S'ha fet esperar una reacció del potent eix francoalemany per posar ordre econòmic a l'eurozona però, encara que hagi calgut que els mercats ataquessin les seves economies perquè es decidissin, per fi ho han fet. I les decisions preses en la reunió de dimarts d'Angela Merkel i Nicolas Sarkozy a l'Elisi van en la bona direcció. Aquesta és l'opinió dels sis experts consultats per aquest diari, però creuen que algunes mesures seran difícils de portar a terme.

“Per fi sembla que l'eix francoalemany agafa les regnes, i quan això passa, Europa avança”, creu Raül Ramos Lobo, professor d'Economia Aplicada de la UB, i afegeix: “La fallida de Grècia va posar de manifest que hi ha unes mancances tremendes en el govern econòmic de la zona euro”. Coincideix amb Joan Carles Amaro, professor del departament de Direcció i Control Financer d'Esade: “Va en la línia adequada. Ja s'ha vist que no es pot funcionar amb un sistema monetari únic sense unitat fiscal”. Emili Valdero, professor de la UB, opina que “calia prendre mesures” i que “és positiu que es facin propostes concretes”. “Els països més rics de l'euro s'han afartat de salvar els altres, amb els seus impostos no poden pagar aquesta festa”, afegeix.

Ramon Alfonso, professor de finances d'Eada, diferencia entre l'efecte de les mesures en l'economia real i en els mercats financers, que estan marcant l'agenda econòmica les darreres setmanes: “Les mesures són correctes però no agraden als mercats, que descompten ja que creuen que no serviran per a res”. El consultor Jaume Argerich també opina que “va pel bon camí però no és la resposta que volen els mercats, que és que Alemanya garanteixi el deute dels països que estan en el punt de mira, amb els eurobons”. Més crític, el professor de l'Iese José Ramón Pin Arboledas creu que “les propostes eren esperables i són una mica decebedores” perquè “és complicat implementar-les”.

Una mesura en què coincideixen que serà difícil que funcioni és la taxa Tobin que gravi les transaccions financeres. Creuen que si només es fa a la zona euro no servirà de res perquè les entitats operaran des d'altres països. Només Argerich defensa la taxa Tobin: “Es recapten impostos molt més complexos, ningú sap si funcionarà o no”. Admet, però, que “com més països l'adoptin, millor”. Limitar el dèficit dels disset estats de l'euro en les seves constitucions també genera dubtes de si a la pràctica servirà, però creuen que cal més control sobre les finances dels països en dificultats.

L'harmonització fiscal és el camí que ha d'agafar l'eurozona. Argerich opina que “cal posar uns límits al dúmping que fan alguns estats, com Irlanda”. Per Alfonso, “l'esperit és acabar creant una mena d'Estats Units d'Europa” i aposta per igualar tots els impostos però no a curt termini. Tant ell com Pin Arboledas i Amaro creuen que és d'hora per fer-ho perquè el nivell de desenvolupament dels diferents estats és molt diferent. Per Valdero, en canvi, “la competència entre estats amb la mateixa moneda no és bona”.

Els eurobons, descartats de moment per Merkel i Sarkozy, són una bona mesura pels experts, que discrepen, però, sobre el moment adequat per crear-los. “Han d'acabar existint. Dubten per una qüestió de timing de mercat. En una situació normal ja hi hauria emissions”, diu Alfonso. Per Amaro no és gaire just perquè “és com un aprovat general”, i coincideix amb Ramos, Argerich i Valdero que s'ha de fer quan hi hagi disciplina pressupostària perquè es generalitzaran els riscos.