Focus

Oh Benvinguts, pagueu pagueu

La taxa turística entra en vigor el proper 1 de novembre, però el reglament que ha de concretar a què es destinaran els recursos que generi encara no està redactat. Els municipis, excepte Barcelona amb un 34%, rebran el 30% del que es recapti i tampoc no tenen definides quines accions emprendran per impulsar el turisme

Sense finançament no es pot garantir l'excel·lència de la nostra destinació
El turisme ha de ser una eina per generar riquesa que ens ajudi a donar resposta social
Barcelona suposa una excepció en el repartiment i es queda un 34% del recaptat
Cal parlar amb els consells comarcals perquè disseminar recursos no té sentit
La taxa es presenta com una eina clau per garantir la promoció turística del país
Els ajuntaments no tenim cap pla traçat perquè no hi podem comptar fins al 2014

El van batejar l'any 1767 com a Kalendario manual o Guia de forasteros i, segons recull l'Enciclopèdia Catalana, marca l'antecedent més remot del concepte de turisme a Catalunya. Era un compendi d'instruccions per a viatgers que, bàsicament, es desplaçaven per negocis, estudis o necessitats puntuals més que no pas per una voluntat de veure món. Des de llavors, l'evolució del sector turístic català ha estat constant i imparable, i el pes que ha agafat el negoci en el global de l'economia del país se situa entre el 12% i el 15% del PIB.

Segons les dades més recents del departament de Turisme, Catalunya va tancar el 2011 amb 5.307 establiments d'allotjament turístic (hotels, càmpings i turisme rural), que ofereixen 585.061 places. Aquest total d'allotjaments van rebre 20,1 milions d'hostes, van generar 69 milions de pernoctacions (suposa un creixement en un any del 4,8% i el 6% respectivament). Atenent al volum i a la importància del sector, qualsevol acció o decisió que el pugui fer trontollar té un ressò notable i l'entrada en vigor de la taxa turística aquest 1 de novembre no s'ha escapat del debat.

El govern de la Generalitat entén la mesura com una eina essencial per finançar campanyes de promoció eficaces, però els empresaris hotelers temen que una variació a l'alça en les factures desplaci la clientela a altres destinacions més econòmiques. La taxa suposarà un augment de preu que, en funció del tipus d'allotjament, representarà entre mig euro i dos euros i mig per persona i nit. Preveu exempcions perquè a partir de la setena nit d'estada ja no es tributa i, en cap cas, han de pagar-la els menors de 16 anys ni els hostes que formin part d'una estada subvencionada per programes socials de l'administració pública (matís previst per als viatges de l'Imserso i semblants).

INQUIETUD.

Si bé és cert que, comparativament amb la majoria de despeses d'unes vacances, l'aplicació del recàrrec no representa cap dineral per al turista (ja sigui estranger o un ciutadà català mateix que s'allotja en algun establiment del país) el gremi està preocupat perquè la crisi econòmica ja els fa treballar amb marges molt ajustats i un augment de la tarifa, per petit que sigui, pot fer que els operadors turístics i les agències prioritzin altres ofertes en detriment de Catalunya. El mateix ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va reaccionar de manera agre quan la Generalitat, a primers d'any, va donar llum verd a la Turitaxa: “gravar l'activitat turística no és gaire congruent amb el fet de voler impulsar el turisme com un dels motors per la recuperació econòmica”. De fet, fins i tot CiU es comprometia en el programa electoral que va portar Mas a la presidència a no incloure cap gravamen sobre l'activitat turística. Finalment, però, la demanda d'ingressos feta pel conseller Mas-Colell ha pesat més que l'aversió que generava la taxa en el Departament d'Empresa (Mena i els seus s'han conformat alleugerint el concepte inicial, introduint-hi exempcions i fent que el tribut sigui finalista, és a dir, que reverteixi en benefici en el sector que la genera).

La Generalitat, mitjançant la directora general de Turisme Marian Muro, ha manifestat que sense recursos es fa impossible invertir en accions que vagin en favor del “lideratge i la competitivitat” del sector turístic català i diu que “sense finançament no es pot garantir l'excel·lència de la nostra destinació”. Muro entén que “un impost sempre és impopular” però assegura que s'ha adoptat després d'arribar a un consens amb el sector i destaca que “en la història no hi ha cap impost en què el sector privat hi jugui un paper tan important de gestió”. La directora general accepta que “hi ha una certa desconfiança” però no dubta que “a mitjan termini serà una de les millors mesures que s'han adoptat per promocionar el turisme”.

El 9 d'octubre passat es van publicar els acords de govern en què es recollia el decret llei relatiu a l'impost sobre les estades turístiques. Només una setmana més tard s'hi introduïa una rectificació després que Madrid (concretament, l'Agència Tributària) fes notar que a l'import cal aplicar-hi un 10% en concepte d'IVA. Com que el govern s'havia compromès que la taxa quedaria en una taxa de 0'5 euros a 2'5 euros i que, en cap cas, no superaria la quantitat a l'alça, va caldre fer un altres redactat abaixant-ne el tipus impositiu per evitar que, amb l'aplicació de l'IVA de després, la quantitat final superés les xifres anunciades. Per tant, la taxa fixa 2,25 euros per persona i nit en els establiments de més luxe, 0'90 euros en els de 4 estrelles (1,10 euros si són a Barcelona) i 0,45 euros a la resta d'equipaments (0'65 euros si són a Barcelona). A la pràctica i en números rodons, amb l'IVA aplicat a la factura la taxa representa 2,50 euros per a la primera categoria i mig euro per al graó inferior (0,70 euros si són allotjaments a Barcelona).

FINALISTA.

Els diners derivats de la taxa serviran per crear i dotar de recursos el Fons per al Foment del Turisme, un mecanisme que neix per finançar les polítiques turístiques. El Fons serà gestionat per una comissió de 12 membres (entre els quals hi ha d'haver representants dels departaments d'Economia i Turisme, del sector turístic privat i de l'administració local) amb la missió de decidir l'assignació dels recursos. S'ha detallat que amb el que es recapti s'incentivarà “la promoció turística de Catalunya”, es treballarà per al “foment, la creació i el millorament dels productes turístics” i per al “desenvolupament d'infraestructures relacionades amb el turisme”. Mentrestant, però, encara no està redactat (i no es preveu que ho estigui fins a primers del 2013) el reglament que ha de definir quins són els membres de la comissió i que ha de concretar quines mesures i accions emprendran per propiciar el foment turístic.

En aquest sentit, les sensibilitats territorials estan a flor de pell i amatents de si els diners afavoreixen la promoció d'un territori o d'una activitat en detriment d'un altre (com per exemple, en cas que els diners acabessin al calaix de Ryanair a canvi que operi a l'aeroport de Girona o si es destinen a finançar la supervivència del Circuit de Catalunya).

Els dubtes es traslladen a diverses esferes, com l'administració local. Tot i que ja és ferm que els diners que doni la taxa es repartiran entre la Generalitat i els ajuntaments (a raó d'un 70% i un 30%, respectivament) els consistoris no han començat a calcular de quins ingressos disposaran ni s'han plantejat a quines accions de promoció els destinaran. El regidor de Turisme de Salou és Benet Presas i valora que “aquests diners poden beneficiar, sense cap mena de dubte, la promoció en benefici de Salou”. No revela quines accions estudia impulsar l'Ajuntament i diu que “la singularitat dels municipis que basen la seva economia en el turisme queda palesa en el fet que han d'afrontar un nivell de despeses molt superior a la de municipis amb característiques similars, però amb menys població flotant”.

A Vila-seca, que s'hauran de repartir amb Salou els ingressos que generi la taxa en els hotels de Port Aventura, el regidor d'Hisenda, Xavier Farriol, diu que no hi ha dubte que “la promoció turística serà la destinació essencial de la taxa” i hi afegeix que ja ara, “la inversió anual en el pressupost municipal per a les activitats de promoció és d'1 milió d'euros”.

Patricia Anton és la regidora de comerç i turisme de Tarragona i manifesta que “és normal que els ajuntaments encara no tinguem cap pla traçat perquè no podem comptar amb aquests ingressos fins al 2014”. La regidora desitjaria “que la participació pels municipis fos més alta que no pas el 30% que ens deixa la Generalitat” i diu que, quan arribi l'hora, “Tarragona consensuarà amb el sector privat quines accions de promoció dur a terme perquè és el sector privat qui genera la taxa”.

En un sentit semblant es manifesta Joan Giraut, alcalde de Castell-Platja d'Aro, que destinarà els ingressos “íntegrament a la promoció turística”. El vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, Giraut, va defensar des d'aquest organisme que la participació dels ajuntaments s'elevés fins al 50% de la recaptació.

Fins a l'agost, Barcelona va rebre uns 5 milions de turistes que van generar 10,7 milions de pernoctacions, xifra que invita a pensar que se superaran els 7,3 milions de turistes i 15,5 milions de pernoctacions del 2011. Cada turistes es gasta uns 200 euros cada dia, la meitat en allotjar-se.

L'alcalde, Xavier Trias, té clar que la meitat dels recursos que ingressi per la taxa (al consistori barceloní els pertoca el 34% dels diners que es recaptin a la ciutat) s'invertirà en els barris més afectats per tal que els veïns vegin que el turisme redunda en el seu benefici: “Barcelona és una ciutat d'èxit i una marca reconeguda a tot el món, però al costat hi tenim una realitat social complicada que, si no atenem, serà una bomba atòmica; el turisme ha de ser una eina per generar riquesa que ens ajudi a donar una resposta social.” L'altra meitat es dedicarà a promoció a través de Turisme de Barcelona. Joan Gaspart n'és el president i es congratula d'aquesta injecció en uns moments en què els seus recursos minvaven, tot i que com a hoteler pensa que “s'haurien pogut prendre altres mesures abans de posar un import”.

Jordi Blanch, director del Patronat de Turisme de Lleida, destaca que “aquí els patronats no hi juguem, en quedem al marge” però explica: “haurem d'iniciar un procés de converses amb els consells comarcals perquè la disseminació de recursos no té sentit.” Blanch es refereix a la peculiaritat que es donarà amb els municipis que recaptin menys de 6.000 euros l'any en concepte de taxa turística. En aquest cas, la Generalitat no dóna el 30% que els correspondria a l'Ajuntament, sinó que ho deriva al Consell Comarcal. Blanch diu que “el Patronat ja té els mecanismes per fer promoció i el normal és que ens coordinem amb els consells per optimitzar recursos”.

Com funciona la taxa turística?

L'impost sobre les estades en establiments turístics (IEET) s'aplica als establiments hotelers, apartaments turístics, càmpings i establiments de turisme rural. Igualment, als albergs de joventut, habitatges d'ús turístic i a les embarcacions de creuer turístic. S'estableix un import màxim de quota, corresponent a set nits per persona, i en cap cas paguen els menors de 16 anys ni els hostes que formin part d'una estada subvencionada per l'administració pública.

L'Agència Tributària de Catalunya s'encarregarà de recaptar-la.

Es liquidarà trimestralment (coincidint amb el trimestre natural). És una taxa finalista i, per tant, ha de revertir en benefici de la promoció del sector turístic, que és qui la genera. La Generalitat es queda un 70% dels ingressos i els ajuntaments un 30% (excepte Barcelona, que es queda el 34%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.