Gran angular

Nova guerra del crèdit

Els bancs tornen a competir per concedir préstec, amb l'ambició de captar els clients que mostrin més solvència

Els bancs temen la competència de les financeres que operen a internet

Frisosos per revifar el negoci genuïnament bancari, el crèdit, els bancs han tornat a competir entre ells pel millor preu del préstec, en una guerra per quedar-se els clients més solvents.

Segons dades que ofereix el comparador telemàtic Bankimia, és un fet que el diferencial que els bancs afegeixen a l'euríbor –ara al 0,161%, el valor més baix de la seva història- es va rebaixant progressivament. El gener del 2014, el diferencial mitjà dels bancs tradicionals era del 2,63%, mentre que el dels bancs d'internet era del 2,37%, i un any després, es situaven en 2,03% i 1,87%, respectivament. Aquest mes de setembre, els valors ja són de l'1,86% i l'1,69%. Aquests preus expliquen que del gener al juliol el crèdit nou per a famílies hagi crescut un 37,6%, equivalent a 61.000 milions d'euros.

700 milions perduts.

Hom pot parlar de guerra, si es té en compte que la sagnia produïda per rebaixar preus va fer perdre als bancs durant el primer semestre uns 700 milions d'euros. Laurent Amar, fundador i director general del comparador HelpMyCash.com, té molt clar que “hi ha una guerra del crèdit de dimensions considerables”. Hi ha una confluència de fets, conjunturals, de regulació i fins i tot culturals. Entre els primers, com diu Amar, “s'ha donat la circumstància que els bancs han rebut molta liquiditat del BCE, amb l'objectiu d'atorgar crèdit, però això no s'ha fet perquè hi havia la necessitat de netejar balanços”. A mesura que la cartera hipotecària es va amortitzant, “creix el crèdit”. També entra en joc la penalització que el Banc d'Espanya imposa a un excés de dipòsits, en relació amb el crèdit. “Ara hi ha massa dipòsits, i com que això ho penalitza el Banc d'Espanya amb requisits aprovats durant la crisi, els bancs es veuen obligats a empènyer la gent que realment no necessita diners, clients atractius amb una inqüestionable solvència, a demanar un préstec.” Acció que, com diu, xoca amb la nostra cultura de l'endeutament: “A diferència del que passa en altres països europeus, aquí la gent no s'endeuta per raons financeres, sinó quan li manquen els diners.”

I si puja l'euríbor?

I els riscos? Per a Maica López, responsable de continguts de Bankimia, si bé “és cert que des de la crisi els bancs estudien molt a fons els perfils dels clients, i un euríbor més 1,86% pot donar quotes assumibles per al banc, es pot donar el cas probable que d'aquí a un temps l'euríbor pugi de valor”.

Fonts bancàries reconeixen que “enguany s'ha observat com s'han anat afegint més entitats a una guerra del crèdit que, de fet, es pot dir que dura des de fa tres o quatre anys”. Segons aquestes fonts, en el segment del crèdit a empresa, “ara estan entrant projectes que les empreses tenien aparcats perquè durant la crisi els seus problemes de tresoreria no ho permetien”. Assegura que no es percep relaxament a l'hora de fixar requisits per prestar: “Els criteris de concessió, respecte dels que s'han aplicat durant la crisi, no han canviat, perquè justament hem après a tenir un criteri de risc constant. Més que canviar el criteri de risc, el que passa és que tenim més empreses amb capacitat de retorn del crèdit.” Els bancs, si bé afirmen que difícilment un client serà infidel a una entitat per la temptadora oferta d'una altra, reconeixen que l'estratègia comercial de tots és que “tota nova possibilitat de finançament que aparegui sigui per a nosaltres”. Si observem alguna oferta, veiem que en molts casos el crèdit fa la funció d'esquer, per col·locar al client a més a més una assegurança o captar-ne la domiciliació de la nòmina. És per això que per a alguns analistes, com Amar, els tipus poden ser només “una cortina de fum”.

Laurent Amar considera que arribarà un moment que per seguir competint en la carrera creditícia no n'hi haurà prou amb una oferta de tipus baix per atreure nous clients, “i caldrà arriscar més amb el client”. A més a més, els avenços tecnològics fan que no només intervinguin en el joc els bancs tradicionals. “Quan hi havia crisi, mentre els bancs no prestaven, plataformes financeres que operen a internet s'havien posat a concedir crèdits, amb informació solvent sobre el perfil del client que havien trobat a les xarxes socials i que abans només estava en mans dels bancs.”

Aquestes entitats, que concedeixen minicrèdits que competeixen amb el descobert bancari i la targeta de crèdit, són ja a hores d'ara un competidor molt temible, des d'un sistema paral·lel en què l'usuari fins i tot es pot sentir molt més còmode: “Si té un problema de tresoreria, el client ja no ha d'anar físicament al banc a humiliar-se.” En tot cas, en l'actual estat de les coses, el consumidor ha de seguir guiant-se per la prudència, com insisteix Maica López: “Abans de prendre cap decisió, els usuaris han de posar seny, i abans de decidir-se per una oferta o una altra, cal que estudiïn a fons el mercat, les possibilitats que li ofereix, tot avaluant la seva capacitat de poder cobrir els pagaments, si té prou solvència i com podria sortir-se'n amb una possible pujada de l'euríbor.”

Segons Bankimia, entre les entitats més actives en aquesta nova gran partida pel crèdit, hi trobaríem Santander, Mediolanum, Unoe, Cajasur, Catalunya Caixa, Deutsche Bank, IberCaja, Caixa Guissona, ING Direct, Sabadell, OpenBank, Bancorreos, Liberbank, BBVA, Caixa d'Enginyers i Bankinter, entre altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.