Tensió al Bàltic

La història torna a fer aflorar les tensions entre Rússia i Polònia, ja enfrontades per la invasió russa d’Ucraïna. Varsòvia ha decidit rebatejar la regió coneguda fins ara com a Kaliningrad –l’enclavament rus situat a la costa del mar Bàltic– amb el nom polonès de Krolewiec. Aquest topònim serà utilitzat a partir d’ara en els mapes i documents oficials.

Situat entre Lituània (al nord) i Polònia (al sud) i obert al mar per la banda de ponent, Kaliningrad és l’única frontera terrestre entre aquest últim país i Rússia. Les autoritats poloneses justifiquen el canvi perquè consideren que el nom de Kaliningrad, imposat el 1946 per l’URSS en honor de Mikhaïl Kalinin –un dels líders de la revolució bolxevic–, no té “cap relació amb la ciutat ni amb la regió”.

A més, la Comissió per a la Normalització de Noms Geogràfics de Fora de la República de Polònia denuncia que el fet de posar a una ciutat pròxima a la frontera polonesa “el nom d’un criminal responsable, entre altres coses, d’ordenar la massacre de milers de polonesos té un impacte emocional negatiu”. “El nom rus [...] no pot ser acceptat per Polònia”, sentencien.

Es refereixen que Kalinin va ser un dels sis comandants soviètics que van ordenar l’execució de més de 21.000 presoners de guerra polonesos –la majoria oficials de l’exèrcit– en una zona boscosa de la localitat de Katin, el 1940, per ordre de Stalin. L’URSS va negar durant molt temps la responsabilitat en el crim. Ho va admetre, finalment, el seu últim president, Mikhaïl Gorbatxov, el 1990.

En paral·lel, el govern polonès ja ha començat a construir una triple barrera de filferro al llarg dels 210 quilòmetres de perímetre al voltant de l’enclavament. També té previst reforçar-hi la presència de guardes de frontera, segons va anunciar el primer ministre, Mateusz Morawiecki, en una visita a la zona. El novembre passat, el viceministre polonès d’Afers Estrangers, Pawel Jablonski, va advertir del risc que Rússia llanci “accions agressives” contra la regió bàltica des de l’enclavament.

La decisió de rebatejar Kaliningrad va despertar la fúria del Kremlin. “Això ja no és russofòbia, són processos que voregen la bogeria”, va declarar el portaveu presidencial, Dmitri Peskov. “Això no fa cap mena de bé a Polònia, són accions hostils.”

Fundada l’any 1255 per l’Orde Teutònic en honor del rei bohemi Otakar II, l’actual ciutat de Kaliningrad va rebre el nom de Königsberg –Krolewiec, en polonès; Karaliaucius, en lituà, i Korolevets, en rus–. Capital prussiana, Königsberg i la seva àrea van passar a mans soviètiques després de la derrota del nazisme.

Rússia hi manté l’accés terrestre i ferroviari des de Bielorússia a través de l’anomenat passadís de Suwalki. Es tracta d’un corredor d’un centenar de quilòmetres que ressegueix la frontera entre Polònia i Lituània i que els russos utilitzen per fer arribar passatgers i mercaderies al seu enclavament.

El passadís –envoltat d’estats membres de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN– va ser temporalment bloquejat l’any passat per Lituània en aplicació de les sancions europees contra Moscou, fet que va deixar aïllat i sense provisió de béns l’enclavament durant un mes.