L'espiral de l'economia
L'actual conjuntura a la demarcació de Girona ve marcada per una sèrie d'indicadors que evolucionen a diferents ritmes
Les comarques gironines competiran amb les de Tarragona per assolir el segon lloc del rànquing català
Els experts expliquen que l'actual crisi econòmica està generant una dinàmica en forma de U. És a dir, primer una caiguda molt forta que ens ha portat a tocar fons. Ara ens trobem en una situació d'estancament que vindrà seguida d'una recuperació, que ara ja es preveu per al 2012. Però dins aquesta dinàmica en forma de U (que alguns diuen que es pot arribar a convertir en una W) hi ha una mena d'espiral que va amunt i avall com si fos una muntanya russa.
Per un costat, perquè alguns indicadors econòmics, per si mateixos, ens generen certes dosis d'optimisme: han baixat els afectats per expedients de regulació d'ocupació a les comarques gironines; ha baixat moderadament la morositat; l'atur ja fa quatre mesos que s'incrementa, però el balanç de l'any és de 1.789 desocupats menys que al mes de gener; baixen els acomiadaments individuals, i puja la contractació (tot i que és temporal).
En canvi, n'hi ha d'altres que ens porten a pensar que la frase “el pitjor ja ha passat” és simplement una manera de no caure en el desànim. Perquè l'atur no creix excessivament, però encara estem en xifres molt llunyanes a les anteriors a la crisi (i tardarem anys a tornar a aquells nivells), el Fons de Garantia Salarial ha assolit el rècord de pagaments dels últims deu anys, tenim 8.0000 autònoms menys que fa 3 anys, 617 empreses menys que el 2009 i el nombre de persones que rep ajuts per desocupació s'incrementa.
Estem sortint de la crisi?
Què està passant, doncs? Estem sortint de la crisi econòmica? L'economista Esteve Gibert explica que cada crisi és diferent de l'anterior i que és molt complicat fixar un criteri que estableixi què s'entén per normalitat en l'oscil·lació dels índexs econòmics dins un context de crisi. Al seu parer, s'espera que el producte interior brut (PIB) baixi, que l'atur pugi, que la demanda interior de béns i serveis baixi, que es perdi competitivitat amb l'exterior, que l'IPC baixi o que l'endeutament públic i privat siguin alts. “Si ens atrevim a afirmar que això són oscil·lacions normals dels índexs econòmics en època de crisi, podem dir que l'oscil·lació dels índexs de la nostra economia es troba dins la més absoluta normalitat”, afegeix Gibert.
El que està clar, afegeix Esteve Gibert, és que l'activitat econòmica es desenvolupa dins d'un món globalitzat i, per tant, la recuperació depèn “no tan sols de la nostra saviesa a l'hora de fer els deures que ens pertoquen com de decisions alienes a les nostres fronteres”.
‘Disputa' amb Tarragona
Per Gibert, Catalunya hauria de situar-se en el grup davanter de la recuperació dins l'Estat, arran del seu dinamisme tradicional. I, en concret les comarques gironines, creu que es disputaran el segon lloc del rànquing català amb les comarques tarragonines –el primer lloc del pòdium, per dimensió, activitat i concentració de grans empreses, serà per a la demarcació de Barcelona–. La competitivitat de les empreses i l'aposta per la innovació, així com la internacionalització, seran factors que faran decantar la balança.
Tot i això, fer previsions del futur econòmic de la demarcació, del país o del món en general és difícil. “L'economia no és una ciència exacta”, diu Gibert en l'entrevista que acompanya aquesta informació. “Qui s'atreveix a fixar terminis?”, conclou.
LA XIFRA
LA FRASE
Prestacions d'atur
Unes 44.000 persones reben aquest tipus d'ajut
Uns 44.000 gironins reben algun ajut per desocupació, segons les dades estadístiques del Ministeri de Treball del mes de setembre, que són les més recents publicades. Són quasi 2.000 persones més que fa un any. El problema és, sens dubte, l'atur de llarga durada (aquelles persones que fa més d'un any que busquen feina), que comporta que molta gent no tingui actualment cap tipus d'ajut i s'hagi quedat gairebé sense cap ingrés. A més, el darrer Consell de Ministres ha aprovat eliminar a principis de l'any que ve l'ajut de 426 euros que es donava als aturats de llarga durada.
Fons de Garantia Salarial
Mai com ara havia abonat tants diners a treballadors
Mai com ara en els darrers deu anys el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) havia abonat tants diners a treballadors d'empreses insolvents. Quan falta un mes per tancar l'any, ja s'han pagat 26 milions d'euros en concepte de salaris i indemnitzacions, un 48% més que en tot el 2009 (17,5 milions). Aquests diners s'han repartit entre 4.569 treballadors de 1.787 empreses que no poden fer front als pagaments. Del total, 6,8 milions d'euros han anat destinats a abonar salaris impagats i 19,2 milions, a indemnitzacions. Girona és la segona demarcació catalana amb més pagaments de Fogasa, només per sota de Barcelona (195 milions).
Hipoteques
En el sector encara hi ha la falta de finançament
La constitució d'hipoteques és un dels factors simptomàtics de la situació econòmica. El sector de la construcció continua en crisi i les vendes d'habitatges en són un exemple. La sensació és que es comença una tímida recuperació. Malgrat això, segons l'INE, al setembre es van signar a la demarcació 988 hipoteques, un 28% menys que al mateix mes del 2009 (1.381). El valor total va ser de 132,8 milions d'euros (173 milions l'any passat). L'anàlisi del 2010 és d'alts i baixos: al febrer, el maig i el juny es van registrar increments d'hipoteques respecte als mesos anteriors. A la resta, la diferència sempre ha estat en negatiu.
Empreses i impagats
Menys empreses però baixa la morositat
El teixit industrial i productiu de la demarcació s'ha aprimat considerablement a causa de la crisi econòmica. Segons dades del Ministeri de Treball i Immigració, el mes d'octubre hi havia registrades a la Seguretat Social un total de 26.928 empreses (només tenint en compte les del règim general i el règim especial de la mineria i el carbó). Són 617 empreses menys que un any enrere. Tenint en compte que el 2009 el retrocés en nombre d'empreses va ser important, les xifres d'aquest any no són gens optimistes. En canvi, però, la morositat està registrant un descens. Al setembre, que són les últimes dades disponibles de l'Instituto Nacional de Estadística, hi havia a la demarcació 6.382 efectes comercials impagats (lletres i pagarés), per un valor de 9,5 milions d'euros. Això vol dir que l'import mitjà d'aquests impagaments és de 1.500 euros. Són xifres positives comparades amb les del setembre del 2009, en què els impagats sumaven 12 milions d'euros.
Expedients i acomiadaments individuals
Cau el nombre de treballadors afectats
Les empreses gironines han presentat més expedients de regulació d'ocupació (ERO) aquest 2010 que fa un any però, en canvi, els treballadors afectats han baixat a la meitat. En concret, fins al setembre es van autoritzar 241 ERO –quan en el mateix període de l'any passat en van ser 204–, cosa que va comportar la pèrdua de la feina (de manera temporal o definitiva) a 2.819 gironins –5.824, fa un any–. La majoria d'afectats (2.289) van anar a l'atur per un temps. La resta, van ser acomiadats definitivament. L'increment d'expedients es dóna de manera destacada en els de suspensió temporal de feina (188 contra els 114 del 2009). Pel que fa als acomiadaments individuals, també ha baixat el nombre total d'afectats. En concret, un 24%. Fins a l'octubre, 2.107 persones han estat acomiadades de manera individual, quan en el mateix període de l'any passat n'eren 2.794. La quantitat total d'indemnització pactada ha estat de 7,4 milions, quan fa un any ja eren 10,5 milions.
Autònoms
En tres anys, vuit mil menys a la demarcació
El treball autònom, sinònim d'emprenedoria, de projectes empresarials de futur i de bona salut de l'economia, ha estat greument perjudicat per la crisi. A les comarques gironines, en tres anys, s'han perdut gairebé 8.000 persones que treballaven per compte propi. Segons les darreres dades d'afiliació a la Seguretat Social, hi ha actualment a la demarcació 60.136 autònoms, lluny dels 68.344 del 2007. La xifra actual és la més baixa registrada aquests darrers tres anys. I, malgrat que en els primers set mesos d'aquest 2010 la dinàmica va ser molt positiva, amb un increment de 721 autònoms en aquest període (61.915 se'n van registrar al juliol), passada la temporada d'estiu la gràfica va tornar a caure de manera dràstica. Fins al punt que aquest novembre tenim gairebé 1.800 autònoms menys que fa quatre mesos. O vist amb més perspectiva, 1.400 autònoms per sota del que es va registrar el novembre de l'any passat (n'hi havia en aquell moment 61.475). Una situació simptomàtica de l'actual conjuntura en una demarcació com la de Girona, on la petita empresa té un paper molt important. En aquest sentit, la patronal Pimec Girona ja alertava d'aquesta situació ara fa un mes, assegurant que la pèrdua d'autònoms és un indicador que cal tenir en compte perquè es tracta “dels empresaris del demà”.
Contractes
Més de temporals, menys d'indefinits
La contractació manté aquest any xifres positives, en termes generals. Fins al novembre, s'han realitzat un total de 176.614 contractes a la demarcació, que representen una pujada del 3,5% respecte de l'any passat. Però és una contractació majoritàriament temporal –151.964 són d'aquest tipus–. En aquest sentit, s'ha registrat un increment del 7,4%. El problema és que la contractació indefinida no para de caure i el diferencial interanual ja és del -15,3% (24.650 contractes). I, dins la temporalitat, cal destacar que bona part dels contractes (81.495) s'han fet per cobrir eventuals circumstàncies de producció.
Sectors d'activitat
Més aturats als serveis, major puja a l'agricultura
Cap sector d'activitat no s'ha pogut salvar dels efectes de la crisi. En nombres absoluts, el gruix més important de persones sense feina es concentra en els serveis (32.450 dels 55.242 del total). L'increment interanual és del 7,5%. Però si es miren les dades per percentatges, el sector amb més puja és l'agricultura, amb un 33,9%, amb una xifra total de desocupats de 1.558 gironins. Pel que fa a la resta de sectors, la construcció acumula 10.994 desocupats (un sorprenent -7,5% respecte l'any passat). I a la indústria, 7.575 (-10,2%). Cal destacar, també, l'important gruix de gent que busquen feina per primer cop (2.665, un 24% més).