Fa uns dies Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació, declarava que Catalunya ha captat el 56% dels projectes d'inversió estrangera en R+D que rep l'Estat espanyol. Són dades de l'Institut d'Estadística espanyol. També el conseller afirmava que, segons l'indicador FDI Markets elaborat pel Financial Times, en els últims cinc anys Catalunya ocupa el tercer lloc del pòdium de les regions europees en atracció de projectes de recerca i innovació. Catalunya n'ha atret entre 2010 i 2015 un total de 66 amb una inversió de 1.072,9 milions d'euros i la creació d'uns 5.985 llocs de treball, sent la primera regió de l'Europa Continental, ja que només es veu superada per Irlanda i el sud-est anglès.

Així mateix, el 2014 la despesa empresarial en innovació tecnològica va créixer, encara que només el 0,8% (fins 3.119 milions d'euros). Això no havia passat des del 2010. Assenyalar també que el nombre d'empreses catalanes considerades innovadores va créixer un 7,6% en el període 2012-2014. Per contextualitzar i fugir del cofoisme, cal recordar que la despesa empresarial en innovació tecnològica de la Comunitat de Madrid va ser molt superior (4.748 milions d'euros).

Paradoxalment, aquests dies ens lamentàvem, objectivament, dels mals resultats de la innovació a Catalunya quan, a finals de novembre, es presentava l'Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020.

Deia el conseller que la situació política no ha frenat la inversió de les empreses estrangeres innovadores a Catalunya, però el conseller no deia, ni podia dir, que Catalunya està ara en una bona posició de competitivitat entre les regions europees perquè no seria cert.

En el document (Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020) es reflectia el fet, ja conegut, que la despesa interna en R+D a Catalunya va ser només de 3.000 milions d'euros l'any 2014, un modest 1,47% del PIB. Menor que anys anteriors i es troba lluny del 3% que es va marcar la Unió Europea.

Aquests resultats són bastant inferiors als d'altres comunitats de l'Estat espanyol com el País Basc o Navarra. També a la regió de Lisboa a Portugal. Aquestes regions, en el Regional Innovation Scoreboard, que classifica les regions en quatre categories d'innovació, estan en el grup d'innovadores de segona categoria (High Innovation followers), mentre que Catalunya està en un trist tercer grup (Medium Innovation followers). Confirma la davallada el fet que en el Regional Competitiveness Index, que és un indicador de competitivitat regional, Catalunya passa de la posició 103 l'any 2010 a la posició 142 l'any 2013 en 260 regions europees. Se situen en la meitat inferior.

Caldrà preguntar-se com és que Catalunya està entre les regions europees líders en captació d'inversions empresarials estrangeres en projectes de recerca i innovació i alhora està en una posició tan discreta en l'índex regional de competitivitat.

En una comparació més local observem que el País Basc té un finançament molt superior al català i que destina més recursos a la innovació. Per altra banda, el nivell impositiu que grava les empreses és més alt a Catalunya que a la Comunitat de Madrid. Globalment, a l'Estat espanyol, els costos energètics són més alts que en altres regions europees.

La càrrega de la reducció del dèficit públic sobre les comunitats autònomes i l'especial pressió econòmica que ha patit Catalunya per l'acció discriminatòria del govern espanyol amb Catalunya són també variables explicatives dels mals resultats catalans.