Les platges de Palafrugell han estat en fase de canvi de manera natural a causa de les tempestes i les pluges, fet que ha provocat que les rieres que hi desemboquen malmetin la sorra, dificultant el gaudi de la costa palafrugellenca. En aquest sentit, l’alcaldessa del municipi, Laura Millán, assenyala que han tingut “mala sort” perquè, tot i que la pluja ha anat bé per revifar l’estat de sequera, la sorra que havien posat a les platges l’hauran de tornar a col·locar perquè estiguin a punt per a l’estiu: “Amb la complicació que això representa, perquè s’ha de fer baixar maquinària pesant per zones amb molt de desnivell, petites, amb escales...” I afegeix: “Tot i així, l’1 de juny comptem que ho tindrem tot a punt, si no tenim cap mala passada amb el temps.”

De fet, ja es va actuar per arreglar la sorra abans de Setmana Santa per evitar que la gent veiés les màquines treballant i que els turistes francesos que venen en aquesta època poguessin gaudir de les platges, al mateix temps que s’afavoria el sector de la restauració i l’hostaleria. Tot i això, amb el temps no s’hi pot fer res. I el que és dolent per a l’estat de les costes, és bo per a un altre àmbit. Per exemple, per poder obrir les dutxes. En aquest sentit, Millán afirma que han tingut una conversa amb la resta de municipis de la comarca del Baix Empordà i han decidit reduir el nombre de dutxes: “No les traurem, perquè és complex treure-les. A més a més, les restriccions les han aixecat fa un mes, per tant, i de moment, no farem cap acció definitiva”, explica la batllessa. El que faran és reduir a la meitat els punts d’aigua disponibles: si en una platja hi ha quatre o cinc dutxes, només en funcionaran dues. En aquest sentit, l’alcaldessa creu que s’ha d’aprendre de la sequera i prendre consciència del que s’ha patit durant tot aquest temps i ser més responsables de l’ús que es fa de l’aigua, més enllà de si hi ha restriccions o no.

A banda de les platges, també hi haurà canvis en els camins de ronda. Tot i que la competència sobre costes, platges i camins de ronda no és de l’Ajuntament, sí que el consistori procura arreglar els vials per motius de seguretat –una competència que sí que li és pròpia–. En aquesta direcció, Palafrugell treballa per arreglar el sender del Golfet fins a la plaça Dorothy Webster, on fa uns anys una esllavissada de pedres va destruir les escales d’accés. Ara, des de SOS Costa Brava, es va parlar amb l’Ajuntament, Costes de la Generalitat i Costes del Ministeri, i les dues administracions es van posar d’acord per fer que el traçat passés pel davant de mar del Golfet, i no pel darrere. El problema és que el projecte s’ha de tornar a refer perquè ha passat el temps i els permisos han caducat.

En la mateixa línia, el camí de ronda de Tamariu és objecte d’un altre projecte, finançat en part per subvencions Next Generation. La part que ha obtingut els fons europeus és la banda de cala Pedrosa. El que estan desenvolupant és tot el vial des de la platja dels Lliris fins a cala Pedrosa, ja que es troba en mal estat, i en alguns trams fins i tot és perillós. Està previst que s’hi actuï de cara al setembre. L’altra part, finançada pel consistori, és la banda de la cala dels Lliris, però la batllessa explica que han d’acabar de parlar amb els grups municipals “per dibuixar el projecte d’integració paisatgística”. De moment ja s’han fet les expropiacions i una part de l’estudi ja està redactada; ara està en procés de licitació. La previsió és que per a l’any 2026 ja puguin incloure’l en el pressupost. D’altra banda, un veí de Tamariu es queixava en un article d’opinió en aquest diari que faltaven unes senyalitzacions al carrer de la Riera, i Millán avança que es posaran aviat: “A principis d’estiu ha d’estar senyalitzat, pintat i en condicions correctes.”

Per la seva banda, Mònica Alcalà, cap de l’oposició per Esquerra Republicana al municipi, considera que les reclamacions de l’entitat ecologista SOS Costa Brava sobre la construcció del xalet del Golfet i, en concret, sobre els murs que envolten la finca, s’han d’analitzar amb prudència i perspectiva. “S’han de mirar de lluny, perquè hi ha moltes opcions”, afirma, remarcant que no es pot prendre una posició definitiva “fins que no hi hagi una sentència judicial ferma” que resolgui del tot la controvèrsia. En aquest sentit, Alcalà recorda que, segons els informes tècnics de l’Ajuntament, actualment s’estan seguint tots els tràmits administratius i jurídics pertinents per tal que es pugui executar l’enderrocament dels elements que s’han considerat il·legals.