Focus

I si catalunya s'independitza, què faran?

L'Econòmic ha seleccionat vuit grans empreses catalanes o amb seu aquí per inferir quins moviments podrien fer a partir del 28-S si guanya el sí.

A pesar del silenci públic majoritari totes les empreses han fet l'anàlisi

Fa tot just uns dies Seat anunciava que invertirà 3.300 milions d'euros a Martorell fins al 2019. Ho feia aprofitant una visita a la fàbrica del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i sense presència de cap representant del govern català, però ho feia en ple debat obert sobre quina serà la reacció de les grans empreses amb presència a Catalunya en cas d'independència.

La majoria de les gran empreses han mantingut fins ara una actitud de prudència en les seves manifestacions públiques envers el procés i han deixat que siguin les patronals i les associacions empresarials les que s'hi pronunciïn. Com ha estat el cas aquests dies del sector financer a través de l'AEB i la CECA alertant dels risc de fuga.

En tot cas, i a pesar del silenci individual, és evident que de portes endins totes les grans empreses -i les petites- amb seu o presència a Catalunya han tractat el tema, perquè l'escenari que es perfili després del 27-S els afectarà de ple, i si hi ha una cosa de la qual no es pot acusar el sector empresarial és de manca de previsió. I una cosa són les declaracions de caràcter polític o de simpatia cap a una o altra opció i les tibantors i pressions que es poden donar en el si d'organitzacions com Foment del Treball o El Cercle d'Economia, i una altra cosa molt diferent és l'anàlisi que fan aquestes empreses respecte dels seus interessos purament estratègics.

Quines implicacions podria tenir un escenari d'independència respecte al seu compte d'explotació? Aquesta és l'única pregunta que els interessa contestar a aquestes corporacions, més enllà d'acceptar que la incertesa, d'entrada, no serà plat de gust per a ningú. Probablement la resposta no serà uniforme, perquè en l'anàlisi que fan aquestes empreses hi tindrà molt a dir l'encaix d'una Catalunya independent dins la Unió Europea i l'euro, però també i molt, com es distribueixi el seu mercat, el seu grau d'obertura a l'exterior, la seva xarxa de proveïdors, la por d'un hipotètic boicot comercial als seus productes, etc. I també els costos de deslocalització, perquè al cap i a la fi, quan es parla del perill que empreses marxin s'oblida que desmantellar una determinada estructura i prescindir d'uns treballadors té un cost que pot ser molt i molt elevat.

L'Econòmic ha fet una selecció de vuit empreses grans i estratègiques catalanes o amb presència a Catalunya i ha analitzat aquests factors per tal d'inferir quina resposta podrien haver previst en cada cas.

Abertis

Què passarà amb les xarxes estratègiques?

Abertis és el màxim accionista (57%) de l'operador de satèl·lits Hispasat, una empresa sensible per a l'Estat espanyol perquè, entre d'altres coses, gestiona les comunicacions de Defensa. A més a més la seva filial de telecomunicacions Cellnex opera les xarxes Tetra, de seguretat i emergència, que utilitzen, per exemple, tots els cossos policials. Davant d'un escenari hipotètic d'una Catalunya fora d'Espanya, el manteniment del control d'aquestes xarxes de comunicació estratègiques per part d'Abertis planteja moltes incògnites.

A efectes empresarials -i segons dades del 2014, quan Cellnex formava part dels comptes d'Abertis-, l'àrea de les telecomunicacions només representava el 13% dels ingressos i l'11% de l'Ebitda. El gruix del negoci eren les concessions d'autopistes, a partir de les quals Abertis ha basat la seva estratègia d'internacionalització. De fet, amb dades del primer semestre del 2015, el 72% dels ingressos d'aquesta activitat ja provenen de l'exterior. Víctor Moliner, professor d'EADA, està convençut que el creixement internacional d'Abertis està basat en el seu prestigi: “El govern espanyol no hi ha influït”, afirma. Del 28% que es genera a Espanya, més de la meitat cal atribuir-los a Acesa (AP7 i AP2). Catalunya pesa molt en els comptes d'Abertis però les concessions d'Acesa expiren el 2021 i, si no s'allarguen, aquest pes canviarà. Respecte a les vies que té a la resta d'Espanya, no ha d'afectar que Abertis deixi de ser espanyola. Un altre factor a tenir en compte és la reacció dels accionistes: La Caixa té el control, amb el 23%, i OHL el 16%. w F. Muñoz

Grífols

Entre les cent empreses més innovadores

Tiri endavant. No s'arronsi”,va dir Víctor Grífols, el president i conseller delegat de la multinacional farmacèutica hospitalària, a Artur Mas, durant la inauguració d'una nova planta el passat mes d'abril. Tot i que després va puntualitzar que es referia a la celebració de la consulta i no a la independència, el cert és que ha estat l'única gran empresa el president de la qual ha pres una posició en tot aquest procés.

Grífols és una companyia que qualsevol estat la voldria a casa seva. Ha estat considerada una de les 100 empreses més innovadores del món, i no és estrany, ja que destina el 6% de la seva facturació a R+D+I, més del triple que la majoria de les empreses. Des dels EUA se l'ha considerat l'única firma estratègica espanyola.

I no és per menys aquesta consideració, ja que és una de les companyies líders del món en la producció de proteïnes plasmàtiques, amb una quota del mercat global del 19%. Té un model de negoci d'integració vertical, que permet el control de tot el cicle productiu complet, des de l'obtenció de plasma com a matèria primera a través d'una xarxa de centres de donació als EUA, fins al producte acabat. La companyia, amb seu a Sant Cugat del Vallès, té vuit plantes, repartides entre Parets del Vallès, Múrcia, Canadà, EUA, Brasil i Suïssa. Dels 600 milions d'euros que la multinacional catalana té previst invertir a les plantes de producció fins al 2016, 50 milions aniran a les instal·lacions catalanes.

I no només això, més del 93% dels ingressos generats en la companyia provenen dels mercats internacionals. Tot indica, doncs, que les seves vendes se'n ressentirien poc si Espanya deixés de ser el seu mercat local.

L'altra cara de la moneda, segons Ignasi Belda, empresari biotecnològic i gran coneixedor del món farmacèutic, és que justament per la seva activitat i les seves dimensions, la firma és més sensible que d'altres als tractats internacionals, com ara el de la doble imposició. Quedar-se fora d'aquests tractats -suposaria, segons Belda, unes dificultats afegides.w Anna Pinter

Gas Natural

La peculiaritat dels mercats regulats

Gas Natural Fenosa, tercera distribuïdora de gas i electricitat de l'Estat amb 8,9 milions de punts de connexió, no para de créixer. I ho fa de forma clara cap al mercat internacional. El seu president, Salvador Gabarró, explicava fa poc que l'Ebitda de la companyia, amb seu a Barcelona, s'havia multiplicat per quatre en deu anys i remarcava que el creixement del pes del negoci havia augmentat 10 punts en una dècada. Ara l'activitat internacional ja és del 50,8%.

Una companyia que va ingressar 24.742 milions d'euros el darrer exercici, que és la principal subministradora de gas natural liquat (GNL) al Mediterrani i que disposa de més de 23 milions de clients podria veure afectada la seva activitat si Catalunya obtingués la independència?

Una de les particularitats de l'energètica és que forma part del sector regulat. “Ara el regulador és d'Espanya. Amb una secessió podria donar-se els cas que la companyia podria rebre condicions de dos sistemes reguladors de països diferents, en el període de transició, si no es fa de forma acordada”, explica David Avilés, soci de l'àrea mercantil d'Oversea Law Practice, que afegeix que també és vital saber amb quina divisa s'actuaria en el futur, per això és determinant conèixer si Catalunya sortiria de l'Espai Econòmic Europeu o no. A l'hora de prendre cap decisió per part del consell d'administració de l'energètica també caldria tenir present la cotització borsària.

Avilés afirma que l'estabilitat seria clau mentre transcorre el període de transició. Tot i que també hi hauria la possibilitat que el futur estat, a través del nou regulador català, “preveiés compensacions o fins i tot la creació d'espais de zona franca transitòria”. Gas Natural va invertir, conjuntament amb Immobiliària Colonial, 60 milions en la seu inaugurada el 2006. w Ramon Roca

CaixaBank

Indiscutible líder bancari, aquí i allà

Després de dècades d'inqüestionable lideratge al mercat català, on algunes estimacions diuen que depassaria el 60% en quota de clients, CaixaBank, durant els anys de crisi, ha fet agosarats moviments al taulell del sistema financer espanyol per esdevenir també el campió estatal de la banca retail. En una eventual independència, CaixaBank hauria de fer les maletes per espanyolitzar-se amb l'obertura d'una seu a Madrid? L'economista i historiador Francesc Cabana observa que “a països petits, com ara Holanda o Dinamarca, hi ha empreses que tenen més importància a fora que a casa, tot abastant el gran mercat global”. En aquest sentit, recorda que “si bé l'antic president Josep Vilarasau va fer créixer La Caixa en clau espanyola, Isidre Fainé ja ha mostrat que a CaixaBank li interessa prendre participacions a l'estranger”.

En termes d'identitat, sempre hi pot haver duplicitats: “A Bèlgica, hi ha el cas del banc flamenc Kredit Bank, que per operar a Valònia té un altre nom, Société Bancaire.” El possible entrebanc de no poder accedir a línies de crèdit del BCE, si Catalunya roman fora de l'euro, també té fàcil solució, a través d'una filial a França o Espanya. Però, com diu Cabana, “al llarg del procés, el més lògic és que s'obri una via perquè Catalunya no estigui fora de la moneda comuna, no és pas Sèrbia o Macedònia”. Per la seva banda, l'economista Pau A. Montserrat, col·laborador del comparador financer iAhorro, imagina que en cas d'independència, “CaixaBank canviaria la seva fitxa bancària a Espanya, i els diners en euros que estiguessin al banc seguirien en aquesta moneda, no en una eventual moneda catalana”. També creu que els fons d'inversió “tampoc patirien pel canvi de moneda, més enllà dels efectes en actius situats a Catalunya”. w Jordi Garriga

Casa Tarradellas

El cabdill del fuet i les pizzes no tremola

La companyia familiar Casa Tarradellas és la líder indiscutible del mercat espanyol en el segment de les pizzes fresques i domina el sector dels embotits (Espetec ocupa posicions capdavanteres en la venda d'embotits curats a l'Estat). Completament vinculada a Catalunya –totes les seves plantes són a la comarca d'Osona–, Tarradellas també té un fort lligam amb Espanya pel fet de ser un dels principals interproveïdors de Mercadona. La companyia manté en secret quin percentatge de les vendes prové de l'aliança amb la cadena valenciana de supermercats però diverses fonts coincideixen que no és, en cap cas, un pes residual.

Miquel Lladó, economista, professor a l'Iese i antic president a Europa de la multinacional de l'alimentació Sara Lee Bakery, posa de manifest que, davant de qualsevol circumstància canviant en el mercat, el poder recau en les mateixes mans. “El consumidor sempre és qui decideix. Si has enamorat el teu consumidor, si el teu producte el satisfà, és la força més gran que pot haver-hi.”

Sobre la possibilitat que un nou escenari polític pugui fer canviar els hàbits del consumidor i la seva confiança cap a una marca, exposa que “el preu continuarà essent un element clau. En el sector de l'alimentació el comprador té assimilada la importància del preu de les coses”. Apunta que, en aquest terreny, més que la ubicació física d'una empresa el que compta és “saber donar el valor afegit que el consumidor està disposat a pagar”. Lladó diu que “es poden trobar 1.000 excuses per no vendre, però la realitat és que les empreses que s'adapten són les que triomfen. El món està sempre en moviment”.w M.R.

Planeta

L'opció Conca és plenament vigent

L'enyorat José Manuel Lara va irrompre amb força al debat sobre la independència fa tres anys en dir que si Catalunya s'independitzava, el grup multimèdia que va presidir fins a la mort se n'hauria d'anar a Saragossa o Conca. L'advertiment, com assenyala el cap de comunicació del grup Planeta, Patrici Tixis, “continua vigent com a concepte general, ja que fóra difícil mantenir la seu central de l'empresa a Barcelona, si el castellà no és llengua oficial al nou estat”. Un trasllat que no comportaria gaires esforços, ja que “Planeta no té impremtes, treballa amb el coneixement, la seva infraestructura s'enfoca a la captació d'autors”. Planeta es planteja com a grup genuïnament global, que ja no diferencia mercat interior de mercat de l'exportació.

Tixis, però, creu que tot dependria també de “quines condicions hi hagués per a la indústria editorial en la nova Catalunya”. En tot cas, però, el grup, amb filials a bona part dels estats de l'arc llatinoamericà i a França, mantindria plaça a Barcelona, que ara seria una altra filial, atesa la seva condició de puntal de l'edició en català, amb els setze segells que allotja Grup62. Apunta Tixis que si s'ha pogut donar múscul a Edicions 62 “és per les sinergies del grup”. En referència al futur del nostre sector editorial, que orbita al voltant de Planeta, Patrici Tixis, que també és president del Gremi d'Editors de Catalunya, llança com a motiu de reflexió dins del procés el fet que “el sector editorial de Catalunya, amb 1.060 milions d'euros, factura gairebé el 50% de tot l'Estat espanyol, i ocupa 4.559 treballadors, un 36,6% del total”. w Jordi Garriga

Seat

La pota d'Audi, un punt clau

Quan el 1986 el grup Volkswagen va aconseguir el control de la històrica Seat -aleshores en mans de l'Estat a través de l'INI- va liderar el procés per aixecar una nova fàbrica a Martorell i l'aposta decidida per una seu corporativa catalana. Els alemanys sempre s'han caracteritzat per imposar la racionalitat. I per aquest mateix motiu algunes veus properes a la marca apunten que en cas d'independència el grup VW podria girar de nou el volant cap a Madrid. De fet, en els darrers anys ha incrementat la seva presència corporativa a la capital espanyola, on fins fa ben poc tan sols havia mantingut presència comercial.

Ara bé, què passarà amb Martorell? La marca ha intensificat la seva aposta inversora a Catalunya i tot just va pel camí d'estabilitzar el seu compte de resultats, en part gràcies a l'aportació per la producció del Q3 d'Audi. Tot just ara la planta catalana se situa per captar producció de l'Audi A1 i alhora lluita per tenir part del pastís del nou Q3. D'això en depèn en bona part la seva rendibilitat i per això serà del tot necessari que Catalunya no quedi aïllada de la UE i de l'euro, ja que, entre d'altres coses, una part considerable dels components provenen d'Alemanya. Fins a quin punt, però, la direcció de VW augura un escenari d'aïllament? Veient els darrers anuncis d'inversió -3.300 milions d'euros fins al 2019- sembla poc probable que des d'Alemanya es prevegi el pitjor dels escenaris. En tot cas a Seat segur que també han tingut en compte l'efecte que podria tenir sobre les seves vendes un hipotètic boicot sobre productes catalans en cas d'independència. No hi ha cap model de Seat que porti el nom d'una ciutat catalana -és a dir, històricament algú ja ha tingut en compte el rebuig que això podria generar en el mercat peninsular-, però ja hi ha hagut campanyes en línia recordant que els Seat es fabriquen a Catalunya. Potenciar la presència corporativa a Madrid i fins i tot traslladar-hi la seu fiscal podria estar entre les estratègies previstes. Però desmantellar Martorell sembla molt més complicat, sobretot si la planta avança cap als números verds. w Berta Roig

Mango

Marca global que pensa localment

Una de les principals preocupacions de les empreses de moda catalanes és aconseguir una marca que els permeti travessar fronteres. Mango, la cadena de moda propietat d'Isak Andic, ho ha sabut fer i molt bé.

La marca Mango està present arreu del món. Fins ara, té més de 2.700 punts de venda a 110 països, i les aspiracions de creixement internacional són imparables per al grup. Actualment, el 82% de la seva facturació prové de l'exterior.

És obvi pensar que aquesta diversificació dels mercats és una de les fortaleses de la firma, però a més es converteix en un element clau davant un hipotètic trencament amb Espanya i la consegüent pèrdua d'un mercat. Així ho considera el gerent del Clúster de Moda i Tèxtil de Catalunya, David Garcia, qui creu que sortir d'Espanya no tindria gaire efecte sobre les vendes d'aquesta cadena de moda.

El cert és que Mango està molt arrelada al territori, no només perquè té el nom de Barcelona en la seva marca, sinó perquè, a més, continua fent inversions milionàries als seus dos centres logístics i seu central. Per al mes de gener es preveu que es posi en marxa la primera fase de parc logístic de Lliçà de Munt, que comporta una inversió de 360 milions d'euros.w Anna Pinter



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.