Política

Estat francès

Eleccions presidencials

Macron-Le Pen, segona part

Els francesos voten avui després d’una campanya dominada pel tema del poder adquisitiu

El president sortint arrossega desgast i vira cap a l’elector d’esquerra

La ultradretana modera imatge i mira de capitalitzar la protesta

El repartiment de forces entre tots dos és ara més ajustat que el 2017

Els francesos voten avui en aquesta repetició del duel de les presidencials amb un repartiment de forces més ajustat que fa cinc anys. El president sortint, Emmanuel Macron, arrossega el desgast d’haver estat al capdavant del país enmig de crisis socials i pandèmiques, mentre que la ultradretana Marine Le Pen intenta capitalitzar el vot de protesta suavitzant la seva imatge. En la campanya de la segona volta, l’un i l’altra s’han vist obligats a apropar-se als electors d’esquerra de Jean-Luc Mélenchon, que va estar a punt de classificar-se, i els seus programes respectius s’hi han adaptat tot conservant diferències substancials i sovint antagòniques.

El tema central del poder adquisitiu, aguditzat amb la guerra a Ucraïna, ha fet que tots dos rivalitzessin sobre quines eren les millors mesures per retornar als ciutadans part d’aquests diners esvaïts amb la inflació. Macron, que ja s’ha gastat 30.000 milions d’euros des de la tardor passada per amortir la pujada dels preus de l’energia, propugna obligar els empresaris a pagar una prima de 6.000 euros als treballadors lliure de cotitzacions socials.

Per la seva part, Le Pen promet als patrons deslliurar-los també de les cotitzacions si augmenten més d’un 10% els salaris. En el debat televisiu de dimecres passat, el president va retreure a la seva contrincant que una cosa és fer-ho puntualment i una altra “decidir sobre els salaris en lloc dels empresaris”. El líder centrista ha repartit força ajudes econòmiques aquests darrers mesos i ha limitat l’increment de les tarifes d’electricitat al 4%. En canvi, la seva adversària critica que això només sigui temporal i vol perpetuar-ho abaixant l’IVA d’aquestes factures del 20% al 5,5%, a més de deixar-ho a zero en un centenar de productes alimentaris i d’higiene. La disminució de l’IVA energètic, en tot cas, xoca amb les regles europees i l’objectiu d’anar-se apartant dels hidrocarburs fòssils. Tampoc no és clar com es compensa aquesta falta d’ingressos de l’Estat.

La qüestió ecològica és un dels punts sensibles per als votants de Mélenchon, que és favorable a les renovables però sortint del nuclear. En això, tant Macron com Le Pen volen mantenir el nuclear construint nous reactors com a aposta per l’autonomia energètica de França. Le Pen, però, defensa que ho sigui exclusivament i Macron, combinant-ho amb les eòliques i les solars per aconseguir la neutralitat de carboni d’aquí al 2050. Le Pen vol aturar les eòliques i desmantellar les actuals pel seu impacte en el paisatge.

Respecte d’una convenció ciutadana pel clima que ell mateix va avortar, i que el fenomen dels armilles grogues va acabar de rematar, Macron anuncia ara que el pròxim primer ministre s’encarregarà personalment de l’anomenada planificació ecològica, un terme sortit directament del programa de Mélenchon.

Un referèndum polèmic

Aquestes discussions han deixat en segon pla el debat sobre la immigració que havia dominat la precampanya mesos abans, amb la irrupció d’un candidat encara més extrem que Le Pen com és Éric Zemmour. Això, d’altra banda, ha permès a la candidata aparèixer com a més moderada i desviar l’atenció buscant federar totes aquelles persones en greuge amb Macron.

Però el programa de fons de la ultradretana no ha variat fonamentalment, tot i que ara ja no vulgui sortir de l’euro ni de l’OTAN. Una de les seves mesures estel·lars és la convocatòria d’un referèndum sobre la identitat francesa i la immigració, amb l’objectiu d’imposar la preferència nacional a l’hora d’accedir a les feines i les ajudes socials, a més de suprimir la nacionalitat automàtica als fills dels immigrants i de fer valdre la jurisdicció francesa sobre l’europea. “La immigració anàrquica i massiva contribueix a l’agreujament de la inseguretat al nostre país”, va afirmar en el cara a cara televisiu.

“Vostè no respecta la Constitució francesa”, li va respondre Macron sobre el fet que Le Pen vulgui tirar endavant aquest referèndum sense que es voti una llei al Parlament. Ella se sustenta en el fet que De Gaulle ho va fer el 1962 per establir el sufragi universal directe per escollir el president. Però els juristes recorden que aquesta via no es pot utilitzar quan es toquen drets bàsics constitucionals.

Darrere d’aquestes discussions institucionals hi ha la necessitat que l’Assemblea tingui un caràcter proporcional en relació amb l’actual sistema majoritari que fa que, per exemple, el partit de Le Pen només hi obtingués vuit diputats el 2017 quan en les eleccions a una volta arriba a ser el més votat al país. Fa cinc anys, Macron va dir que instauraria una part de proporcionalitat a les legislatives però ho va acabar deixant estar adduint el bloqueig del Senat, dominat per la dreta republicana. Ara diu que aquesta vegada ho farà, així com la possibilitat de desaparellar les eleccions presidencials de les legislatives i que aquestes siguin a mig mandat com abans. Tot dependrà del marge de victòria avui respecte a Le Pen.

Incògnita sobre les abstencions i els vots en blanc

Vicenç Batalla

A diferència del 2017, en què el front republicà contra Marine Le Pen encara es mantenia en part entre els electors de la dreta i l’esquerra parlamentària, ara aquest cordó sanitari contra l’extrema dreta és molt més relatiu. Fa cinc anys, Macron es va imposar amb un 66%, mentre que Le Pen es va quedar just per sota del 34%. Ja era més que el 2002, quan el seu pare, Jean-Marie, no va anar més enllà del 16%. En aquests moments, els darrers sondejos de divendres oscil·len entre una diferència de 10 a 14 punts, amb la ultradretana que es mou entre el 43% i el 45%. Durant les dues setmanes de campanya d’aquesta segona volta, Macron ha ampliat lleugerament l’avantatge en les enquestes després que, en la primera, quedés quatre punts i mig al davant de Le Pen. Però les seves reserves de vot han disminuït respecte a les anteriors presidencials i depenen, en bona part, de l’actitud dels electors de Jean-Luc Mélenchon, que va obtenir gairebé un 22% fa dos diumenges. Un vot intern dels insubmisos d’esquerra va reflectir que majoritàriament s’abstindrien o votarien en blanc. Les últimes enquestes revelen que els mélenchonistes comencen a decantar-se per Macron, en un 41% i ja només són un 38% que es quedaria a casa enfront el 21% que votaria Le Pen. Potser influïts pel debat del dimecres entre tots dos, en què el president sortint va ser superior a l’aspirant.

Tot i això, el vot de desadhesió ja va ser molt alt el 2017, amb un 8,5% de paperetes en blanc o nul·les i una participació que no va arribar al 75%. Ara, es preveu que es quedi en el 73,5%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.