el pagament de contractistes a subcontractistes
La Comissió d'Economia del Congrés va aprovar el 27 d'abril una proposició no de llei d'ERC que reclamava mesures urgents per controlar els terminis de pagament dels contractistes principals amb els seus subministradors. La comissió va aprovar la proposició amb els vots de tots els grups amb excepció del PP i s'exigeix al pròxim govern que prengui mesures per garantir que les adjudicatàries d'obra pública paguin a les seves subcontractes en el termini màxim de 60 dies marcat per la llei.
En l'àmbit de la subcontractació existeix una persistent problemàtica relativa a la morositat del pagament per part dels adjudicataris als seus subcontractistes i subministradors. La recomanació dels experts en la lluita contra la morositat és la implantació de mesures combinades perquè les administracions públiques assumeixin responsabilitats i exerceixin un control pel que fa als pagaments dels contractistes.
Les solucions recomanades són: en primer lloc, que el contractista estigui sotmès a unes condicions imperatives relatives a unes condicions de pagament amb els subcontractistes; en segon lloc, que els adjudicataris estiguin subjectes a control administratiu durant l'execució del contracte, amb possibilitat d'imposar-los sancions en cas d'incompliment dels terminis de pagament legals; i en tercer lloc, el pagament directe als subcontractistes per part de les entitats públiques quan el contractista principal no compleixi els terminis de pagament.
La problemàtica relativa a la morositat del pagament a subministradors en l'àmbit de la subcontractació és un fenomen que existeix des de fa dècades. Raó per la qual la recomanació de la Comissió Europea de 12 de maig de 1995, relativa als terminis de pagament en les transaccions comercials, convidava els estats a “adoptar les disposicions necessàries per garantir que es realitzi, en terminis raonables, el pagament als subcontractistes en el marc dels contractes públics”. La directiva 2000/35 va ser incorporada al dret intern espanyol a través de la llei 3/2004, de 29 de desembre. Aquesta llei 3/2004 va modificar els articles de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. No obstant això, aquests canvis van ser insuficients per aconseguir millores en els terminis de pagament dels contractistes.
els terminis fixats.
Malgrat les reformes legals, el panorama de la contractació pública a l'Estat espanyol es continua caracteritzant per una sèrie de males pràctiques de pagament. En particular, les que exerceixen els grans adjudicataris d'obra pública, en forma de retards en els pagaments i ajornaments molt dilatats amb la part més feble de la cadena de contractació; o sigui, amb proveïdors i subcontractistes que solen ser pimes i representen l'última baula que suporta tot l'entramat. Els grans contractistes poden actuar amb impunitat, a causa de l'absència d'un règim sancionador que penalitzi l'incompliment del termini de pagament legal.
Per tant, el legislador hauria d'adoptar amb urgència mesures per controlar els terminis de pagament dels contractistes amb els seus subministradors i atorgar a aquests una protecció en el cobrament de les seves prestacions que els garanteixi cobrar com a màxim a 60 dies.
A més a més, ha de promulgar un règim sancionador en cas d'incompliment dels terminis de pagament legals i adoptar el que estableix l'article 71.3 de la directiva 2014/24/UE, és a dir, que les administracions paguin directament al subcontractista les quantitats que se li deguin pels subministraments lliurats o les obres realitzades, quan el contractista es retarda.