'euro”, de cinc anys. Les condicions duríssimes que ha hagut d'acceptar per evitar-ho, però, deixaran ferides molt profundes a Atenes. És una rendició en tota regla. La desconfiança en el govern de Syriza és màxima, Europa no se'l creu i vol que compleixi les seves promeses per endavant: els 18 socis de l'euro li van donar un (enèsim ja) ultimàtum, fins demà, perquè aprovi per via ràpida les seves moltes concessions al Parlament hel·lè, com la pujada de l'IVA i la retallada de les pensions.

La posició d'Hollande

“Grècia no demanava almoina, sinó solidaritat europea, i res no hauria estat pitjor que humiliar-la”, va advertir el president francès, François Hollande, principal avalador de Tsipras i líder de la campanya contra el Grexit. Les exigències de Merkel i la resta de l'ala dura de l'euro, però, voregen l'escarni: quan Tsipras ja havia dit sí a tot, encara li van demanar que es vengués 50.000 milions d'euros en actius, com a aval pel rescat. I, a més, pretenien que el fons que ha de gestionar aquestes privatitzacions d'empreses públiques estigués basat a Luxemburg i sota supervisió europea. Finalment, Tsipras ha aconseguit que es quedi a Atenes. Però els que també es quedaran a la capital grega, tres anys més, són els homes de negre de l'FMI, tot i que el primer ministre grec es va intentar negar fins a última hora a acceptar-los.

Els creditors van aprofitar l'asfíxia d'un govern de Syriza contra les cordes, amb uns bancs que ja pràcticament no poden garantir ni els 60 euros per persona i per dia del corralito, per pactar el que el fins fa quatre dies el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, ha definit com un “nou Tractat de Versalles”. “I el primer ministre ho sap, sap que està condemnat” tant si el tira endavant com si no, deia poc després de l'acord. Tampoc el ministre de Defensa de Tsipras, Panos Kammenos, del partit conservador Grecs Independents, està content amb l'acord, i el qualifica, com Varufakis, de “cop d'estat”. El repte de Tsipras és ara convèncer el seu propi partit que voti d'aquí a poques hores les mesures exigides per Merkel i no forci, rebutjant-les, un Grexit que a ell li ha costat disset hores evitar.

L'aval exprés de Syriza i del Parlament és indispensable perquè el rescat tiri endavant i es reconstrueixi la confiança. Però fins i tot així el camí serà complicat. Després d'Atenes, alemanys i holandesos també hauran de votar al seu Parlament si donen o no més diners a Grècia, i només llavors s'obriran les negociacions de debò. Com avançava el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, poden fer falta com a mínim quatre setmanes de reunions per pactar les condicions del nou préstec de 2.000 milions d'euros mensuals, unes condicions que s'afegiran a les que ja ha acceptat Tsipras fins i tot abans de veure un euro i que són, simplement, perquè els estats s'avinguin a parlar del rescat.

Amb els bancs eixuts i les arques públiques buides, la zona euro estudia mentrestant com cobrir les “necessitats urgents” de Grècia, que el dia 20 ha de pagar 3.500 milions al BCE, el mateix organisme que manté viu, però amb respiració assistida, el seu sistema financer.

LES XIFRES

86.000
milions d'euros de rescat necessita Grècia fins al 2018, 326.000 milions des del 2010.
3.500
milions és el pròxim venciment de deute que ha de pagar l'executiu hel·lè, dilluns que ve al BCE.

L'Estat aportarà 10.000 milions

L'Estat espanyol haurà d'aportar una mica més de 10.000 milions d'euros en avals en cas que finalment la quantia del nou programa d'assistència financera a Grècia s'elevi als 86.000 milions d'euros, segons els càlculs fets en funció de la participació espanyola en el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE). Aquesta quantia s'hauria de sumar als 26.000 milions d'euros que l'Estat espanyol ja ha destinat en els anteriors dos rescats hel·lens, amb la qual cosa l'exposició total s'elevarà a 36.000 milions d'euros. L'Estat té una participació en el MEDE del 11,8%, un capital que el converteix en el quart major accionista del fons europeu de rescat darrere d'Alemanya (26,9%), França (20,2%), i Itàlia (17,8%).

Malgrat que l'Estat s'haurà de rascar la butxaca amb l'acord, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar ahir des de Madrid que aquest acord de rescat és “raonable, equilibrat i reforça l'euro”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.