Uns mesos abans que Catalunya ho faci amb Espanya, als diputats del Parlament els va arribar ahir l'hora dels adéus. S'ha acabat la legislatura. Petons, abraçades i Mas ballant una rumba. La prova que no era una hora dels adéus qualsevol. Passi el que passi, per bé o per mal (no pateixin, que serà per bé), res tornarà a ser igual. Imaginin-se per un moment quina serà la nova imatge del Parlament un cop passat el 27-S. Això sí que serà un canvi de paradigma, i no pas això de retirar el bust d'un rei d'una sala de plens. Imaginin-se l'hemicicle i imaginin-s'hi Muriel Casals, Carme Forcadell, Raül Romeva, Lluís Llach, Eduardo Reyes (sí, finalment, ho has aconseguit), Fabian Mohedano, Germà Bel, i vés a saber si Antoni Castellà, Santiago Vidal, Sala i Martín i Arcadi Oliveras (és per donar idees), asseguts a les primeres files. Ah. I un tal Mas i un tal Junqueras a primera fila i de bracet, governant junts mentre la CUP fa d'ERC. No hi veurem ni Marina Geli, ni Joan Herrera, ni Gemma Calvet (les discrepàncies es paguen), ni Albert Ribera (buenas noches y buena suerte). Però hi veurem la incombustible Rigau (fot-te, Wert) i per primer cop el president d'una AMI més reforçada que mai. Carod-Rovira, el primer a vaticinar el 2014, ara ja no hi era; i no hi veurem gaires consellers actuals més, tot i que alguns puguin tornar més endavant. Quina llàstima que no hi tindrem ni Mas-Colell, ni Núria de Gispert, ni, el que sap més greu, l'exvicepresidenta Joana Ortega, que se n'haurà anat amb la feina feta, donant la cara pel 9-N però havent-nos deixat amb una mala boca que un dia o altre ens hauria d'aclarir. No hi haurà ni Fernàndez ni Arrufat (no exagereu, amb això de la limitació de mandats?) i, a Espadaler, el veurem canviat de lloc. I al pas que van, a Iceta i a Sánchez-Camacho, potser els veurem en el grup mixt. Ah. I Pep Guardiola mirant-s'ho des de la zona de convidats. No em negaran que el que ve és espectacular.