Empreses

TMB fa un cop de volant al negoci exterior amb el suport d'Acc1ó

L'operadora de transport de Barcelona prioritza la presència en els organismes internacionals que financen projectes en països en desenvolupament. L'empresa vol liderar les actuacions a l'estranger

L'empresa cerca una vinculació permanent a l'FMI, el Banc Mundial o el BID

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l'operadora pública de les xarxes de bus i metro de la capital catalana, reorientarà el seu negoci exterior, on actua com a enginyera i consultora de mobilitat, i adoptarà una actitud més activa en la selecció dels projectes. D'ençà de la creació de la direcció general de desenvolupament del negoci i internacional, l'any 1985, TMB ha participat en projectes de transport a Europa, Llatinoamèrica, Àfrica i l'Orient Mitjà, però gairebé sempre per iniciativa d'una altra empresa o institució pública, que ha valorat la gestora pública barcelonina pel seu prestigi internacional. “Fins ara hem actuat quan ens han vingut a buscar, i entenem que ha arribat el moment de fer un pas endavant: volem estar al dia de les oportunitats i ser els protagonistes del nostre desenvolupament internacional”, explica Miguel Bonilla, adjunt a la direcció general de serveis corporatius de TMB.

Ser proactius vol dir, en primer lloc, tenir informació de primera mà sobre els grans projectes de transformació urbana que s'estan coent al món des de fases molt incipients. En aquest sentit, TMB ha identificat com un factor clau la seva presència en organismes internacionals que financen projectes de desenvolupament, com ara el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) o el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Per assolir aquest posicionament, l'operadora barcelonina ha buscat la col·laboració de l'agència de suport a la internacionalització de la Generalitat Acc1ó. Bonilla pensa que des de Catalunya aquest és el camí lògic per “fer un salt important de coneixement”. Serà aleshores que TMB decidirà en quins projectes internacionals vol centrar els esforços, prendre la iniciativa i, a continuació, cercar els socis adequats per a cada ocasió. En tot cas, TMB té clar que es limitarà als serveis d'enginyeria i consultoria i no preveu destinar recursos econòmics a cap inversió.

CONSERVAR.

Aquest cop de timó no significa que la companyia renunciï a seguir explorant les oportunitats a través de les empreses o consorcis en què participa actualment. Una de les més actives és Transports Ciutat Comtal (TCC), amb el grup Moventia, en què TMB té el 33%. TCC té la concessió de diverses línies regulars a Catalunya i dels autobusos comarcals de Pamplona, i aspira a l'explotació del transport en superfície d'algunes zones de Bogotà (Colòmbia), cosa que significaria un miler d'autobusos.

En col·laboració amb la Corporation Française de Transport, la companyia de busos urbans de Perpinyà del grup d'Alacant Vectalia, TMB aspira a donar servei a tota la conurbació de la ciutat. Al concurs, que es resoldrà a finals d'aquest mes, també s'han presentat firmes del nivell de l'operadora del metro de París o Keolis, la filial de transport per carretera de l'SNCF. En cas de guanyar, seria la primera vegada que TMB operaria fora de l'Estat espanyol.

La companyia barcelonina manté aliances amb ALG, per a la reestructuració de la xarxa de transport urbà de Casablanca (Marroc) i avançar cap a un sistema intermodal en què convisquin els autobusos i el tramvia. També junt amb la consultora d'infraestructures, transport i logística, assessoren el govern peruà en l'ampliació i renovació de la xarxa de tren de Lima i intervenen en el disseny de la primera línia de metro de Bogotà. En aquesta última participa igualment l'enginyeria Sener, amb la qual TMB també col·labora a través de l'UTE europea Ensitrans, a qui se li ha adjudicat el control de la posada en marxa de la xarxa de tramvia d'Orà (Algèria).

El seguiment del metro de Sevilla ha emparellat TMB amb l'enginyera andalusa Ayesa, líder en el mercat espanyol, amb la qual ha obtingut l'adjudicació per a la implantació de la primera línia de metro de Panamà, que significa una feina de cinc anys.

MITJANS TURÍSTICS.

En aquesta nova fase que ara estrena TMB, els responsables del desenvolupament internacional també volen explorar les oportunitats de negoci del transport vinculat al turisme. L'empresa gestiona el Telefèric i el Funicular de Montjuïc, el Tramvia Blau i el Bus Turístic, i això els converteix en un referent internacional.

TMB té un pressupost de 760 milions d'euros anual, i el 53% el cobreix amb tarifes i el 47% restant amb subvencions. El negoci internacional representa aproximadament 1 milió d'euros l'any.

TMB és una empresa pública cent per cent de l'Entitat Metropolitana del Transport, que agrupa 18 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Disposa de 160 trens, 1.080 autobusos per a 108 itineraris i 8 línies de metro. Gestiona un total de 570 milions de viatges cada any.
els petrodòlars

Troleibusos en el desert

Un dels projectes internacionals més curiosos que desenvolupa TMB és el disseny i el suport a la construcció d'un sistema de transport per als estudiants de la Universitat Rei Faisal del Riad, a l'Aràbia Saudita. Miguel Bonilla explica que la ciutat universitària és un nucli urbanitzat amb tots els serveis als afores de la capital i al bell mig del desert. El sistema desenvolupat per TMB en col·laboració amb Sice, una enginyera del grup Dragados, consisteix en un circuit de 10 quilòmetres i 12 parades i una cotxera per als troleibusos. El contracte es podria ampliar en el futur amb el control de la posada en marxa del servei.

El departament internacional de TMB disposa de quatre persones que es recolzen en els 7.900 treballadors de TMB per als projectes a l'exterior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.