Política

Estat francès

Eleccions presidencials

En terreny d’atur i despoblació

La ultradretana Le Pen es consolida al nord-est desindustrialitzat i a la costa mediterrània

Retrocedeix a les grans ciutats, però avança en aquelles zones rurals més deixades econòmicament i socialment

Hi ha un elector despolititzat i enrabiat que podria acudir a les urnes per votar contra Macron

Les manifestacions contra el pas de l’ultradretà Jean-Marie Le Pen a la segona volta de les presidencials van aplegar més d’un milió de persones al carrer l’1 de maig del 2002. El 2017, l’arribada a la segona volta de la seva filla Marine ja només en va mobilitzar unes 140.000 a tot el país. Dissabte passat, van ser únicament 23.000, segons el Ministeri de l’Interior. Evidentment, hi ha un efecte de banalització d’aquest nou duel Macron-Le Pen i un debilitament de l’anomenat front republicà vint anys després.

L’extrema dreta va aconseguir a la primera volta del 10 d’abril 3,4 milions de vots més que fa cinc anys, si se sumen els dels candidats Éric Zemmour i Nicolas Dupont-Aignan, en total un 32,3%, un rècord a la V República. Le Pen parteix d’aquesta base per intentar ara aspirar a derrotar realment Macron, que no té pas assegurat els votants del radical d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, que, majoritàriament, s’abstindran.

El president sortint ja no apareix com un vot de ruptura sinó que arrossega el llast del seu quinquenni, especialment amb les capes més populars, que no aprofiten els àmbits de l’economia que van millor. En canvi, Le Pen continua erigint-se en el vot antisistema i amplia la seva influència cap a territoris rurals que es consideren desemparats dels criteris liberals macronians. La progressió de la ultradretana en zones desindustrialitzades del nord i nord-est de França es confirma i es manté en els seus feus històrics de la costa mediterrània. El seu nou avenç es produeix en la ruralia més aïllada, que no disposa ni d’agroindústria ni de turisme. Així, Le Pen es va imposar en la primera volta en més de 20.000 municipis respecte als menys de 12.000 de Macron, tot i que aquest també progressés. La ultradretana compensa d’aquesta manera el seu retrocés a les grans ciutats, on el més identitari Zemmour obté millors resultats. En l’àmbit social, Le Pen és primera en vot entre obrers i empleats, els que cobren menys de 1.250 euros al mes i la franja d’entre 35 i 59 anys, segons una enquesta dels mitjans públics. El gran impuls de Mélenchon, que va estar a punt de desbancar-la, provenia principalment de joves de classe mitjana i entorn urbà.

Els llocs de més abstenció fa dos diumenges coincideixen, a l’inrevés, amb les zones on Le Pen és més forta. És a dir, hi ha un potencial elector menys polititzat però alhora més enrabiat contra les anomenades elits que podria acudir en segona volta a les urnes. I no ho farà per Macron. És el que busca la candidata amb la seva barreja de mesures contra la immigració i les institucions europees i d’anuncis de baixada d’impostos i cobertura social. Tot i formar part d’una dinastia política, cada personalitat i gran empresari que declara que votarà Macron ella l’utilitza per fer un front contra el president en el més clar sentit populista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.