Millora i Monbus semblen conceptes excloents; durant les últimes dècades ens ho han demostrat. A Esparreguera hi deu haver pocs assumptes que generin tant consens com la posició de la vila cap a Monbus, una empresa que ens ha demostrat durant dècades que incompleix i presta serveis de manera deficient, fet que ens ha portat a assumir que no disposem d’instruments jurídics per buscar una alternativa. L’únic que ens queda és no afluixar. Fa dues setmanes ens vam reunir amb Monbus al Departament de Territori. Allà vam intentar, i crec que ho vam aconseguir, transmetre a Monbus el malestar de tantes dècades de la ciutadania d’Esparreguera i la necessitat peremptòria de visibilitzar, si és que així ho vol Monbus, un canvi. També li vam fer avinent, i ho hem començat a explicar a la ciutadania, que hem entrat en fase sancionadora explícita contra l’empresa. Ja tenim policia local perseguint els incompliments de l’empresa i ens coordinem amb Territori per saber com hem de plasmar aquestes actes i com s’han de recollir les queixes ciutadanes perquè siguin després aptes per iniciar expedients sancionadors des del departament. Hem activat tota la maquinària necessària perquè es puguin produir sancions. Tot el mal que puguem fer a l’empresa, si no canvia la manera de prestar el servei, l’hi farem.

Autobusos que paren a la benzinera de sortida d’Esparreguera i deixen el bus ple de gent en espera d’un canvi de conductor, cosa que és completament il·legal; autobusos que circulen sense els mínims d’accessibilitat, de climatització o de seguretat a les línies urbanes i interurbanes, fins i tot ens han arribat imatges d’autobusos que no tenen prou força per pujar un carrer en un barri perifèric: la gent ha de baixar del bus i tornar-hi a pujar a dalt del carrer perquè l’autobús no funciona... Tot això ho vam transmetre a l’empresa, la voluntat que els perseguiríem, que aniríem a fer mal. Ja tenen una sanció de 14.000 euros sobre la taula, i treballarem perquè en tinguin moltes més.

La reacció de l’empresa va ser de comprensió. La gerència de Monbus Catalunya ha canviat darrerament i en algun moment de la reunió van reconèixer que el que els estàvem dient és greu i entenen que s’ha de solucionar. Vam acordar reunir-nos aquesta setmana aquí a l’ajuntament. Portaran una proposta d’acords, uns compromisos que, segons ens van transmetre, i ho dic amb tota la cautela del món, estan disposats a assolir, entre els quals, el més destacat, i s’hi van comprometre allà mateix en la reunió, i després per escrit, per correu electrònic, tal com els vam demanar, que canviarien l’autobús que avui està prestant el transport urbà per un que pugui pujar els carrers i tingui amortidors en condicions i climatització, i sigui accessible.

La sanitat al Baix Llobregat Nord no hauria de dependre d’una cosa tan poc estratègica com el fet que algú disposi d’una planta lliure o d’uns terrenys. En l’anterior entrevista que vam fer , a la pregunta d’on hauria d’ubicar-se el CUAP vaig contestar que al Baix Llobregat Nord. Ho continuo sostenint. Evidentment, podria fer una batalla acarnissada amb altres alcaldes per defensar que Esparreguera és la millor ubicació, perseguint una voluntat purament electoral, que és una cosa que no vull fer. Però el que sí que puc fer i he de fer és parlar de les motivacions tàctiques, estratègiques i objectives per les quals Esparreguera seria una bona ubicació per a aquest CUAP. El CUAP de Sant Andreu de la Barca és una rara avis, algú ens hauria d’explicar per què es va decidir establir allà un CUAP tenint en compte els més de deu quilòmetres que separen sense transport públic en cap moment del dia bona part dels municipis del Baix Llobregat Nord i la proximitat del CUAP de Sant Andreu amb altres CUAP a la zona central del Baix Llobregat, que ho fa encara més surrealista, i el fet que molt del trànsit sanitari d’emergències per arribar a Sant Andreu ha de passar per Martorell: Sant Esteve Sesrovires, Olesa, Esparreguera, Abrera, Collbató i el Bruc. Què passa? Que la gent no arriba al CUAP, es queda a Martorell i col·lapsa les urgències. El de Sant Andreu de la Barca no és una opció. Que hi ha d’haver un altre CUAP més al nord és una evidència.

L’orografia del Baix Llobregat Nord és la que és. Esparreguera hi ocupa una posició central, és una de les dues ciutats més grans. Entenc que això hauria de ser un criteri destacat, tenint en compte la mobilitat, que el màxim de ciutadania possible visqui al mateix municipi on s’instal·larà el CUAP i que les comunicacions per carretera, les preferides en cas d’urgència, siguin les millors. I Esparreguera disposa de l’A-2 i amb la nova connexió amb la B-40. Mirant l’estructura del Baix Llobregat Nord, veiem que el Bruc, Collbató, Abrera i Esparreguera estan vinculades directament a l’A-2 i que Olesa està apartada de l’A-2.

Estem treballant amb la intenció de tenir-la tancada al juny i poder-la aprovar al setembre. El POUM ho és tot. Dos dels temes de què hem parlat ara, el CUAP i el transport públic, hi estan vinculats. Si s’arribés a la conclusió tècnica que Esparreguera és el lloc idoni per al CUAP, el POUM hauria de recollir-ne la ubicació i una reserva de terreny. I si Territori s’avingués a construir una estació d’autobús a Esparreguera, també hauria d’haver-hi una reserva al POUM. El temps que fa que Esparreguera espera el POUM és profundament perjudicial per als interessos de la vila. Parlem de barris que van quedar als llimbs durant quinze anys, de llicències industrials que s’haurien d’estar donant i no es poden donar, de necessitats d’equipaments, de creixement urbanístic (no desbocat, el model d’Esparreguera no és el d’altres ciutats del voltant, però sí un cert creixement)... I el més important de tot és l’impacte que té l’aprovació del POUM en les arques municipals. Al juny tindrem l’aprovació inicial tancada per poder-la acabar d’analitzar i treballar amb l’oposició, que, per cert, està participant en tot el procés.

Santa Maria del Puig és de l’Ajuntament d’Esparreguera, així consta en l’inventari de béns municipals i en el registre. El problema que hi ha és que hi ha una nota registral simple que no deixa cap tipus de dubte sobre la propietat municipal, però n’hi ha una altra d’estesa amb una frase que diu alguna cosa així com que sempre que l’arquebisbat de Barcelona disposi d’un títol habilitant que demostri la seva titularitat anterior. L’arquebisbat ja no té res a veure amb Esparreguera, perquè entre que es va redactar aquella nota i avui va aparèixer el bisbat de Sant Feliu. El bisbat de Sant Feliu diu que no el té, però la nostra resposta és que no només volem saber que no el tenen, sinó el seu compromís notarial que la seva voluntat no és reclamar la propietat en cap moment. Perquè el que no volem de cap de les maneres és que Esparreguera hagi de fer una despesa a Santa Maria del Puig, que d’altra banda és un patrimoni que ens estimem molt, perquè d’aquí a deu anys vingui un bisbe espavilat i presenti un títol que ens prengui la propietat pública. Si hi ha un acord, retirem de la nota registral aquesta menció i això és propietat municipal i nosaltres endavant amb els escassos recursos dels quals disposem però amb tota la voluntat del món a mantenir Santa Maria del Puig com un element emblemàtic i un patrimoni important del romànic i preromànic en l’àmbit català. Esperem que es pugui explotar turísticament juntament amb l’enclavament de la colònia Sedó, que hi està molt vinculada.