Economia

banc central europeu

El BCE mou fitxa per evitar una crisi del deute a la zona euro

L’organisme reinvertirà part dels ingressos del programa de compres antipandèmia per contenir les primes de risc

L’encariment del deute accelera la creació d’un nou instrument per estabilitzar els mercats

El Banc Central Europeu (BCE) mou fitxa per evitar una nova crisi del deute. La cúpula de la institució monetària es va reunir ahir d’urgència per abordar l’escalada de les primes de risc i l’encariment del deute en els països del sud d’Europa després de l’anunci la setmana passada de la pujada dels tipus d’interès.

En la trobada, la cúpula del BCE va decidir actuar davant els fantasmes d’una nova crisi del deute sobirà als països perifèrics. Concretament, l’organisme monetari va acordar dos moviments: accelerar el disseny d’un nou instrument per poder fer front a futures crisis del deute i reinvertir amb “flexibilitat” part dels ingressos derivats del programa de compres per combatre la pandèmia. L’objectiu, va indicar la institució, és “preservar el funcionament de la política monetària”.

Amb una senda d’augment dels tipus d’interès al davant, el BCE va voler deixar clara als mercats la voluntat d’evitar de totes passades una nova crisi del deute. “Des de l’inici del procés gradual de normalització de polítiques el desembre del 2021, el BCE s’ha compromès a actuar contra els riscos de fragmentació que ressorgeixen”, assenyalava l’organisme en un comunicat després de la reunió.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja va assegurar la setmana passada després de la reunió del consell de govern que la institució actuaria si les primes de risc es disparaven. Ara bé, els mercats no es van prendre seriosament les paraules de Lagarde, que no va detallar com ho farien, i reclamaven fets.

És aquí quan, davant el temor generat per l’escalada de les primes de risc dels països del sud d’Europa, particularment Itàlia, el BCE va ser conscient de la necessitat d’enviar un senyal que calmés els mercats. La següent reunió de la institució quedava encara massa lluny i l’opció més efectiva era la convocatòria d’una trobada extraordinària que va acabar amb una decisió sobtada.

El cost del deute s’ha disparat a tot el sud d’Europa: a Grècia ha superat el 4,5%, a Itàlia el 4% i a Portugal el 3%. En el cas de l’Estat espanyol, el deute s’ha enfilat fins al 3%, el nivell més alt des del 2014.

En el comunicat posterior a la trobada, el BCE va admetre que la pandèmia ha deixat “vulnerabilitats duradores en l’economia” de la zona euro i que la transmissió de la normalització de la política monetària és “desigual”. Precisament, la flexibilitat en la reinversió dels ingressos del programa antipandèmia vol preservar aquesta transmissió de la política monetària, clau per a l’estabilitat de preus.

A més, el comunicat envia un senyal clar sobre la implementació d’un mecanisme per abordar futures crisis del deute. Es tracta d’un nou instrument “antifragmentació” sobre el qual el BCE encara no ha donat més detalls. Les decisions de la trobada es limiten a encomanar als tècnics que “accelerin la finalització del disseny” del nou mecanisme, que posteriorment haurà de ser examinat per la cúpula de l’organisme monetari.

Les mesures del BCE per evitar una nova crisi del deute arriben després que la cúpula acordés la setmana passada deixar enrere l’etapa expansiva amb una pujada dels tipus d’interès de 25 punts al juliol. A més, també va decidir acabar el programa de compra d’actius que va posar en marxa l’any 2015 per evitar episodis de deflació en un context econòmic marcat pels baixos tipus d’interès.

De moment, la decisió del BCE ha deixat més tranquils els mercats de deute: les primes de risc de Grècia, Itàlia o l’Estat espanyol van començar a caure. La de l’Estat espanyol, per exemple, va retrocedir gairebé 10 punts i la d’Itàlia, 18.

El cost que paga un país per finançar-se

Les primes de risc expliquen el cost que paga un país per finançar-se. Es tracta d’un sobrecost que té un emissor de deute davant un altre que es considera com a referència perquè se’l pressuposa un menor risc, el deute alemany en aquest cas. Així, el càlcul es fa a partir de la diferència entre un tipus d’interès que paga un país quan demana diners prestats i el que paga un altre amb un interès menor. Com més risc hi hagi entre el primer i el segon, més elevada serà la seva prima de risc i més alt serà el tipus d’interès del seu deute. Per aquest motiu, es tracta d’un indicador de la confiança que tenen els inversors en la solidesa d’una economia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.