Opinió

Titulats universitaris ‘prêt-à-porter’

L’opinió dels alumnes s’ha d’escoltar bé i considerar-la, però, objectivament, per a la presa de decisions sobre el plantejament de la formació, és més necessari tenir informació estructurada sobre la percepció dels empresaris i dels graduats, que ja s’han enfrontat al mercat laboral

La universitat no prepara per al mercat laboral. Un missatge recurrent. Ho vaig començar a sentir d’empresaris en una reunió de consells socials de les universitats públiques catalanes fa bastants anys, crec que era el 1995 o 1996. Venien a dir que no donàvem als alumnes les eines per després treballar a les fàbriques. Certament les universitats no els formaven per a feines concretes. La indústria farmacèutica i la de derivats del petroli contracten químics, ho fan moltes més, també les universitats. Seria impossible explicar totes les competències específiques de totes aquestes entitats. Ja en aquell moment la resposta va anar en la línia de dir que moltes de les coses que demanaven eren pròpies de graduats d’FP. La sobretitulació i els salaris baixos eren una constant.

Això ho deien els empresaris. Fa pocs dies, la premsa es va fer ressò dels resultats d’una enquesta feta a Espanya per una empresa de recursos humans. Concloïa que una gran majoria d’alumnes universitaris, un 60%, creu que la universitat no els prepara bé per enfrontar-se al món laboral, contra un 8,8% que pensa que sí. Una quarta part dels enquestats voldria més coneixements teòrics ajustats a les necessitats reals de les empreses. Quant a competències transversals, els alumnes voldrien poder fer pràctiques en empreses, més assessorament en matèria de recerca de feina i orientació laboral, i rebre formació relacionada amb habilitats socials, de comunicació, intel·ligència social i emocional, etc. Em quedo amb una cosa: el grau de desorientació dels alumnes i la falta d’atenció de les universitats en l’orientació dels estudiants davant els diferents escenaris.

L’opinió dels alumnes s’ha d’escoltar bé i considerar-la, però, objectivament, per a la presa de decisions sobre el plantejament de la formació és més necessari tenir informació estructurada sobre la percepció dels empresaris i dels graduats, que ja s’han enfrontat al mercat laboral.

Crec que és molt útil llegir els estudis que periòdicament publica l’AQU sobre la inserció dels graduats i sobre l’opinió dels ocupadors. Proporciona una informació contrastada sobre el que passa a Catalunya.

Quina formació pensen els graduats que els falta? Consideren que tenen prou coneixement teòric? Efectivament, un graduat universitari, en el lloc adequat, hauria de tenir més coneixement teòric general per adaptar-se a qualsevol feina específica. Molts d’ells, però, detecten falta de coneixement pràctic. Per contra, veuen que tenen un gran dèficit en idiomes i que els falta saber més informàtica, prendre decisions, lideratge, capacitat de gestió i solució de problemes.

Quan responen els ocupadors, diuen que s’haurien de millorar les competències transversals i destaquen la resolució de problemes i la presa de decisions. Les opinions són diferents segons l’àmbit, però no excessivament en els aspectes més generals.

Curiosament, hi ha una opinió redundant, els costa trobar el perfil adequat. A banda de mancances específiques, per falta de vocacions o per falta d’oferta universitària, em sembla que hi ha un error de percepció sobre com funciona o hauria de funcionar la formació de les persones.

El que no hauria de passar és confondre un titulat recent amb un sènior amb experiència. Un jove titulat no és una peça d’una màquina feta a mida per a una empresa concreta. És una persona que té o hauria de tenir uns coneixement que li permeten fer-se càrrec en poc temps de les necessitats d’aquella feina. N’haurà d’aprendre. Una de les qualitats que hauria de tenir és adaptabilitat.

Segurament la formació més completa entre els universitaris és la del metge. El metge fa sis anys de carrera i treballa sobre un únic objecte, el cos humà, des de totes les perspectives fisiològiques possibles. Una part de la carrera la fa dins de l’hospital i la part pràctica sobre el cos humà amb especialistes. I per ser metge especialista cal fer el MIR, que comporta entre dos i cinc anys més. Pretendre que en quatre anys en altres disciplines surtin graduats fets a mida per a cada empresa és absurd.

Sí que veig absolutament necessari que les universitats treballin amb la informació que aporta l’AQU sobre cada titulació. Hi ha mancances que sí que es poden solucionar, la majoria des de les mateixes titulacions.

També és necessari que, sectorialment, els ocupadors i les universitats parlin estructuradament. Aquesta és una feina que, amb la col·laboració de l’AQU, li correspondria al Departament de Recerca i Universitats.

Informes AQU

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya, fa estudis sobre la inserció laboral, l’opinió dels ocupadors i la satisfacció dels titulats. Recentment ha inaugurat l’Observatori del Talent de Catalunya. Actualment s’està fent una enquesta per conèixer l’opinió de les empreses i organitzacions instal·lades a Catalunya sobre si la formació universitària s’adequa a les seves necessitats. Hi estan convidades 32.000 empreses i els resultats es tindran entre 2022/23.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.